Schubert i Schumann van servir d’inspiració a un dels liederistes més representatius del segle XIX. Àustria va veure nàixer a un compositor d’originalitat apassionant que va donar ales a autèntics drames en els seus pentagrames. El caràcter d’Hugo Wolf (1860-1903) i la seua vida turmentada s’escolten en cadascuna de les seues composicions.
Depressió i genialitat
Aqueix sentiment depressiu es percep des dels seus lieder inicials. Els temes pròxims al romanticisme i que prenen com a base al mateix Goethe són testimonis dels vaivens emocionals del músic. La inspiració creativa va conviure també amb els seus estats irregulars d’ànim quan va veure la llum el seu Italienisches Liederbuch. Aquest cançoner confeccionat a partir d’una col·lecció de poemes italians anònims mostra un artista de caràcter imprevisible, però de destreses musicals aclaparadores.
La influència espanyola en Hugo Wolf
Aquest Llibre de cançons italianes -que sonarà en el Palau de les Arts Reina Sofía el 4 de maig- correspon a l’última etapa de la vida d’un músic en la producció del qual destaca el pes de la literatura espanyola. Spanisches Liederbuch, cançons basades en textos de Cervantes o Lope de Vega, il·lustren aquesta relació. També, l’òpera còmica El Corregidor (basada en El sombrero de tres picos, de Pedro Ruiz de Alarcón).
Una vida d’infortunis
Rondava l’any 1896 quan s’estrenava aquesta incursió de l’austríac en el folklore espanyol. Va ser llavors quan van irrompre en la seua ment els fantasmes amb més força que en el passat. El seu desequilibri el va dur a la mort un any després en un psiquiàtric vienés, quan començava a recollir les llaors del seu enginy. La seua defunció feia baixar el teló de la vida infortunada d’un Wolf de delicada sensibilitat.
Per a entendre aquesta existència malenconiosa i trista hem de traslladar-nos a la seua infància i joventut. És en aquest període quan coneix Mahler i Wagner. Concretament, al conservatori de Viena, en el qual es va matricular amb 15 anys, però on no va aconseguir finalitzar els seus estudis. Una contínua manca de salut i els desastres econòmics, malgrat haver nascut en el si d’una família acomodada, van marcar els seus moments posteriors.
Temps després va acumular enfrontaments amb personalitats com el gerent del teatre de Salzburg. A més, es va guanyar fama de crític musical àcid dirigint els seus dards enverinats cap a Brahms, ni més ni menys.
Alumnes atemorits i sorpresos
Per no parlar del temor que causava en alguns dels seus alumnes de piano pel seu caràcter arrogant i irascible. De fet, aquest austríac nascut a Windischgrätz, avui Slovenj Gradec (Eslovènia), es va guanyar més d’un sobrenom al·lusiu al seu cognom (Llop). Això sí, el recel dels joves només apareixia en algunes classes. En altres, els alumnes tornaven a casa fascinats amb l’autenticitat de Wolf, també erudit del violí i de l’òrgan.
La tumultuosa i abatuda vida d’Hugo Wolf va servir d’esperó per a la creació d’algunes de les cançons líriques més apassionants de la història. Acostar-se a la “bogeria” d’aquest músic a través de les seues composicions suposa una experiència irrepetible. L’oportunitat de fer-ho a València la tenim ben a prop.
Font de la imatge: ©geralt
