Comèdia lírica en tres
actes
Llibret de Federico Romero i Guillermo Fernández-Shaw,
inspirat en La discreta enamorada de Lope de Vega,
en una adaptació de Lluís Pasqual
DOÑA FRANCISQUITA
Amadeo Vives
En els anys 20 del segle
passat, el pessimisme pel desastre del 98, conjugat amb la
inspiració modernista i els aires de l'Art Nou que arribava amb els
artistes espanyols retornats de París, forjaria la nova lluentor de
l'anomenada Edat de Plata, la gloriosa generació d'artistes que van
començar la renovació definitiva i esperada de l'art espanyol abans
de la guerra. Aquella generació miraria vers el Segle d'Or i les
formes musicals i dramàtiques assajades just abans de la desfeta.
Els seus components s'imposarien l'afany de tornar a ser metall
preuat en el camp de les arts i la música. Doña
Francisquita suposava, el 1923, la tornada d'un gènere al qual
els temps i les crisis havien encongit en grandària, però mai en
geni i vàlua
Equip creatiu
Direcció musical
Jordi Bernàcer
Direcció d'escena
Lluís Pasqual
Escenografia i vestuari
Alejandro Andújar
Il·luminació
Pascal Mérat
Coreografia
Nuria Castejón
Disseny audiovisual
Celeste Carrasco
Repartiment
Francisquita
Ruth Iniesta
Fernando
Ismael Jordi
Aurora
Ana Ibarra
Cardona
Albert Casals
Doña Francisca
Amparo Navarro
Don Matías
Miguel Sola
Lorenzo Pérez
Isaac Galán
Con la participación especial de
Gonzalo de Castro, Lucero Tena
Cor de la Generalitat Valenciana
Director Francesc Perales
Orquestra de la Comunitat Valenciana
Producció del Teatro de la Zarzuela en coproducció amb el Gran Teatre del Liceu i la Ópera de Lausanne