La Bohème
GIACOMO PUCCINI
Del 9 al 23 de desembre de 2022
Sala Principal
Duració aprox.: 2h30 amb descans
LA BOHÈME
Giacomo PucciniÒpera en quatre actes
Llibret de Giuseppe Giacosa i Luigi Illica, basat en la novel·la
d’Henri Murger Scènes de la vie de bohème
La bohème, quan el cor mor de fam
Un viatge nostàlgic al primer segle XIX i homenatge als anys romàntics quan el romanticisme és, ja quan el XIX mor, una llegenda d’individualisme, llibertat, rebel·lia i amoralitat en la nit parisenca. La bohèmia que Puccini fixa amb la seua òpera és aquella que manté una batalla entre la vida per l’art i l’art de viure, entre l’anonimat obscur i l’horitzó somiat de llum de l’èxit. Bohèmia de joventut que paga amb els seus màrtirs una vida lliurada a l’amor i la bellesa sense que quasi ningú aconseguisca la llum de la creació, apagada en mans de la fam.
desembre 2022 |
|||
|---|---|---|---|
| 09 | divendres | 19:30 | |
| 11 | diumenge | 18:00 | |
| 15 | dijous | 19:30 | |
| 19 | dilluns | 19:30 | |
| 21 | dimecres | 19:30 | |
| 23 | divendres | 19:30 | |
Equip creatiu
Direcció musical
James Gaffigan
Direcció d’escena, escenografia i
il·luminació
Davide Livermore
Vestuari
Palau de les Arts
Vídeo
Gep Cucco
Repartiment
Rodolfo
Saimir Pirgu
Mimì
Federica Lombardi (9, 11, 15, 19)
Corinne Winters (21, 23)
Marcello
Mattia Olivieri+
Colline
Manuel Fuentes
Musetta
Marina Monzó
Schaunard
Damián del Castillo
Alcindoro/Benoît
Jorge Rodríguez-Norton
Parpignol
Vicent Romero+
Sergente dei doganieri
Alejandro Sánchez++
Doganiere
Marcelo Solís++
Un venditore
Ignacio Giner*
Escolania de la Mare de Déu dels
Desemparats
Director Luis Garrido
Escola Coral Veus Juntes
Directors Jordi Blanch, Amalia
Bosó
Cor de la Generalitat Valenciana
Director Francesc Perales
Orquestra de la Comunitat Valenciana
+Alumni – Centre de
Perfeccionament
++Centre de
Perfeccionament
*Cor de la Generalitat
Valenciana
Producció del Palau de les Arts Reina Sofía, original d’Opera Philadelphia
Audio
Sinopsi
ACTE I
París, segle XIX. És la Nit de Nadal. Quatre amics de vida bohèmia comparteixen una estança situada al barri de Montmartre. El pintor Marcello i el poeta Rodolfo treballen mentres tracten de combatre el fred. No tenen combustible per a l’estufa i decideixen cremar una obra de teatre que ha escrit Rodolfo. Apareix el filòsof Colline, que es lamenta que la Nit de Nadal no li ha sigut favorable en el seu intent d’empenyorar uns llibres. No obstant això, el músic Schaunard ha tingut millor fortuna i ha aconseguit menjar, llenya, beguda i diners. Els quatre amics es disposen a celebrar un festí.
Arriba Benoît, el propietari, que pretén cobrar el lloguer. Els artistes l’inviten a vi i aconsegueixen fer-li parlar de la seua vida privada. Quan Benoît confessa que és infidel a la seua esposa, els bohemis fingeixen indignació i l’expulsen de l’estança sense pagar-li la renda. Seguidament, parteixen cap al café Momus a divertir-se, a excepció de Rodolfo, que es queda una estona més per a finalitzar un article. Toca a la porta una veïna, Mimì, que ve buscant foc per a encendre un ciri. Rodolfo queda enamorat de la bellesa de la jove i li encén el ciri, però un corrent d’aire apaga la flama just quan Mimì estava a punt d’anar-se’n. A més, li ha caigut la clau de sa casa. Rodolfo apaga immediatament i amb dissimulació el ciri, i junts comencen a buscar la clau. El poeta agafa la mà de Mimì en la foscor i de seguida sorgeix la passió entre els jóvens. Abraçats, van a reunir-se amb els amics de Rodolfo.
ACTE II
Una plaça al barri Llatí de París enfront del café Momus. És de nit i la multitud festeja el Nadal passejant pel carrer. Hi ha taules fora del café i les botigues estan adornades amb llums. Rodolfo regala a Mimì un barret que compra en una botiga. A continuació acudeixen al café i el poeta presenta Mimì als seus amics, que l’acullen amb afecte i es disposen a sopar.
Apareix Musetta, antiga nóvia de Marcello, que va luxosament vestida i acompanyada pel vell ric Alcindoro. S’asseuen en una taula pròxima i la jove tracta de provocar els zels de Marcello, el qual pareix no fer massa cas als seus enamoriscaments. Musetta comença a muntar una escena per a atraure l’atenció del seu antic amant. Fingeix molèsties en un peu ocasionades per un clau en la sabata i obliga Alcindoro que li’n compre unes de noves. Aprofitant l’absència del vell, Marcello i Musetta s’abracen apassionadament. Després, s’uneixen, amb els seus amics, a una desfilada militar que passa per la plaça, i deixen el compte sense pagar i a càrrec d’Alcindoro.
ACTE III
La barrera d’Enfer, als afores de París. Freda matinada de febrer. Neva. Mimì acudeix a la fonda on s’hostatgen Marcello, Rodolfo i Musetta. A soles amb Marcello, li conta que la seua relació amb Rodolfo comença a ser molt complicada a causa dels continus i infundats zels del seu amant. Marcello la consola i li promet que parlarà de la situació amb el seu amic quan es desperte.
Una vegada que la jove se n’ha anat, apareix Rodolfo. Este confessa obertament al seu col·lega Marcello que s’està plantejant deixar Mimì. La xica, que s’ha quedat oculta i molt pròxima a ells, sent la conversació. Rodolfo reconeix davant de Marcello que els zels el consumeixen, sí, però el que més dany li causa és veure Mimì malalta i no poder fer res per curar-la. Mimì comença a plorar i a tossir des del seu amagatall i és sorpresa per Rodolfo. Els amants parlen de la seua relació i acorden no separar-se fins després de l’hivern per a fer la ruptura d’una manera suau. Mentrestant, Musetta, a l’interior de la fonda, ha iniciat una acalorada discussió amb Marcello.
ACTE IV
La mateixa estança del principi. Ja ha passat l’hivern. Marcello i Rodolfo treballen tractant d’oblidar les amargures de les seues respectives relacions amb Musetta i Mimì. Apareixen Schaunard i Colline amb un areng i un poc de de pa. No hi ha gran cosa per a menjar, però els quatre amics s’ho prenen a broma i es diverteixen simulant un gran sopar, un ball i inclús una baralla. Amb la irrupció de Musetta en l’estança, cessa l’alegria. Ha vingut amb Mimì, que greument malalta i a punt de morir desitja veure per última vegada el seu estimat Rodolfo. Els seus amics s’ocupen tendrament d’ella i fan tot el que poden per reconfortar-la. La jove desgraciada recorda els moments feliços viscuts al costat de Rodolfo i els seus amics, fins que el seu estat empitjora i mor. Rodolfo crida desesperadament colpit pel dolor.
París, segle XIX. És la Nit de Nadal. Quatre amics de vida bohèmia comparteixen una estança situada al barri de Montmartre. El pintor Marcello i el poeta Rodolfo treballen mentres tracten de combatre el fred. No tenen combustible per a l’estufa i decideixen cremar una obra de teatre que ha escrit Rodolfo. Apareix el filòsof Colline, que es lamenta que la Nit de Nadal no li ha sigut favorable en el seu intent d’empenyorar uns llibres. No obstant això, el músic Schaunard ha tingut millor fortuna i ha aconseguit menjar, llenya, beguda i diners. Els quatre amics es disposen a celebrar un festí.
Arriba Benoît, el propietari, que pretén cobrar el lloguer. Els artistes l’inviten a vi i aconsegueixen fer-li parlar de la seua vida privada. Quan Benoît confessa que és infidel a la seua esposa, els bohemis fingeixen indignació i l’expulsen de l’estança sense pagar-li la renda. Seguidament, parteixen cap al café Momus a divertir-se, a excepció de Rodolfo, que es queda una estona més per a finalitzar un article. Toca a la porta una veïna, Mimì, que ve buscant foc per a encendre un ciri. Rodolfo queda enamorat de la bellesa de la jove i li encén el ciri, però un corrent d’aire apaga la flama just quan Mimì estava a punt d’anar-se’n. A més, li ha caigut la clau de sa casa. Rodolfo apaga immediatament i amb dissimulació el ciri, i junts comencen a buscar la clau. El poeta agafa la mà de Mimì en la foscor i de seguida sorgeix la passió entre els jóvens. Abraçats, van a reunir-se amb els amics de Rodolfo.
ACTE II
Una plaça al barri Llatí de París enfront del café Momus. És de nit i la multitud festeja el Nadal passejant pel carrer. Hi ha taules fora del café i les botigues estan adornades amb llums. Rodolfo regala a Mimì un barret que compra en una botiga. A continuació acudeixen al café i el poeta presenta Mimì als seus amics, que l’acullen amb afecte i es disposen a sopar.
Apareix Musetta, antiga nóvia de Marcello, que va luxosament vestida i acompanyada pel vell ric Alcindoro. S’asseuen en una taula pròxima i la jove tracta de provocar els zels de Marcello, el qual pareix no fer massa cas als seus enamoriscaments. Musetta comença a muntar una escena per a atraure l’atenció del seu antic amant. Fingeix molèsties en un peu ocasionades per un clau en la sabata i obliga Alcindoro que li’n compre unes de noves. Aprofitant l’absència del vell, Marcello i Musetta s’abracen apassionadament. Després, s’uneixen, amb els seus amics, a una desfilada militar que passa per la plaça, i deixen el compte sense pagar i a càrrec d’Alcindoro.
ACTE III
La barrera d’Enfer, als afores de París. Freda matinada de febrer. Neva. Mimì acudeix a la fonda on s’hostatgen Marcello, Rodolfo i Musetta. A soles amb Marcello, li conta que la seua relació amb Rodolfo comença a ser molt complicada a causa dels continus i infundats zels del seu amant. Marcello la consola i li promet que parlarà de la situació amb el seu amic quan es desperte.
Una vegada que la jove se n’ha anat, apareix Rodolfo. Este confessa obertament al seu col·lega Marcello que s’està plantejant deixar Mimì. La xica, que s’ha quedat oculta i molt pròxima a ells, sent la conversació. Rodolfo reconeix davant de Marcello que els zels el consumeixen, sí, però el que més dany li causa és veure Mimì malalta i no poder fer res per curar-la. Mimì comença a plorar i a tossir des del seu amagatall i és sorpresa per Rodolfo. Els amants parlen de la seua relació i acorden no separar-se fins després de l’hivern per a fer la ruptura d’una manera suau. Mentrestant, Musetta, a l’interior de la fonda, ha iniciat una acalorada discussió amb Marcello.
ACTE IV
La mateixa estança del principi. Ja ha passat l’hivern. Marcello i Rodolfo treballen tractant d’oblidar les amargures de les seues respectives relacions amb Musetta i Mimì. Apareixen Schaunard i Colline amb un areng i un poc de de pa. No hi ha gran cosa per a menjar, però els quatre amics s’ho prenen a broma i es diverteixen simulant un gran sopar, un ball i inclús una baralla. Amb la irrupció de Musetta en l’estança, cessa l’alegria. Ha vingut amb Mimì, que greument malalta i a punt de morir desitja veure per última vegada el seu estimat Rodolfo. Els seus amics s’ocupen tendrament d’ella i fan tot el que poden per reconfortar-la. La jove desgraciada recorda els moments feliços viscuts al costat de Rodolfo i els seus amics, fins que el seu estat empitjora i mor. Rodolfo crida desesperadament colpit pel dolor.
