El Palau de les Arts inaugura divendres, 27 de setembre, la temporada 2019-2020 amb l’estrena a la Sala Principal de ‘Le nozze di Figaro’, de Mozart.
El director artístic de les Arts, Jesús Iglesias Noriega, ha presentat en conferència de premsa aquest muntatge acompanyat del seu director musical, el britànic Christopher Moulds, així com d’Emilio Sagi, artífex de la posada en escena.
“Mozart és un compositor imprescindible per a qualsevol teatre amb vocació internacional i així serà a les Arts a partir d’aquesta temporada, en la qual ja podrem escoltar un títol inèdit per al nostre públic, com és ‘La finta giardiniera’, el pròxim mes de novembre”, ha assenyalat Iglesias Noriega. “I també és un autor indispensable dins del nostre compromís amb la formació de nous públics. Per això, ‘Le nozze di Figaro’ és un dels títols que les Arts ha programat amb preus populars, entre 18 i 60 euros, però amb el mateix nivell artístic que la resta de les propostes de la temporada”, ha assenyalat.
Christopher Moulds, internacionalment reconegut pels seus treballs en el Barroc i Classicisme musical, debuta amb el Cor de la Generalitat i l’Orquestra de la Comunitat Valenciana.
El mestre britànic, que ha tingut paraules d’elogi per als cossos estables del teatre, ha treballat des de la perspectiva de la música de cambra per a extraure un so més clàssic de l’OCV, ‘una formació de costums romàntics’, tal com ha apuntat.
Emilio Sagi signa la posada en escena de ‘Le nozze di Figaro’, que és una coproducció del Teatre Reial de Madrid amb l’Associació Bilbaïna d’Amics de l’Òpera (ABAO) i el Teatre Nacional d’Òpera i Ballet de Lituània, amb escenografia de Daniel Bianco, vestuari de Renata Schussheim, il·luminació d’Eduardo Bravo i coreografia de Nuria Castejón.
Figura imprescindible en la història de les Arts, on ha presentat produccions com ‘La bruja’, ‘El rey que rabió’, ‘El dúo de ‘La Africana’’, ‘Katiuska’, ‘Luisa Fernanda’, ‘Lucrezia Borja’, ‘Tancredi’, ‘Il mondo della luna’ o ‘Rigoletto’, Sagi reprodueix amb fidelitat la sensualitat de la ciutat de Sevilla a mitjan segle XVIII.
El director d’Oviedo, que considera ‘Le nozze di Figaro’ com una peça teatralment perfecta en la qual caben alteracions, planteja un Mozart ‘hiperrealista’ que exagera el caràcter espanyol de l’argument amb elements com el vestuari de Schussheim, a l’estil clarament de l’època de Goya.
Les Arts reuneix en aquest repartiment veus reconegudes del repertori mozartià, amb dues de les sopranos espanyoles més internacionals, María José Moreno i Sabina Puértolas, en els papers de Comtessa d’Almaviva i Susanna, respectivament. Així mateix, el centre d’arts presenta el baríton canadenc Robert Gleadow, aclamat per públic i crítica com el nou intèrpret de referència en el rol de Figaro.
L’emergent baríton polonés Andrzej Filończyk, com el Comte d’Almaviva; o l’excel·lent ‘mezzosoprano’ rossiniana Cecilia Molinari, que interpreta l’ingenu Cherubino, tanquen el quintet protagonista. Completen l’elenc de la producció la soprano Susana Cordón, el baix-baríton Valeriano Lanchas, el tenor José Manuel Montero, el baix Felipe Bou, i els artistes del Centre de Perfeccionament Plácido Domingo Joel Williams, Vittoriana De Amicis, Aida Gimeno i Evgeniya Khomutova.
‘Le nozze di Figaro’ es representarà a les Arts el 27 i el 29 de setembre, així com els dies 2, 4 i 6 d’octubre a la Sala Principal.
‘Le nozze di Figaro’
‘Le nozze di Figaro’ és una òpera bufa en quatre actes amb llibret en italià de Lorenzo Da Ponte, que es va basar en l’obra de Pierre Augustin Caron de Beaumarchais, ‘Le mariage de Figaro’.
Amb aquest títol comença l’anomenada trilogia Mozart-Da Ponte, que sorgeix com a fruit de la col·laboració del compositor de Salzburg amb el reeixit llibretista de Treviso, Lorenzo Da Ponte, i a la qual pertanyen ‘Don Giovanni’ i ‘Così fan tutte’.
Ambientada en la segona meitat del segle XVIII, a la residència d’un noble espanyol als camps de Sevilla, ‘Le nozze di Figaro’ escenifica el conflicte moral entorn del dret feudal de pernada. De fons, un fresc de la vida quotidiana en què evolucionen els serfs, els burgesos i els senyors al so de la burla final a les lleis arcaiques de què encara gaudeixen els senyors.
L’obra està considerada un cant en pro d’un nou ordre social en què el do de la intel·ligència res deu als diners i el bressol, i el valor de les classes fabrils es contraposa a la inoperància frívola de les classes dominants i passives. Es va estrenar l’1 de maig de 1786 a Viena, a tres anys de l’esclat de la Revolució Francesa.
