Opéra fantastique en cinc actes
Llibret de Jules Barbier
basat en la tragèdia de Jules Barbier i Michel Carré
Edició: Michael Kaye & Jean-Christophe Keck, Schott Music GmbH &
Co
LES CONTES D’HOFFMANN
Jacques Offenbach
Del 23 al 31 de gener de 2022
Sala Principal
Duració aprox.: 3h50 amb 2 descansos
LES CONTES D'HOFFMANN
Jacques Offenbach
Jacques Offenbach va voler
compondre una òpera abans de morir basada en alguns contes d’Ernst
Theodor Amadeus Hoffmann, escriptor, músic i un dels exponents més
preclars del Romanticisme alemany. L'obra compta amb llibret de
Jules Barbier, que, juntament amb la música d'Offenbach, creen un
fascinant poliedre d'ànimes que es mouen en el joc romàntic del
retrat i el seu negatiu. Una multitud de personatges en aparença
que es redueixen en essència a tres: el protagonista Hoffmann, la
seua estimada presentada sota les formes d'Olympia, Antonia,
Giulietta, Stella; i el diabòlic antagonista del poeta, encarnat
pels Lindorf, Coppelius, Miracle i Dapertutto.
gener 2022 |
|||
|---|---|---|---|
| 23 | diumenge | 18:00 | |
| 26 | dimecres | 19:00 | |
| 28 | divendres | 19:00 | |
| 31 | dilluns | 19:00 | |
Equip creatiu
Direcció musical
Marc Minkowski
Direcció d'escena
Johannes Erath
Escenografia
Heike Scheele
Vestuari
Gesine Völlm
Il·luminació
Fabio Antoci
Video
Alexander Scherpink
Dramaturgia
Anne Gerber
Repartiment
Olimpia/Antonia/Giulietta/Stella
Pretty Yende
Nicklausse/La Muse
Paula Murrihy
La voix de la tombe
Eva Kroon
Hoffmann
John Osborn
Lindorf/Coppelius/Le Docteur/Le Capitaine
Alex Esposito
Spalanzani
Moisés Marín
Crespel/Maître Luther
Tomislav Lavoie
Schlémil
Isaac Galán
Andrès/Cochenille/Frantz/Pittichinaccio
Marcel Beekman
Nathanaël
Roger Padullés
Hermann, Wilhelm, Le capitaine des Sbires
Tomeu Bibiloni
Cor de la Generalitat Valenciana
Director Francesc Perales
Orquestra de la Comunitat Valenciana
Producció de la Semperoper de Dresde
Audio
Sinopsi
Acte I (Pròleg)
Taverna de Luther a Nuremberg. Esperits del vi i de la cervesa lloen les virtuts que té la beguda per a ofegar les penes. D'un barril emergeix la Musa, protectora del poeta Hoffmann, que adquireix l'aparença de Nicklausse, amic de l'escriptor, amb la finalitat de guiar-lo en les seues aventures i desventures. Pretén que Hoffmann renuncie al malaltís amor que sent per la bella cantant Stella. La diva ha citat per carta l'escriptor al seu camerino, al final de la seua actuació en Don Giovanni en un teatre prop de la taverna. Però Lindorf, rival amorós de Hoffmann, ha interceptat la missiva i intentarà impedir la trobada. Apareix Hoffmann junt amb un grup d'estudiants. L'escriptor comença a beure i dona curs a la seua fantasia en la narració de les seues històries amoroses amb tres dones que, juntes, simbolitzen Stella, el seu prototip ideal.
Acte II (Olympia)
El físic Spalanzani admira la bellesa d'Olympia , una nina mecànica creada per ell amb els ulls que li ha proporcionat Coppélius, un venedor d'artefactes al qual ha despatxat amb un pagaré. Hoffmann, alumne del científic, s'ha enamorat d'ella, malgrat les sospites sobre el seu origen advertides per Nicklausse. Spalanzani presenta Olympia en societat i tots queden corpresos de la seua bellesa i de la seua habilitat per a cantar. Hoffmann es declara i ella sembla que el correspon, però ix impulsada fora de l'habitació, com si fugira d'ell, a causa d'un mal funcionament mecànic. Més tard, quan Hoffmann balla un vals amb Olympia, torna a evidenciar-se el moviment defectuós i perillós de l'autòmat, per la qual cosa Spalanzani opta per amagar-la. Entretant, Coppélius ha tornat furiós perquè no ha pogut cobrar el pagaré. Després d'accedir a la cambra d'Olympia, la destrueix. Hoffmann queda perplex en adonar-se de la realitat, mentre els convidats es burlen d'ell.
Acte III (Antonia)
Mansió de Crespel a Munic. La seua filla Antonia entona una trista melodia en record de la seua mare, una famosa cantant que ha faltat recentment. Crespel li prega que no torne a cantar més, i es disposa a eixir, després d'exigir al seu criat Franz que no deixe entrar ningú a la casa. Aquest desatén les seues ordres i rep Nicklausse i Hoffmann, a qui Crespel pretén apartar de la seua filla perquè el considera una mala influència. Hoffmann i Antonia s'abracen i canten una cançó d'amor que deixa Antonia esgotada. La xica li suplica que se'n vaja abans que els veja son pare, però Hoffmann s'oculta per a esbrinar què afecta tant la salut de la seua estimada. Arriba el sinistre doctor Miracle, a qui Crespel detesta perquè el creu responsable de la mort de la seua esposa. El doctor insisteix a examinar a Antonia, que està amb la mirada absent, i ofereix els seus serveis per a curar-la. El pare es nega i l'expulsa de la seua casa. Hoffmann, que ha escoltat la conversa, entén ara que Antonia té una malaltia que s'agreuja si canta, per la qual cosa li demana que deixe de fer-ho, com a mostra d'amor cap a ell. Quan Hoffmann marxa, el malvat Miracle s'introdueix en l'habitació d'Antonia i la incita a cantar sense parar responent a la veu de la seua mare que emergeix del retrat que presideix la cambra invocada pels maleficis del doctor. La jove cau morta en braços de Crespel, qui culpa Hoffmann del que ha ocorregut.
Acte IV (Giulietta)
Mansió de la cortesana Giulietta a Venècia. Nicklausse i Giulietta canten una seductora barcarola que celebra els plaers efímers de la vida. Hoffmann s'ha lliurat a l'amor frívol i al gaudi de la beguda. Nicklausse el prevé sobre l'amant de Giulietta, Schlémil, i en general de les persones intrigants que els envolten. Arriba en una góndola el malvat Dapertuto. Aquest sol·licita a Giulietta, a canvi d'un irresistible diamant, que li aconseguisca el reflex del rostre de Hoffmann, com ja va fer amb el de Schlémil, qui va renunciar a la seua ànima a canvi de posseir Giulietta. Nicklausse alerta Hoffmann d'un complot contra ell i li prega que marxe immediatament. Però ell es nega a anar-se'n sense Giulietta. La cortesana fingeix tristesa i li conta al poeta que no pot fugir amb ell perquè Schlémil la tanca cada nit amb la clau que penja del seu coll. Ell promet alliberar-la; ella li ofereix el seu amor i l'embadaleix perquè li entregue el reflex del seu rostre. Hoffmann accedeix, després de la qual cosa es desmaia. Recobrat el coneixement, s'enfronta en duel a Schlémil i aconsegueix arrabassar-li la clau. El poeta corre victoriós a la recerca de Giulietta, però la cortesana ha desaparegut.
Acte V (Epíleg)
De nou en la taverna de Luther. Hoffmann ha finalitzat el relat de les seues històries amoroses i continua bevent al costat dels estudiants. Stella entra triomfant en la taverna després de la seua actuació. Hoffmann, embriagat per l'alcohol i la melancolia, a penes es fixa en ella; la confon amb les tres dones producte de la seua fantasia. La diva l'ignora, i marxa amb Lindorf. Mentrestant, Nicklausse torna a recobrar l'aspecte de la Musa protectora d'Hoffmann.
Taverna de Luther a Nuremberg. Esperits del vi i de la cervesa lloen les virtuts que té la beguda per a ofegar les penes. D'un barril emergeix la Musa, protectora del poeta Hoffmann, que adquireix l'aparença de Nicklausse, amic de l'escriptor, amb la finalitat de guiar-lo en les seues aventures i desventures. Pretén que Hoffmann renuncie al malaltís amor que sent per la bella cantant Stella. La diva ha citat per carta l'escriptor al seu camerino, al final de la seua actuació en Don Giovanni en un teatre prop de la taverna. Però Lindorf, rival amorós de Hoffmann, ha interceptat la missiva i intentarà impedir la trobada. Apareix Hoffmann junt amb un grup d'estudiants. L'escriptor comença a beure i dona curs a la seua fantasia en la narració de les seues històries amoroses amb tres dones que, juntes, simbolitzen Stella, el seu prototip ideal.
Acte II (Olympia)
El físic Spalanzani admira la bellesa d'Olympia , una nina mecànica creada per ell amb els ulls que li ha proporcionat Coppélius, un venedor d'artefactes al qual ha despatxat amb un pagaré. Hoffmann, alumne del científic, s'ha enamorat d'ella, malgrat les sospites sobre el seu origen advertides per Nicklausse. Spalanzani presenta Olympia en societat i tots queden corpresos de la seua bellesa i de la seua habilitat per a cantar. Hoffmann es declara i ella sembla que el correspon, però ix impulsada fora de l'habitació, com si fugira d'ell, a causa d'un mal funcionament mecànic. Més tard, quan Hoffmann balla un vals amb Olympia, torna a evidenciar-se el moviment defectuós i perillós de l'autòmat, per la qual cosa Spalanzani opta per amagar-la. Entretant, Coppélius ha tornat furiós perquè no ha pogut cobrar el pagaré. Després d'accedir a la cambra d'Olympia, la destrueix. Hoffmann queda perplex en adonar-se de la realitat, mentre els convidats es burlen d'ell.
Acte III (Antonia)
Mansió de Crespel a Munic. La seua filla Antonia entona una trista melodia en record de la seua mare, una famosa cantant que ha faltat recentment. Crespel li prega que no torne a cantar més, i es disposa a eixir, després d'exigir al seu criat Franz que no deixe entrar ningú a la casa. Aquest desatén les seues ordres i rep Nicklausse i Hoffmann, a qui Crespel pretén apartar de la seua filla perquè el considera una mala influència. Hoffmann i Antonia s'abracen i canten una cançó d'amor que deixa Antonia esgotada. La xica li suplica que se'n vaja abans que els veja son pare, però Hoffmann s'oculta per a esbrinar què afecta tant la salut de la seua estimada. Arriba el sinistre doctor Miracle, a qui Crespel detesta perquè el creu responsable de la mort de la seua esposa. El doctor insisteix a examinar a Antonia, que està amb la mirada absent, i ofereix els seus serveis per a curar-la. El pare es nega i l'expulsa de la seua casa. Hoffmann, que ha escoltat la conversa, entén ara que Antonia té una malaltia que s'agreuja si canta, per la qual cosa li demana que deixe de fer-ho, com a mostra d'amor cap a ell. Quan Hoffmann marxa, el malvat Miracle s'introdueix en l'habitació d'Antonia i la incita a cantar sense parar responent a la veu de la seua mare que emergeix del retrat que presideix la cambra invocada pels maleficis del doctor. La jove cau morta en braços de Crespel, qui culpa Hoffmann del que ha ocorregut.
Acte IV (Giulietta)
Mansió de la cortesana Giulietta a Venècia. Nicklausse i Giulietta canten una seductora barcarola que celebra els plaers efímers de la vida. Hoffmann s'ha lliurat a l'amor frívol i al gaudi de la beguda. Nicklausse el prevé sobre l'amant de Giulietta, Schlémil, i en general de les persones intrigants que els envolten. Arriba en una góndola el malvat Dapertuto. Aquest sol·licita a Giulietta, a canvi d'un irresistible diamant, que li aconseguisca el reflex del rostre de Hoffmann, com ja va fer amb el de Schlémil, qui va renunciar a la seua ànima a canvi de posseir Giulietta. Nicklausse alerta Hoffmann d'un complot contra ell i li prega que marxe immediatament. Però ell es nega a anar-se'n sense Giulietta. La cortesana fingeix tristesa i li conta al poeta que no pot fugir amb ell perquè Schlémil la tanca cada nit amb la clau que penja del seu coll. Ell promet alliberar-la; ella li ofereix el seu amor i l'embadaleix perquè li entregue el reflex del seu rostre. Hoffmann accedeix, després de la qual cosa es desmaia. Recobrat el coneixement, s'enfronta en duel a Schlémil i aconsegueix arrabassar-li la clau. El poeta corre victoriós a la recerca de Giulietta, però la cortesana ha desaparegut.
Acte V (Epíleg)
De nou en la taverna de Luther. Hoffmann ha finalitzat el relat de les seues històries amoroses i continua bevent al costat dels estudiants. Stella entra triomfant en la taverna després de la seua actuació. Hoffmann, embriagat per l'alcohol i la melancolia, a penes es fixa en ella; la confon amb les tres dones producte de la seua fantasia. La diva l'ignora, i marxa amb Lindorf. Mentrestant, Nicklausse torna a recobrar l'aspecte de la Musa protectora d'Hoffmann.
