El llac dels cignes, un clàssic
imperible que sedueix a qualsevol generació.
Encarregat pel Teatre Bolxoi de Moscou, el 1877 s’estrena El llac
dels cignes. És el primer dels tres ballets que va escriure Piotr
Ílitx Txaikovski i és, a més, el primer ballet de plantejament
simfònic d’arrel orquestral germànica i inspiració melòdica
francesa, on conviuen l’esperit de Wagner, Delibes i Adam.
El llac dels cignes ens submergeix, a través d’una impressionant
coreografia, en un inoblidable conte de fades en què conflueixen
els ideals del romanticisme més pur: fantasia, misteri, redempció
per amor i fatalitat. El llibret del ballet, d’autor desconegut,
pren l’argument del conte alemany El vel robat, de Johann Karl
August Musäus, emmarcat en la tradició dels Germans Grimm.
La història narra un amor impossible entre el príncep Siegfried i
Odette, una jove reina convertida en cigne junt amb tota la seua
cort per l’encanteri del malvat bruixot Rothbar. La jove només pot
recuperar la seua forma humana a la nit i únicament serà alliberada
del malefici per aquell que li prometa amor etern.
Després de l’estrena, El llac dels cignes va obrir el camí al
ballet imperial rus. Paradoxalment, aquest títol esdevindrà
espectacle patriòtic durant el període soviètic, en què va servir,
fins i tot, per a celebrar assumptes d’estat com el funeral
d’Stalin.
El llac dels cignes
Piotr Ílitx Txaikovski
Del 29 de desembre 2018 al 5 de gener 2019
El llac dels cignes
Equip creatiu
Direcció musical Arman Urazgaliyev Nova versió
coreogràfica Altynai Asylmuratova Escenografia
Ezio Frigerio Vestuari Franca
Squarciapino Il·luminació Vinicio Cheli
Projeccions Sergio Metalli
Repartiment
Odette/Odile Madina
Basbayeva / Aigerim
Beketayeva / Anel
Rustemova / Assel
Shaikenova Sigfrid Olzhas
Tarlanov / Yerkin
Rakhmatullayev / Tair
Gatauov Rothbart Zhanibek
Imankulov / Arman
Urazov Bufó Bakhtiyar
Adamzhan / Serik
Nakyspekov / Beibarys
Akarys Companyia de Ballet de l’Òpera
d’Astanà Orquestra de la Comunitat
Valenciana Director Arman Urazgaliyev
Sinopsi
Acte I
Jardí del palau del príncep Sigfrid. Es prepara la festa d’aniversari del jove hereu, a la qual hi ha prevista l’assistència de convidats de la cort i de l’estranger. L’ambient festiu es veu alterat per la irrupció de la reina i les seues dames d’honor. La sobirana ordena a Sigfrid que durant el ball de l’endemà trie entre les belles dames de la comarca la que ha de ser la seua esposa. El bufó, en veure al príncep apesarat, intenta restaurar l’alegria inicial formant una partida de caça.
Acte II
La vora del llac. El príncep, de caça, es troba amb els cignes. En aquest moment apareix la dona més bella que ha vist mai. La jove sembla ser alhora cigne i dona. El príncep se li acosta i li prega que no se’n vaja volant. Es diu Odette i és la reina dels cignes. Atés el temor que sent, el príncep li indica que la protegirà. Ella li explica que el llac es va formar amb les llàgrimes de sa mare perquè un bruixot malvat, Von Rothbart, va convertir la seua filla en la Reina Cigne. Ella i la seua cort són cignes, excepte entre la mitjanit i l’alba, que és quan adquireixen la forma humana. Aquest malefici acabarà quan un home valent i lleial es case amb ella. El príncep li diu que vaja la pròxima nit al ball de palau, ja que ha de triar esposa, i li promet que es casarà amb ella. En aquest moment, el mag fa senyals amenaçadors a Odette perquè torne al llac.
Acte III
Palau del príncep. Durant la festa d’aniversari, Sigfrid només pensa en la seua trobada amb Odette i es mostra indiferent davant de totes les princeses. Un cavaller entra amb la seua filla, viva imatge de la seua estimada Odette. Es tracta de Von Rothbart, que s’ha transformat a si mateix i a la seua filla, Odile (el cigne negre), per a enganyar el príncep i que aquest trenque la promesa feta a Odette. Odile aconsegueix entabanar Sigfrid i els dos joves ballen, mentre que Odette fa senyals al príncep des de la distància perquè s’adone de l’engany. Llavors, Sigfrid demana a Von Rothbart la mà d’Odile creient que és Odette, i aquest li dona el consentiment. En aquest moment, la sala de ball s’enfosqueix. Odette en fuig horroritzada. El príncep la veu corrent i s’adona del seu error. Von Rothbart revela al príncep la vertadera aparença de la seua filla Odile. Sigfrid abandona immediatament la festa i se’n va a buscar Odette.
Acte IV
La vora del llac. Odette plora. Les donzelles cigne intenten consolar-la explicant-li que el príncep desconeixia el pla de Von Rothbart. Sigfrid irromp en la clariana. Pren Odette entre els braços i li demana perdó. Però ella li diu que no serveix per a res, perquè el seu perdó es correspon amb la seua mort. Hi apareix Von Rothbart. Sigfrid el desafia. Després de la lluita, el mag és vençut per la força de l’amor del príncep a Odette. La mort de Von Rothbart allibera Odette del seu encanteri.
Jardí del palau del príncep Sigfrid. Es prepara la festa d’aniversari del jove hereu, a la qual hi ha prevista l’assistència de convidats de la cort i de l’estranger. L’ambient festiu es veu alterat per la irrupció de la reina i les seues dames d’honor. La sobirana ordena a Sigfrid que durant el ball de l’endemà trie entre les belles dames de la comarca la que ha de ser la seua esposa. El bufó, en veure al príncep apesarat, intenta restaurar l’alegria inicial formant una partida de caça.
Acte II
La vora del llac. El príncep, de caça, es troba amb els cignes. En aquest moment apareix la dona més bella que ha vist mai. La jove sembla ser alhora cigne i dona. El príncep se li acosta i li prega que no se’n vaja volant. Es diu Odette i és la reina dels cignes. Atés el temor que sent, el príncep li indica que la protegirà. Ella li explica que el llac es va formar amb les llàgrimes de sa mare perquè un bruixot malvat, Von Rothbart, va convertir la seua filla en la Reina Cigne. Ella i la seua cort són cignes, excepte entre la mitjanit i l’alba, que és quan adquireixen la forma humana. Aquest malefici acabarà quan un home valent i lleial es case amb ella. El príncep li diu que vaja la pròxima nit al ball de palau, ja que ha de triar esposa, i li promet que es casarà amb ella. En aquest moment, el mag fa senyals amenaçadors a Odette perquè torne al llac.
Acte III
Palau del príncep. Durant la festa d’aniversari, Sigfrid només pensa en la seua trobada amb Odette i es mostra indiferent davant de totes les princeses. Un cavaller entra amb la seua filla, viva imatge de la seua estimada Odette. Es tracta de Von Rothbart, que s’ha transformat a si mateix i a la seua filla, Odile (el cigne negre), per a enganyar el príncep i que aquest trenque la promesa feta a Odette. Odile aconsegueix entabanar Sigfrid i els dos joves ballen, mentre que Odette fa senyals al príncep des de la distància perquè s’adone de l’engany. Llavors, Sigfrid demana a Von Rothbart la mà d’Odile creient que és Odette, i aquest li dona el consentiment. En aquest moment, la sala de ball s’enfosqueix. Odette en fuig horroritzada. El príncep la veu corrent i s’adona del seu error. Von Rothbart revela al príncep la vertadera aparença de la seua filla Odile. Sigfrid abandona immediatament la festa i se’n va a buscar Odette.
Acte IV
La vora del llac. Odette plora. Les donzelles cigne intenten consolar-la explicant-li que el príncep desconeixia el pla de Von Rothbart. Sigfrid irromp en la clariana. Pren Odette entre els braços i li demana perdó. Però ella li diu que no serveix per a res, perquè el seu perdó es correspon amb la seua mort. Hi apareix Von Rothbart. Sigfrid el desafia. Després de la lluita, el mag és vençut per la força de l’amor del príncep a Odette. La mort de Von Rothbart allibera Odette del seu encanteri.
