És un dels referents de la cultura russa i del repertori actual de música clàssica. Txaikovski, el conte de fades més famós del qual, el ballet El llac dels cignes, aterrarà al Palau de les Arts de València, deixa la seua empremta més enllà del teatre. El sèptim art s’adhereix a les seues peces per a il·lustrar escenes memorables. En quines cintes pots escoltar algunes de les seues composicions?
El ballet més icònic: El llac dels cignes
La danse des petits cygnes, una peça enlluernadora del conegudíssim Llac dels cignes, acompanya Natalie Portman en El cigne negre (2010), d’Aronofsky. A aquesta composició va recórrer Woody Allen per a Scoop (2006) amb la fi d’il·lustrar la relació de la parella. El compositor hi està present des de l’inici. No debades, aquesta cinta arranca al ritme del seu Pas de deux.
Trobem el Finale de la segona escena a Ed Wood (1994), de Tim Burton, on també s’introdueix l’instrument exòtic theremin. Abans, el 1932, Boris Karloff va acaparar les mirades en La mòmia amb els crèdits inicials al ritme d’aquesta partitura.
Mentrestant, Paul Newman i Tim Robbins es van posar a les ordres d’Els Coen en El gran salt (1994) amb el vals d’El llac dels cignes. També escoltem les seues notes a Billy Elliot (2000) o Being John Malkovich (1999).
Altre recurrent de Txaikovski: El trencanous
Txaikovski considerava que El trencanous no va ser una de les seues obres més aconseguides. El cinema li resta raó, ja que les seues melodies són mundialment recognoscibles gràcies a Fantasia (1940), una de las pel·lícules d’animació per excel·lència de Walt Disney.
Dansa de Txaikovski per a representar les quatre estacions
La cinta recull diferents parts del ballet. Les fades i els elfs dipositen la rosada mentre observem els colors de la tardor i sona Dansa de la fada de sucre. També es veu ballar un bolet xicotet mentre s’escolta la Dansa xinesa.
Després, les flors es posen sobre l’aigua amb la Dansa dels mirlitons, els peixos ballen amb la Dansa àrab i les orquídies, amb la Dansa russa (Trepak). Acaba el cicle amb la neu i El vals de les flors. Mystery Men (1999) s’uneix a l’homenatge.
Potser també te n’hages adonat que l’Obertura 1812 de Txaikovski apareix a Fora l’amor (2003), Volar pels aires (1994) o la revolucionària V de Vendetta (2005).
Spielberg, Zemeckis i Minghella
Per la seua banda, Spielberg recorre al ballet La bella dorment per a A.I. Artificial Intelligence (2001). A Minority Report (2002) s’escolta la Simfonia Patètica (també a la versió d’Anna Karenina de 1996).
Altres realitzadors van ser més rebuscats, i van rescatar peces menys utilitzades. Per exemple, l’òpera Eugene Onegin apareix a L’enginyós Sr. Ripley (Anthony Minghella, 1999) amb la veu de Plácido Domingo. També sona a Nàufrag (Robert Zemeckis, 2000).
I, per descomptat, James Bond
Així mateix, pots conéixer Txaikovski de la mà de 007. T’atreveixes a identificar l’Obertura de Romeu i Julieta a Moonraker (1979)?
Escoltar peces de Txaikovski al cinema multiplica l’encís de la pel·lícula. L’atractiu és encara més gran si assisteixes a la seua interpretació en directe. Visiona aquests llargmetratges i deixa’t seduir per la dansa amb la companyia de ballet de l’Òpera d’Astanà i l’Orquestra de la Comunitat Valenciana dirigides per Arman Urazgaliyev a València.
