Ernani, la
turmentosa soledat del poder
La cinquena òpera de Verdi perfila caràcters i temes centrals que
tal volta es presenten en el compositor per primera vegada. L’amor,
centre de tots ells, es mostra sota diverses llums, ara lliure, ara
sublimat. Amor natural, alié a convencions; o amor obligat, no
correspost, callat. Amor compartit i amor solitari; amor a la
pàtria. Amors que existeixen marcant vores violentes de llums i
ombres en un escenari de tempestes polítiques.
ERNANI
Giuseppe VerdiÒpera en quatre actes
Llibret de Francesco Maria Piave
basat en l’obra teatral Hernani de Victor Hugo
juny 2023 |
|||
---|---|---|---|
07 | dimecres | 19:30 | |
10 | dissabte | 19:00 | |
13 | dimarts | 19:30 | |
16 | divendres | 19:30 | |
18 | diumenge | 19:00 |
Equip creatiu
Direcció musical
Michele Spotti
Direcció d'escena
Andrea Bernard
Escenografia
Alberto Beltrame
Vestuari
Elena Beccaro
Il·luminació
Marco Alba
Repartiment
Elvira
Angela Meade
Ernani
Piero Pretti
Don Carlo
Franco Vassallo
Don Ruy Gomez de Silva
Evgeny Stavinsky
Giovanna
Laura Orueta++
Don Riccardo
Matheus Pompeu
Jago
Javier Castañeda
Cor de la Generalitat Valenciana
Director Francesc Perales
Orquestra de la Comunitat Valenciana
++Centre de
Perfeccionament
Nova producció del Palau de les Arts en coproducció amb el Teatro La Fenice de Venècia
Audio
Sinopsi
L’acció transcorre a Espanya i a Aquisgrà el 1519, any de l’elecció
de Carles I d’Espanya com a emperador del Sacre Imperi
Romanogermànic
Acte I. El bandit
El noble Joan d’Aragó viu refugiat a les muntanyes d’Aragó com a líder dels bandits, sota el nom d’Ernani, després que el rei l’haja desposseït dels seus béns. Manté una relació secreta amb Elvira, neboda de l’ancià Don Ruy Gómez de Silva, gran d’Espanya. Ernani, informat que Silva es casarà amb Elvira al dia següent, planeja raptar-la amb l’ajut dels seus homes. Ella espera inquieta al castell de Silva, ansiosa que el seu estimat evite el casament no desitjat. Don Carlo (el rei Carles I d’Espanya), també enamorat d’Elvira, apareix per sorpresa en la cambra de la dama per a declarar-li el seu amor i persuadir-la que abandone tant a Silva com a Ernani. Davant de la seua negativa, el rei intenta forçar-la perquè se’n vaja amb ell, però irromp Ernani i ho impedeix. Els dos homes s’enfronten i Elvira intervé amb l’amenaça de traure’s la vida. L’aldarull alerta Silva. L’ancià, atònit en veure dos desconeguts en companyia de la seua promesa, els desafia a un duel. No obstant això, en descobrir-se la identitat del rei, Silva es veu obligat a desistir. Llavors, Don Carlo li fa creure al noble que el propòsit de la seua visita al castell és obtindré el seu suport per a ser elegit emperador i li demana que deixe anar lliurement Ernani, en realitat amb la intenció de fer-li justícia més tard ell personalment.
Act II. L’hoste
En el castell es duen a terme els preparatius de les noces de Silva amb Elvira. Arriba un pelegrí (que en veritat és Ernani disfressat) i demana allotjament. Silva accedeix, en compliment d’una antiga tradició familiar. Ernani, desesperat en veure aparéixer Elvira vestida de nóvia, es descobreix davant de tots i ofereix la seua vida com a regal de noces, ja que el rei dona una recompensa pel seu cap. Silva, per a qui l’hospitalitat és sagrada, decideix protegir-lo de la ira del rei. El monarca, que ha perseguit Ernani sense aconseguir capturar-lo, entra en eixe moment al castell i exigeix a Silva l’entrega immediata del proscrit, ja que sospita que s’hi ha ocultat, o si no el cap del mateix Silva. Els homes del rei busquen Ernani per tot el castell sense èxit. Elvira suplica clemència al rei. Però Don Carlo opta per l’estratègia d’emportar-se la dama per a atraure el seu amant i atrapar-lo. Després de marxar Don Carlo, Ernani ix del seu amagatall. Silva, enfurit, vol encarar-se amb ell. Però Ernani finalment el tranquil·litza i li ofereix ajuda per a Elvira. A canvi, Ernani es compromet a acabar amb la seua vida quan Silva li ho demane. Per a segellar el pacte, Ernani li lliura a Silva un corn de caça. Quan Silva el faça sonar, Ernani morirà.
Acte III. La clemència
A Aquisgrà, en la tomba de Carlemany, conspiradors instigats per Silva i per Ernani ultimen un pla per a assassinar el rei. Don Carlo, coneixedor del complot, s’ha amagat prèviament darrere de la cambra funerària de Carlemany per a espiar-los. S’escolten tres canonades que proclamen l’elecció de Don Carlo com a emperador. El rei, ara ja emperador, ix desafiant del seu amagatall davant l’estupor dels conspiradors, al mateix temps que arriben els electors i el seguici reial. Don Carlo ordena presó per als traïdors i mort per als nobles. Ernani revela la seua verdadera identitat: ell és Joan d’Aragó. Elvira, entre les dames de l’acompanyament reial, suplica clemència a l’emperador. Don Carlo, contempla serenament la tomba del seu predecessor i decreta el perdó per a tots, alhora que beneïx el futur matrimoni d’Ernani i Elvira.
Acte IV. La màscara
Restituïts el títol nobiliari i les seues propietats, Ernani, de nou Joan d’Aragó, celebra al seu palau un ball de màscares amb motiu del seu casament amb Elvira. Un estrany home emmascarat, d’aspecte sinistre, ronda entre els invitats. Ernani gaudeix del seu amor amb Elvira. De sobte, el so llunyà d’un corn de caça comença a posar-lo nerviós. L’emmascarat se aproxima i desvela que és Silva. Ve a reclamar-li a Ernani que complisca la seua promesa. Li ofereix triar entre verí o una daga. Les desesperades súpliques d’Elvira i d’Ernani no serveixen de res. Silva exigeix venjança. Ernani, incapaç de faltar a la seua paraula, s’apunyala.
Acte I. El bandit
El noble Joan d’Aragó viu refugiat a les muntanyes d’Aragó com a líder dels bandits, sota el nom d’Ernani, després que el rei l’haja desposseït dels seus béns. Manté una relació secreta amb Elvira, neboda de l’ancià Don Ruy Gómez de Silva, gran d’Espanya. Ernani, informat que Silva es casarà amb Elvira al dia següent, planeja raptar-la amb l’ajut dels seus homes. Ella espera inquieta al castell de Silva, ansiosa que el seu estimat evite el casament no desitjat. Don Carlo (el rei Carles I d’Espanya), també enamorat d’Elvira, apareix per sorpresa en la cambra de la dama per a declarar-li el seu amor i persuadir-la que abandone tant a Silva com a Ernani. Davant de la seua negativa, el rei intenta forçar-la perquè se’n vaja amb ell, però irromp Ernani i ho impedeix. Els dos homes s’enfronten i Elvira intervé amb l’amenaça de traure’s la vida. L’aldarull alerta Silva. L’ancià, atònit en veure dos desconeguts en companyia de la seua promesa, els desafia a un duel. No obstant això, en descobrir-se la identitat del rei, Silva es veu obligat a desistir. Llavors, Don Carlo li fa creure al noble que el propòsit de la seua visita al castell és obtindré el seu suport per a ser elegit emperador i li demana que deixe anar lliurement Ernani, en realitat amb la intenció de fer-li justícia més tard ell personalment.
Act II. L’hoste
En el castell es duen a terme els preparatius de les noces de Silva amb Elvira. Arriba un pelegrí (que en veritat és Ernani disfressat) i demana allotjament. Silva accedeix, en compliment d’una antiga tradició familiar. Ernani, desesperat en veure aparéixer Elvira vestida de nóvia, es descobreix davant de tots i ofereix la seua vida com a regal de noces, ja que el rei dona una recompensa pel seu cap. Silva, per a qui l’hospitalitat és sagrada, decideix protegir-lo de la ira del rei. El monarca, que ha perseguit Ernani sense aconseguir capturar-lo, entra en eixe moment al castell i exigeix a Silva l’entrega immediata del proscrit, ja que sospita que s’hi ha ocultat, o si no el cap del mateix Silva. Els homes del rei busquen Ernani per tot el castell sense èxit. Elvira suplica clemència al rei. Però Don Carlo opta per l’estratègia d’emportar-se la dama per a atraure el seu amant i atrapar-lo. Després de marxar Don Carlo, Ernani ix del seu amagatall. Silva, enfurit, vol encarar-se amb ell. Però Ernani finalment el tranquil·litza i li ofereix ajuda per a Elvira. A canvi, Ernani es compromet a acabar amb la seua vida quan Silva li ho demane. Per a segellar el pacte, Ernani li lliura a Silva un corn de caça. Quan Silva el faça sonar, Ernani morirà.
Acte III. La clemència
A Aquisgrà, en la tomba de Carlemany, conspiradors instigats per Silva i per Ernani ultimen un pla per a assassinar el rei. Don Carlo, coneixedor del complot, s’ha amagat prèviament darrere de la cambra funerària de Carlemany per a espiar-los. S’escolten tres canonades que proclamen l’elecció de Don Carlo com a emperador. El rei, ara ja emperador, ix desafiant del seu amagatall davant l’estupor dels conspiradors, al mateix temps que arriben els electors i el seguici reial. Don Carlo ordena presó per als traïdors i mort per als nobles. Ernani revela la seua verdadera identitat: ell és Joan d’Aragó. Elvira, entre les dames de l’acompanyament reial, suplica clemència a l’emperador. Don Carlo, contempla serenament la tomba del seu predecessor i decreta el perdó per a tots, alhora que beneïx el futur matrimoni d’Ernani i Elvira.
Acte IV. La màscara
Restituïts el títol nobiliari i les seues propietats, Ernani, de nou Joan d’Aragó, celebra al seu palau un ball de màscares amb motiu del seu casament amb Elvira. Un estrany home emmascarat, d’aspecte sinistre, ronda entre els invitats. Ernani gaudeix del seu amor amb Elvira. De sobte, el so llunyà d’un corn de caça comença a posar-lo nerviós. L’emmascarat se aproxima i desvela que és Silva. Ve a reclamar-li a Ernani que complisca la seua promesa. Li ofereix triar entre verí o una daga. Les desesperades súpliques d’Elvira i d’Ernani no serveixen de res. Silva exigeix venjança. Ernani, incapaç de faltar a la seua paraula, s’apunyala.