Iolanta

Iolanta
Lianna Haroutounian

El rei René
Vitalij Kowaljow (22,24)
Mikhail Kolelishvili (28,31)

Vaudemont
Valentyn Dytiuk 

Ibn-Haqia
Gevorg Hakobyan

Robert
Boris Pinkhasovich

Briguitta
Olga Zharikova

Marta
Marina Pinchuk

Bertrand
Gennady Bezzubenkov

Almeric
Andrei Danilov

Laura
Olga Syniakova*

*Centre Plácido Domingo

Iolanta, la llum en els ulls cecs.

El 18 de desembre de 1892, els germans Piotr Ílitx i Modest Txaikovski, músic i poeta, portaven al món una criatura deliciosa i fràgil: l’òpera en un acte Iolanta, marcada per l’estigma de la bellesa i la malaltia.

Òpera escrita a l’ombra de la magna La dama de piques, el triomf obtingut per aquesta i l’èxit assolit pel ballet coetani Trencanous, units a l’estat d’obscuritat mental de Txaikovski, situen Iolanta en un punt de no retorn vital de l’autor -compartit amb la protagonista cega de la seua òpera- que a penes 11 mesos després moriria víctima d’un suposat suïcidi, buit i sense força vital.

Però si la falta d’amor i força li havien assenyalat el camí de la mort a Piotr Ílitx Txaikovski, a Iolanta, l’amor li portarà la llum als seus ulls cecs, la qual li havia sigut negada junt amb el coneixement de la bellesa i la veritat.

Segle XV. Regió de muntanya al sud de França. La jove Iolanta és cega de naixement, però mai no li ho han dit. Ha crescut rodejada de l’afecte de la seua família i de la naturalesa. Son pare, el rei René, no havent trobat remei al seu mal, ha preferit que la xica ignore la malaltia i evitar així que siga infeliç. Aquesta situació ha provocat que estiga massa aïllada socialment. Al bell jardí de palau, Iolanta viu el dia a dia cuidada per les seues serventes i amigues, les quals compleixen l’ordre reian de no parlar mai a la jove sobre la llum. Les seues amigues Laura i Birguitta l’ajuden a collir flors i fruites mentre canten. La princesa es pregunta si els ulls sols estan per a plorar. La seua donzella Marta tracta de consolar-la.

Almeric, escuder reial, anuncia l’arribada del rei, que ve acompanyat d’Ibn-Haqia, un prestigiós metge maurità al qual ha contractat el monarca amb l’esperança de curar la seua filla. Després d’examinar la xica, el metge anuncia que la sanació és possible si li expliquen a Iolanta el problema que té. Així, si ella és conscient, tindrà il·lusió per curar-se. El rei René no està massa convençut d’aquesta estratègia mèdica i renuncia a pertorbar la felicitat de la seua filla.

Prop del palau, Robert, duc de Borgonya, està de caça amb el seu amic el comte Vaudemont. El duc fa temps que està compromés amb Iolanta, a la qual no coneix encara i la ceguesa de la qual ignora. Però s’ha enamorat d’una altra dona, per la qual cosa anhela trencar el compromís. Perduts al bosc, els dos amics arriben fins al jardí reial i troben la princesa dormida plàcidament. Vaudemont, en descobrir que és cega, li explica les sensacions que es perceben en veure la llum i els colors. Els dos joves s’enamoren de seguida.

Arriba el rei amb el seu seguici. Iolanta explica que el cavaller que l’acompanya l’ ha ensenyat què és la llum. René s’emporta tan gran disgust que es proposa matar el comte. Tanmateix, Ibn-Haqia considera que aquesta situació és la millor possible per tal d’aconseguir la curació de Iolanta, un cop ella coneix el problema. El rei sentencia que, sols si la seua filla recupera la visió, perdonarà la vida a Vaudemont. Iolanta, conscient que ha de curar-se per salvar el seu estimat, se’n va amb el metge per a seguir el tractament. El rei deixa clar a Vaudemont que la seua amenaça de mort és falsa. Ho ha fet expressament per estimular el desig de curar-se en la seua filla. Efectivament, així passa: la princesa recupera la visió, tal i com havia pronosticat el metge. Vaudemont demana la mà de Iolanta al rei, el qual accepta encantat i allibera Robert del seu compromís.

Henrik Nánási
Direcció musical
El mestre hongarés Henrik Nánási ha sigut Director Musical de la Komische Oper de Berlín. Ha dirigit al Covent Garden (Turandot, Il barbiere di Siviglia, Salome, Simon Boccanegra), la Scala, el Liceu (Die Zauberflöte), Metropolitan (Iolanta, El castell de Barbablava), la Bayerische Staatsoper (La traviata) i les òperes de Chicago, San Francisco (Elektra), París, Roma (La bohème, Die Zauberflöte), Zuric (Le nozze di Figaro), Hamburg, Dresden i Frankfurt. Ha treballat amb les orquestres RSO de Viena, Bruckner de Linz, Maggio Musicale Fiorentino, National du Capitole de Toulouse, Fenice de Venècia, Filharmònica d’Essen i San Carlo de Nàpols. Al Palau de les Arts ha dirigit les òperes El castell de Barbablava, Macbeth i Werther, a més d’un concert amb obres de Wagner.

Mariusz Treliński
Direcció d’escena
És un dels directors d’escena més aclamats de l’actualitat i Director Artístic del Teatre Wielki de Varsòvia. Va començar la seua carrera com a director en televisió i cinema. El seu primer llargmetratge, Pozegnanie jesieni (Adéu a la tardor), es va projectar al Festival de Venècia el 1990 i va esdevenir una de les pel·lícules poloneses més cèlebres dels noranta. La seua producció de Madama Butterfly, l’any 1999, prompte el va situar entre els artistes més interessants de la seua generació. De les seues produccions recents de més èxit cal esmentar L’àngel de foc al Festival d’Ais de Provença, Iolanta i El castell de Barbablava al Metropolitan, Die tote Stadt al Teatre Wielki, Powder her Face d’Adès a La Monnaie i Tristan und Isolde a Baden-Baden, Pequín i el Metropolitan. El 2018 va rebre el Premi Internacional d’Òpera al Millor Director.

Lianna Haroutounian
Iolanta
Reconeguda intèrpret verdiana, ha sigut dirigida pels mestres Antonio Pappano, Fabio Luisi, Daniel Harding, Yannick Nézet-Séguin, Riccardo Frizza, Nicola Luisotti, Plácido Domingo, Yuri Temirkanov, James Levine o Gianandrea Noseda, en papers com Elizabeth de Valois (Covent Garden, Metropolitan i Staatsoper de Berlín); Hélène (Covent Garden); Desdemona (Nàpols, Teatro Real i ABAO); Tosca (San Francisco i Palau de les Arts); Leonora (Covent Garden); Mimì (Covent Garden); Iolanta (Sant Petersburg); Cio-Cio San (Concertgebouw d’Amsterdam i San Francisco); Adriana Lecouvreur (La Monnaie) i Amelia Grimaldi (Metropolitan i Concertgebouw). En la temporada 2018-2019 serà Nedda a San Francisco, Cio-Cio-San a l’Staatsoper de Viena i el Liceu, Elisabeth de Valois a Hamburg i Leonora al Teatro Real.

Mikhail Kolelishvili
El rei René
Mikhail Kolelishvili ha sigut solista al Teatre Mariïnski de Sant Petersburg des de 2009. Va ser finalista al Concurs BBC Cardiff Singer of the World (2005) i guanyador del Concurs Elena Obraztsova el 2003. El seu repertori inclou els grans papers russos de baix: Konchak (El príncep Ígor), Varlaam (Borís Godunov), Mendoza (Esposalles al monestir), René (Iolanta), Skuratov (La núvia del Tsar), el paper titular d’El conte del tsar Saltan, a més de personatges mozartians com Leporello, Bartolo, Commendatore i Sarastro, i els verdians Grande Inquisitore, Banco i Sparafucile, en teatres o festivals com Capitole de Toulouse, Opéra Comique, Òpera de Dallas, Chorégies d’Orange o Teatre Mariïnski. També ha cantat el paper titular de Don Quichotte. El 2014 va debutar al Metropolitan amb Lady Macbeth de Mtsensk (Sacerdot).

Valentyn Dytiuk
Vaudemont
L’any 2009 va debutar amb Un ballo in maschera (Riccardo) en l’Òpera de Tel Aviv sota la batuta de Daniel Oren. Entre els seus compromisos futurs destaquen Nabucco a Dijon i La bohème a Tallinn. Ha cantat amb èxit Faust a la Deustche Oper de Berlín, Madama Butterfly a Tel Aviv, Iolanta al Bolxoi i Mozart i Salieri a Lió. El seu repertori inclou papers com Duca en Rigoletto, Rodolfo en La bohème, Alfredo en La traviata, Nemorino en L’elisir d’amore, Lenski en Ievgueni Oneguin o Vaudemont en Iolanta. Va guanyar l’International Virgilijus Noreika Competition for Singers a Vílnius (Lituània) el 2017 i el Glinka International Vocal Competition a Moscou el 2015.

Gevorg Hakobyan
Ibn-Haqia
El baríton armeni Gevorg Hakobyan va estudiar al Conservatori Komitas d’Erevan. El 2008 va obtindre la medalla d’or i el primer premi en el Primer Concurs Internacional de Baríton Pavel Lisitsian de Moscou. Invitat pels teatres Mariïnski i Bolxoi en diverses ocasions, en la temporada 2018-2019 canta al Bolxoi -per invitació de Tugan Sokhiev- La núvia del tsar (Griaznoi), Un ballo in maschera (Renato) i La dama de piques (Tomski). Entre les seues actuacions anteriors i futures destaquen La dama de piques (Tomski) a Stuttgart; Tosca, Cavalleria rusticana i I pagliacci a l’Òpera de Roma; La núvia del tsar i La dama de piques al Bolxoi i Simon Boccanegra (paper titular) al Mariïnski, sota la direcció de Valery Gergiev. Al Palau de les Arts ha cantat en Tosca, Madama Butterfly, Cavalleria rusticana, Aida i Simon Boccanegra.

Boris Pinkhasovich
Robert
Els compromisos de Boris Pinkhasovich en la temporada 2018-2019 inclouen títols com Borís Godunov (Sxelkàlov) al Concertgebouw i el Covent Garden, Ievgueni Oneguin i Madama Butterfly a la Bayerische Staatsoper de Munic i el seu debut al Festival de Salzburg. Nous projectes en pròximes temporades el portaran a la Bayerische Staatsoper de Munic, Staatsoper de Viena, Òpera de Monte-Carlo, Òpera Nacional de Finlàndia i Tokyo Opera City Concert Hall, entre d’altres. A més, ha interpretat el paper de Thésée en Oedipe, d’Enescu, amb la Filharmònica de Londres dirigida per Vladimir Jurowski al Royal Festival Hall; Paolo Albiani en Simon Boccanegra a la Bayerische Staatsoper; Sxelkàlov en Borís Godunov a l’Òpera de París i Figaro en Il barbiere di Siviglia a l’Staatsoper de Viena.

Olga Zharikova
Briguitta
La soprano russa Olga Zharikova es va graduar al Conservatori de Sant Petersburg i, actualment, és solista del Teatre Musical de Krasnodar (Rússia). El 2017 va finalitzar la seua formació al Centre de Perfeccionament Plácido Domingo del Palau de les Arts. Ha cantat papers principals amb la Filharmònica de Sant Petersburg i al Teatre d’Òpera i Ballet del Conservatori de Sant Petersburg. El 2016 va ser semifinalista del concurs Operalia i guanyadora del Primer Premi del VII Concurs de Cant de Sant Petersburg i del Segon Premi del Concurs de Graduats dels Conservatoris de Rússia. Aqueix any obté també una beca en el Concurs Gerda Lissner.

Marina Pinchuk
Marta
Va nàixer a Moguilev (Bielorússia). Va realitzar els estudis musicals al Conservatori de Sant Petersburg i al Centre Plácido Domingo del Palau de les Arts. Ha sigut premiada en diversos concursos i va ser membre de la companyia del Teatre Mikhailovski. Ha cantat a Bolònia (Nabucco), Acadèmia Rossiniana de Pesaro (Il viaggio a Reims), Tòquio, Yokohama, Palau de les Arts (Così fan tutte, I due Foscari), Palma de Mallorca (Ievgueni Oneguin), Opéra National de Lorraine (El gall d’or), Liceu (Götterdämmerung), junt amb directors com José Miguel Pérez Sierra, Guillermo García Calvo, Josep Pons o Zubin Mehta. Recents i futurs compromisos inclouen Lucia di Lammermoor al Teatro Real de Madrid, Andrea Chénier a Sevilla i Götterdämmerung a Oviedo.

Gennady Bezzubenkov
Bertrand
Solista principal del Teatre Mariïnski de Sant Petersburg, Gennady Bezzubenkov actua amb regularitat als escenaris més destacats d’Europa, entre els quals les òperes de París, Amsterdam i Lió, així com el Gran Teatre del Liceu. Ha cantat junt amb els mestres Valery Gergiev, James Levine, Yuri Temirkanov, Evgeni Svetlanov i Mariss Jansons, i amb cantants de la talla de Luciano Pavarotti, Plácido Domingo, Deborah Voigt, Olga Borodina, Sergej Larin i Dmitri Hvorostovsky. Les seues gravacions amb el Teatre Mariïnski inclouen Guerra i pau, Ruslan i Liudmila, Iolanta, Sadkó, L’àngel de foc, La núvia del tsar i La donzella de Pskov.

Andrei Danilov
Almeric
Va debutar com Alfredo en La traviata al Teatro Umberto Giordano de Foggia (Itàlia) i va participar a l’Opern Werkstatt Festival de Suïssa. Els seus projectes inclouen Prodaná nevěsta (La núvia venuda) en versió concert al teatre Novaya Opera de Moscou, Rigoletto (Duca) al Teatre Musical Irkutsk (Rússia), L’elisir d’amore a l’Staatstheater Cottbus (Alemanya), entre molts altres. A partir de la temporada 2019-2020 formarà part de la companyia de la Deutsche Oper de Berlín. Els papers més destacats del seu repertori són Lenski (Ievgueni Oneguin), Duca (Rigoletto) i Alfredo (La traviata).

Olga Syniakova
Laura
Es va graduar i va obtindre el màster en Educació Musical l’any 2014 al Conservatori Mikhaïl Glinka de Dnièper (Ucraïna), on va ser invitada a representar el personatge de Cherubino. Entre els papers del seu repertori actual destaquen Olga (Ievgueni Oneguin), Polina (La dama de piques), Carmen, Lola (Cavalleria rusticana), Flora (La traviata) i Lubasha (La núvia del tsar). Ha participat en un concert líric al Palau de la Música de València. Pertany al Centre Plácido Domingo.