ANNA BOLENA
Gaetano DonizettiTragèdia lírica en dos actes
Llibret de Felice Romani, basat en Enrico VIII ossia Anna Bolena,
d’Ippolito Pindemonte, i en Anna Bolena d’Alessandro Pepoli
Anna Bolena, la desgraciada reina d'AnglaterraEntre la claredat classicista i el presagi profund nostàlgicament romàntic, Anna Bolena és la tragèdia de la soledat de l’individu indefens contraposada a la soledat del poderós, teixida pel fil melòdic i dramàtic que el seu autor va heretar de Rossini i precursora de l’ímpetu de caire nacionalista del Verdi del Risorgimento. Aquest monumental discurs musical a la pèrdua de la realitat que és Anna Bolena s’erigia com a un poderós far de llum fresca per al melodrama italià en un moment d’incerteses. Una llum que la desgraciada reina veurà en la fulla de la destral executora.
Equip creatiu
Direcció musical
Maurizio Benini
Direcció d'escena
Jetske Mijnssen
Escenografia
Ben Baur
Vestuari
Klaus Bruns
Il·luminació
Cor van den Brink
Coreografia
Lilian Stillwell
Repartiment
Enrico VIII
Alex Esposito
Anna Bolena
Eleonora Buratto
Giovanna Seymour
Silvia Tro Santafé
Lord Riccardo Percy
Ismael Jordi
Sir Hervey
Jorge Franco
Smeton
Nadezhda Karyazina
Lord Rochefort
Gerard Farreras
Cor de la Generalitat Valenciana
Director Francesc Perales
Orquestra de la Comunitat Valenciana
Nova producció del Palau de les Arts Reina Sofía, en coproducció amb la Dutch National Opera d'Amsterdam i el Teatro San Carlo de Nápols
Audio
Sinopsi
L’acció transcorre al Castell de Windsor i a la Torre de Londres
l’any 1536. El rei Enric VIII s’ha enamorat de Jane Seymour, dama
de la cort de la seua esposa Anna Bolena. Desitja casar-se amb
ella, però abans necessita un pretext per a repudiar la reina. La
seua estratègia consisteix a alliberar de l’exili Lord Percy, amant
de joventut d’Anna, amb l’esperança que aquest torne a la cort i,
en estar a prop de la reina, succeïsca alguna trobada
comprometedora entre tots dos que li permeta acusar la seua dona
d’adulteri.
Acte I
En les estances de la reina els cortesans comenten la tristesa que afligeix Anna. Arriba la sobirana. Jane la rep amb nerviosisme, temerosa que sospite de la seua relació amb Enric VIII i presa dels remordiments, ja que ella és la causant de les dissorts de la seua senyora. Smeton, patge i músic de la reina, entona una cançó per a alegrar l’escena. Quan tots se’n van, Jane és sorpresa per Enric VIII. El rei, cansat de les seues trobades secretes amb ella, pretén fer pública la relació. Pressionat per l’ambició de la dama, decideix portar-la a l’altar una vegada s’haja deslliurat d’Anna.
Als jardins del castell Lord Percy, acabat d’arribar del seu exili, confessa a Lord Rochefort, germà de la reina, que encara segueix enamorat d’Anna, i recorda aquell festeig de joventut que es va veure truncat en casar-se ella amb Enric VIII. Quan arriben els reis acompanyats del seu seguici, Percy és incapaç de contindre l’emoció en saludar la sobirana; tampoc ella aconsegueix dissimular el seu rubor, cosa que tots perceben, especialment el rei. Enric VIII convida astutament Percy a establir-se en la cort, alhora que demana al seu oficial, Hervey, que vigile els moviments de Percy i de la reina i que el mantinga informat.
Smeton, profundament enamorat de la reina, s’introdueix en les estances d’Anna per retornar un medalló amb el retrat de la sobirana que havia agafat. En sentir que arriba algú s’amaga sense que li done temps a posar la joia al seu lloc. Percy, gràcies a la mediació de Rochefort, manté una breu trobada amb Anna en què li declara el seu amor incondicional. No obstant això, la reina reacciona amb fermesa, i li demana que se’n vaja a l’estranger i que no es tornen a veure mai més. Llavors, Percy desembaina l’espasa disposat a suïcidar-se, cosa que obliga Smeton a eixir del seu amagatall per a impedir-li-ho. Els dos homes s’enreden en una baralla i provoquen cert rebombori, per la qual cosa la reina es desmaia. El rei irromp i es troba una situació propícia amb la qual acusar Anna d’infidelitat. A sobre, a Smeton se li cau el retrat de la reina, que Enric VIII recull i mostra a Anna quan torna en si, acusant-la de traïció. Malgrat els precs i explicacions d’ella, el rei ordena l’ingrés en cel·les separades d’Anna, Percy, Smeton i Rochefort per a ser jutjats.
Acte II
La Torre de Londres, on Anna Bolena està presonera. Jane prega a la reina que es declare culpable d’infidelitat, ja que és l’única eixida que li dona el rei per a evitar la seua condemna a mort. Ella es nega rotundament. La dama insisteix en la seua súplica, alhora que confessa que ha sigut ella qui l’ha traït, en deixar-se seduir per Enric VIII. Anna la perdona.
Smeton ha acusat falsament davant dels jutges Anna, Percy i Rochefort, coaccionat pel rei, ja que creu que així els salvarà de la mort. Abans d’entrar a la sala dels jutges, Anna suplica a Enric VIII que li concedisca la mort sense fer-la passar per la humiliació d’un judici. L’impulsiu Percy intervé i proclama que ell és el vertader espòs d’Anna, ja que s’hi havia promès abans que Enric VIII la coneguera, cosa que encara enfureix més el monarca i complica el procés de la reina. A soles amb Enric VIII, Jane, desbordada pels remordiments i conscient que la seva ambició ha anat massa lluny, li suplica que no condemne Anna. El rei no fa marxa enrere i els jutges sentencien pena de mort per a tots els processats.
A la presó, Rochefort es lamenta davant de Percy de ser el causant de la tragèdia de la seua germana en haver-la forçat a casar-se amb Enric VIII, impulsat per la seua ànsia de poder. Arriba la notícia que el rei perdona a tots dos, però renuncien a l’indult i decideixen morir al costat de la reina. Mentrestant, les damas de la cort custodien Anna, qui en estat d’alienació mental evoca moments de les seues noces amb Enric VIII i el trauma emocional que li va suposar renunciar a Percy, el seu vertader amor. Des de fora arriba el ressò que Anglaterra ja té una nova reina. Anna es desmaia. Els guàrdies arriben per a emportar-se Percy, Rochefort i Smeton al patíbul. Aquests anuncien que una de les víctimes ja ha sigut immolada.
Acte I
En les estances de la reina els cortesans comenten la tristesa que afligeix Anna. Arriba la sobirana. Jane la rep amb nerviosisme, temerosa que sospite de la seua relació amb Enric VIII i presa dels remordiments, ja que ella és la causant de les dissorts de la seua senyora. Smeton, patge i músic de la reina, entona una cançó per a alegrar l’escena. Quan tots se’n van, Jane és sorpresa per Enric VIII. El rei, cansat de les seues trobades secretes amb ella, pretén fer pública la relació. Pressionat per l’ambició de la dama, decideix portar-la a l’altar una vegada s’haja deslliurat d’Anna.
Als jardins del castell Lord Percy, acabat d’arribar del seu exili, confessa a Lord Rochefort, germà de la reina, que encara segueix enamorat d’Anna, i recorda aquell festeig de joventut que es va veure truncat en casar-se ella amb Enric VIII. Quan arriben els reis acompanyats del seu seguici, Percy és incapaç de contindre l’emoció en saludar la sobirana; tampoc ella aconsegueix dissimular el seu rubor, cosa que tots perceben, especialment el rei. Enric VIII convida astutament Percy a establir-se en la cort, alhora que demana al seu oficial, Hervey, que vigile els moviments de Percy i de la reina i que el mantinga informat.
Smeton, profundament enamorat de la reina, s’introdueix en les estances d’Anna per retornar un medalló amb el retrat de la sobirana que havia agafat. En sentir que arriba algú s’amaga sense que li done temps a posar la joia al seu lloc. Percy, gràcies a la mediació de Rochefort, manté una breu trobada amb Anna en què li declara el seu amor incondicional. No obstant això, la reina reacciona amb fermesa, i li demana que se’n vaja a l’estranger i que no es tornen a veure mai més. Llavors, Percy desembaina l’espasa disposat a suïcidar-se, cosa que obliga Smeton a eixir del seu amagatall per a impedir-li-ho. Els dos homes s’enreden en una baralla i provoquen cert rebombori, per la qual cosa la reina es desmaia. El rei irromp i es troba una situació propícia amb la qual acusar Anna d’infidelitat. A sobre, a Smeton se li cau el retrat de la reina, que Enric VIII recull i mostra a Anna quan torna en si, acusant-la de traïció. Malgrat els precs i explicacions d’ella, el rei ordena l’ingrés en cel·les separades d’Anna, Percy, Smeton i Rochefort per a ser jutjats.
Acte II
La Torre de Londres, on Anna Bolena està presonera. Jane prega a la reina que es declare culpable d’infidelitat, ja que és l’única eixida que li dona el rei per a evitar la seua condemna a mort. Ella es nega rotundament. La dama insisteix en la seua súplica, alhora que confessa que ha sigut ella qui l’ha traït, en deixar-se seduir per Enric VIII. Anna la perdona.
Smeton ha acusat falsament davant dels jutges Anna, Percy i Rochefort, coaccionat pel rei, ja que creu que així els salvarà de la mort. Abans d’entrar a la sala dels jutges, Anna suplica a Enric VIII que li concedisca la mort sense fer-la passar per la humiliació d’un judici. L’impulsiu Percy intervé i proclama que ell és el vertader espòs d’Anna, ja que s’hi havia promès abans que Enric VIII la coneguera, cosa que encara enfureix més el monarca i complica el procés de la reina. A soles amb Enric VIII, Jane, desbordada pels remordiments i conscient que la seva ambició ha anat massa lluny, li suplica que no condemne Anna. El rei no fa marxa enrere i els jutges sentencien pena de mort per a tots els processats.
A la presó, Rochefort es lamenta davant de Percy de ser el causant de la tragèdia de la seua germana en haver-la forçat a casar-se amb Enric VIII, impulsat per la seua ànsia de poder. Arriba la notícia que el rei perdona a tots dos, però renuncien a l’indult i decideixen morir al costat de la reina. Mentrestant, les damas de la cort custodien Anna, qui en estat d’alienació mental evoca moments de les seues noces amb Enric VIII i el trauma emocional que li va suposar renunciar a Percy, el seu vertader amor. Des de fora arriba el ressò que Anglaterra ja té una nova reina. Anna es desmaia. Els guàrdies arriben per a emportar-se Percy, Rochefort i Smeton al patíbul. Aquests anuncien que una de les víctimes ja ha sigut immolada.