Les Arts
Font de Mora: “Les Arts reivindica Lucrezia Bori, dona excepcional i pionera que mereix recuperar el seu lloc en la història de l’òpera”
- El Patronat acorda que el seu cercle de mecenatge reba el nom de la valenciana, que va regnar en el Metropolitan de Nova York
- Artífex de la campanya que va salvar la mítica companyia novaiorquesa del crac del 29, va mobilitzar l’elit d’aquella ciutat pels afectats per la riuada de València de 1957
València (23.12.22). El president del Patronat de Les Arts, Pablo Font de Mora, ha reivindicat la figura de Lucrezia Bori, “una dona excepcional i pionera que mereix recuperar el seu lloc de privilegi en la història de la lírica i de la ciutat de València”.
En aquest sentit, Font de Mora ha explicat que el Patronat de Les Arts ha acordat, en la seua última reunió de l’any, que el cercle de mecenatge de la institució reba, a partir d’aquest moment, el nom de la llegendària soprano valenciana Lucrezia Bori (València, 1887 – Nova York, 1960), amb motiu del 135é aniversari del seu naixement.
A aquest efecte, Les Arts li ha rendit homenatge hui davant del seu sepulcre ubicat en el cementeri municipal de València, amb un breu recital al piano a càrrec d’alguns artistes del Centre de Perfeccionament: la soprano Rosa Dávila i el pianista José Alberto Sancho, que han interpretat dues àries imprescindibles de l’extens repertori de Lucrezia Bori: ‘Sì, mi chiamano Mimì’, de ‘La bohème’, i ‘Porgi amor’, de ‘Le nozze di Figaro’.
José Doménech Part, crític i biògraf de l’artista, ha assenyalat que, a pesar de ser encara una gran desconeguda per a la majoria de la població, “Lucrezia Bori és la cantant espanyola més important de la primera meitat del s. XX, una dona fascinant que va despertar el respecte i l’admiració d’algunes de les figures més rellevants del moment i que va obrir la porta a tota una generació de cantants espanyols en els anys cinquanta i seixanta”.
Va cantar en La Scala de Milà sota la batuta de Tullio Serafin, va treballar amb els cantants més grans de l’època: Enrico Caruso, Beniamino Gigli, Giacomo Lauri-Volpi, Miguel Fleta, Giovanni Martinelli, Lawrence Tibbet, Ezio Pinza, entre altres molts… El mateix Giacomo Puccini i Arturo Toscanini la van triar per a cantar ‘Manon Lescaut’ en la gira europea de la companyia, que marcaria l’inici d’una fructífera i llegendària relació amb el temple de l’òpera nord-americana, on va debutar dos anys més tard en la inauguració de la temporada 1912-1913.
Fins a la seua retirada voluntària en 1936, ‘La Bori’ va tindre el títol de “primera dama” del teatre novaiorqués, en el qual va cantar 473 funcions, a més de 155 representacions en altres ciutats amb la companyia. Els seus inoblidables treballs, recorda Doménech Part, inclouen ‘Madama Butterfly’, ‘La traviata’, ‘La bohème’, ‘Don Pasquale’, ‘Mignon’, ‘Romeo et Juliette’, ‘Così fan tutte’, ‘Les contes d’Hoffmann’, ‘Manon’, ‘Faust’, ‘Manon Lescaut’ o ‘Pelléas et Mélisande’. Lucrezia Bori va ser, a més, la primera veu a cantar en espanyol en el Metropolitan en l’estrena de ‘La vida breve’, de Manuel de Falla.
Més enllà del seu innegable èxit, en 1935, l’artista valenciana va ser la primera dona i intèrpret a ser triada membre del Consell d’Administració del Metropolitan Opera, i, una vegada retirada dels escenaris, va ser designada presidenta del Metropolitan Opera Guild, i va impulsar les històriques retransmissions de ràdio dels ‘Saturday Matinee Broadcast’, que encara hui continuen realitzant-se, com una manera d’acostar l’òpera a totes les llars dels Estats Units i Canadà i, hui en dia, a través d’Internet, a tot el món.
La soprano valenciana va destacar, a més, per la seua activa contribució a causes filantròpiques, per a les quals va posar al seu servei tant el seu reconegut talent com els seus impressionants contactes, entre els quals es troben les dinasties més poderoses com els Guggenheim, Rockefeller, Vanderbilt, Astor, els Mellon i els Huntington, entre altres, a més de personalitats com Eleanor Roosevelt.
Entre les nombroses iniciatives benèfiques que va abanderar, és particularment recordada en la Gran Poma per la campanya ‘Save the Metropolitan’, amb la qual va aconseguir salvar de la fallida la mítica companyia d’òpera nord-americana després del crac del 29. Però, a pesar de la seua consolidada carrera als Estats Units, Lucrezia Bori mai va oblidar Espanya i la seua València natal.
Va rebre la Gran Creu d’Alfons XIII per la seua contribució per a la construcció de la Ciutat Universitària de Madrid, i, després de ser coneixedora dels efectes de la riuada de València de 1957, va reunir l’elit nord-americana en el Town Hall de Nova York en una gala amb la qual va recaptar 50.000 dòlars que va fer arribar a la capital del Túria i que es van destinar a la construcció d’habitatges per a les famílies damnificades per la tragèdia en el barri de la Fontsanta, on té un carrer dedicat al seu nom.
Cercle Lucrezia Bori
El cercle de mecenatge Lucrezia Bori té com a propòsit ser un punt de trobada de representants del teixit social, cultural i empresarial valencià dins de l’aposta de Les Arts per a acostar la ciutadania el seu projecte artístic i divulgatiu i sensibilitzar-la amb aquest.
Segons ha apuntat Pablo Font de Mora, el pròxim mes de gener es constituirà la junta directiva del cercle i estarà composta exclusivament per mecenes de la institució en les seues distintes categories d’aliat, benefactor, protector i gran mecenes.
El Patronat de Les Arts pretén, d’aquesta manera, avançar en la posada en marxa d’accions per a fomentar el suport de la societat civil valenciana al creixement i desenvolupament de les activitats de Les Arts, així com contribuir a la dinamització del sector cultural a la Comunitat Valenciana.
