Israel in Egypt

La gènesi d’Israel in Egypt, de Georg Friedrich Händel, està contagiada pel moment decisiu que travessava la Gran Bretanya l’1 de novembre de 1738, data de la seua estrena i dia en què no pocs van identificar l’esclavitud dels jueus sota els egipcis amb el sotmetiment del poble britànic als Hannover, la dinastia germànica regnant a la Gran Bretanya.

Aquest oratori, un dels dos compostos per Händel amb textos de la Bíblia, és un poderós exercici de reivindicació del poder que resideix en el poble i de la seua rebel·lió davant d’un injust dominador.

És per això que el seu personatge principal és el cor, un doble cor del poble hebreu esclavitzat, per al qual el compositor escriu una successió de números a penes interrompuda per les intervencions solistes, escasses en quantitat però no per això menys brillants. A aquesta esplendor hi contribuirà una orquestra plena de colors, sons de trompeta, trombons i timbales.

La idea de crit multitudinari va ser posada de manifest per públic i premsa, en una reacció que confirma la grandesa de l’art de Händel i la de l’art en general: la potència del seu missatge universal, parella a la de la seua bellesa formal, la identificació entre la música i el sentiment íntim, han convertit aquesta peça en obra d’art universal.