Il mondo della luna

Ecclitico
Vicent Romero * (8, 10) / Moisés Marín * (12, 14)

Ernesto
Olga Syniakova *

Buonafede
César Méndez  * (8, 14) / Jorge Eleazar Álvarez * (10, 12)

Clarice
Annya Pinto *

Flaminia
Giorgia Rotolo * (8, 10) / Elena Schirru * (12, 14)

Lisetta
Nozomi Kato

Cecco
Andrés Sulbarán *

* Centre Plácido Domingo

Acte I
Terrassa a casa del fals astrònom Ecclictico.

Ecclictico i els seus deixebles canten a la Lluna, i l’astrònom es vanagloria d’enganyar crèduls com Buonafede. Arriba aquest últim. Interessat en l’astronomia, Buonafede admet que no sap què és la Lluna, i Ecclictico li explica que és un altre món, la intimitat del qual coneix gràcies al seu telescopi. Buonafede demana mirar per l’instrument, a la qual cosa Ecclictico accedeix, i entra a l’observatori. A l’ordre d’Ecclictico, dos criats situen davant del telescopi una màquina amb figures que es mouen. Buonafede ix meravellat i conta el que ha vist: una xica acariciant un vell, un marit que castiga l’esposa per una infidelitat, un jove tractant l’amant amb mà de ferro. Dóna una bossa de diners a Ecclictico i se’n va. Ecclictico lamenta no tindre a Clarice, filla de Buonafede, en lloc dels seus diners.

Entren Ernesto i el seu criat Cecco, que s’uneixen al lament: Ernesto estima Flaminia, l’altra filla de Buonafede i Cecco la criada d’aquesta, Lisetta, però Buonafede aspira que les tres es casen amb rics aristòcrates. Ecclictico diu als seus companys que amb una poc d’enginy aconseguiran les seues amades.

Habitació a casa de Buonafede.

Clarice i Flaminia es queixen del fet que son pare no els permeta casar-se amb Ecclictico i Ernesto. Buonafede les renya: el vell pensa que a la Lluna tindrien el castic adequat i així ho diu a Lisetta, que fingeix amar-lo però que anhela aconseguir els seu diners. Ecclictico arriba per a acomiadar-se: l’emperador de la Lluna el reclama i ell es transportarà allà mitjançant un licor màgic que fingeix beure. Buonafede li demana anar amb ell i Ecclictico li dóna la botella. El vell beu i cau en un son profund. Clarice i Lisetta s’espanten en veure desmaiat son pare, però la idea d’una bona herència les reconforta. A l’ordre d’Ecclictico, dos criats s’emporten Buonafede adormit.

Acte II
Jardí d’Ecclictico, decorat extravagantment.

Buonafede es desperta i es queda meravellat amb el món de la Lluna. Ecclictico li explica que les seues filles i la seua criada s’uniran a ells i seran obedients, la qual cosa corroboren Cecco, vestit d’emperador de la Lluna, i Ernesto, disfressat com l’heroi Hesperus. Lisetta és la primera a arribar i, per a desgràcia de Buonafede, prefereix ser l’emperadriu de la Lluna. Clarice i Flaminia accedeixen a casar-se amb Ecclictico i Hesperus, la qual cosa consent Buonafede, portat per la confusió del moment. Quan se n’adona de l’engany, s’encén d’ira, però ja és tard.

Acte III
Saló a casa d’Ecclictico.

Buonafede està presoner a casa d’Ecclictico. Els tres camarades li donaran la llibertat si accepta els matrimonis i els concedeix el dot. Encara que el vell al principi es nega, acaba claudicant.

Davant de la Lluna plena.

Els amants s’alegren de la seua sort i Buonafede es penedeix de la seua conducta anterior. Tots gaudeixen de la bona fortuna que els ha portat la Lluna.