L’incoronazione di Poppea
Claudio MonteverdiDramma musicale en un pròleg i tres actes
Llibret de Giovanni Francesco Busenello
La luxúria en pugna amb la
virtut, així es podria definir aquesta òpera tan complexa com bella
i antiga que va ser escrita per a aquella Venècia viciosa i
excomunicada, una nova Roma per a un Neró castrat, sagnant i
irracional posat als peus d’una Popea tan egoista com seductora i
diabòlica, a qui la causa de l’Estat i la mort aliena no la
incomoden. L’escàndol és la grandesa d’aquesta obra, que amb les
seues belleses fa llum sobre allò infame i allumena l’escena dels
crims comesos. Pot la bellesa ser perversa? Es pot estimar allò
que, d’entrada, s’odia?
Equip creatiu
Direcció musical
Leonardo García Alarcón
Direcció d'escena
Ted Huffman
Escenografia original
Johannes Schütz
Adaptació escenogràfica
Anna Wörl
Vestuari
Astrid Klein
Il·luminació
Bertrand Couderc
Repartiment
Poppea
Jacquelyn Stucker
Nerone
Nicolò Balducci
Ottavia/ Virtù
Mariana Sofía++
Ottone
Alberto Miguélez Rouco
Seneca
Alex Rosen
Arnalta/ Nutrice/ Famigliare I/ Damigella
Joel Williams+
Fortuna/ Drusilla
Rosa Dávila++
Amore/ Valletto
Pilar Garrido++
Lucano/ Soldato I / Famigliare II
Jorge Franco+
Liberto/ Soldato II
Maximiliano Spósito++
Littore/ Famigliare III
Carlos Reynoso++
Cappella Mediterranea
+Alumni – Centre de
Perfeccionament
++Centre de
Perfeccionament
Nova producció del Palau de les Arts Reina Sofía en coproducció amb el Festival d’Ais de Provença i l’Opéra de Rennes
Audio
Sinopsi
Acte I
Roma. Exterior del palau de Poppea. Otó, amant de Poppea, es disposa a visitar la seua estimada a trenc d'alba. En veure els guàrdies de Neró a la porta, s'adona que aquest ha passat la nit amb Poppea i es lamenta de la seua desgràcia. Més tard, Poppea i Neró ixen abraçats i s'acomiaden amb tendresa. Arnalta, vella consellera de Poppea, li recomana que no es refie dels poderosos i que no confie tant en la deessa Fortuna.
L'emperadriu Octàvia expressa a la seua nodrissa Nutrice la seua preocupació per l'absència del seu espòs Neró. La nodrissa resta importància a la seva aflicció i fa broma amb ella sobre nous amors. El filòsof Sèneca li aconsella a Octàvia que siga constant. Ella s'encomana a ell i se'n va a resar al temple. La deessa Pal·las Atenea prediu la mort de Sèneca, però li promet que abans vindrà Mercuri a avisar-lo per ser un home virtuós.
Neró intenta convèncer Sèneca perquè el seguisca en els seus desitjos. El filòsof es nega i intenta dissuadir-lo, però Neró s'indigna i l'expulsa de la seua presència. Neró promet a Poppea que la farà emperadriu. Ella mostra Sèneca com el seu enemic i Neró ordena la seua mort. Otó, en veure's menyspreat per Poppea, reprèn el seu antic amor amb Drusila, dama de la cort.
Acte II
Jardí de la vila de Sèneca. Mercuri anuncia a Sèneca que morirà aquell dia. Ell es prepara per a abandonar la vida. Després de consolar els seus familiars, els ordena preparar-li un bany per a rebre la mort. Neró, assabentat del decés de Sèneca, canta amorosament el seu amor per Poppea acompanyat pel poeta Lucà.
Octàvia ordena a Otó que mate Poppea, i que, per a la seua seguretat, es vista de dona. Ell accedeix confós. Més tard, revela el seu pla d'assassinat a Drusila, a qui demana que li preste la seua roba per a passar desapercebut. Ella li promet la seua ajuda i el seu silenci.
Poppea expressa alegria i satisfacció per la mort de Sèneca, pertorbador de la seua grandesa. Otó, vestit com Drusila, s'acosta a Poppea per a assassinar-la mentre dorm al jardí, però Amor ho evita. Poppea es desperta. Otó, que és confós amb Drusila, fuig perseguit pels criats de Poppea. Amor, exclama que a més de defensar Poppea vol fer-la emperadriu.
Acte III
Arnalta ordena la detenció de Drusila. Neró la interroga i ella s'acusa a si mateixa per a salvar Otó. Neró la condemna a mort. Però Otó confessa que ha estat ell el responsable i que ha obeït les ordres d'Octàvia. Neró li perdona la vida enviant-lo a l'exili en companyia de Drusila. Seguidament, decreta el repudi de l'emperadriu Octàvia, qui serà abandonada en una barca en la mar a mercè dels vents, i jura a Poppea que aquell dia la farà la seua nova esposa. Al palau, Neró assisteix solemnement a la coronació de Poppea. Amor baixa del cel, amb Venus, les Gràcies i els Amorets, i corona Poppea com a deessa de la bellesa a la Terra.
Roma. Exterior del palau de Poppea. Otó, amant de Poppea, es disposa a visitar la seua estimada a trenc d'alba. En veure els guàrdies de Neró a la porta, s'adona que aquest ha passat la nit amb Poppea i es lamenta de la seua desgràcia. Més tard, Poppea i Neró ixen abraçats i s'acomiaden amb tendresa. Arnalta, vella consellera de Poppea, li recomana que no es refie dels poderosos i que no confie tant en la deessa Fortuna.
L'emperadriu Octàvia expressa a la seua nodrissa Nutrice la seua preocupació per l'absència del seu espòs Neró. La nodrissa resta importància a la seva aflicció i fa broma amb ella sobre nous amors. El filòsof Sèneca li aconsella a Octàvia que siga constant. Ella s'encomana a ell i se'n va a resar al temple. La deessa Pal·las Atenea prediu la mort de Sèneca, però li promet que abans vindrà Mercuri a avisar-lo per ser un home virtuós.
Neró intenta convèncer Sèneca perquè el seguisca en els seus desitjos. El filòsof es nega i intenta dissuadir-lo, però Neró s'indigna i l'expulsa de la seua presència. Neró promet a Poppea que la farà emperadriu. Ella mostra Sèneca com el seu enemic i Neró ordena la seua mort. Otó, en veure's menyspreat per Poppea, reprèn el seu antic amor amb Drusila, dama de la cort.
Acte II
Jardí de la vila de Sèneca. Mercuri anuncia a Sèneca que morirà aquell dia. Ell es prepara per a abandonar la vida. Després de consolar els seus familiars, els ordena preparar-li un bany per a rebre la mort. Neró, assabentat del decés de Sèneca, canta amorosament el seu amor per Poppea acompanyat pel poeta Lucà.
Octàvia ordena a Otó que mate Poppea, i que, per a la seua seguretat, es vista de dona. Ell accedeix confós. Més tard, revela el seu pla d'assassinat a Drusila, a qui demana que li preste la seua roba per a passar desapercebut. Ella li promet la seua ajuda i el seu silenci.
Poppea expressa alegria i satisfacció per la mort de Sèneca, pertorbador de la seua grandesa. Otó, vestit com Drusila, s'acosta a Poppea per a assassinar-la mentre dorm al jardí, però Amor ho evita. Poppea es desperta. Otó, que és confós amb Drusila, fuig perseguit pels criats de Poppea. Amor, exclama que a més de defensar Poppea vol fer-la emperadriu.
Acte III
Arnalta ordena la detenció de Drusila. Neró la interroga i ella s'acusa a si mateixa per a salvar Otó. Neró la condemna a mort. Però Otó confessa que ha estat ell el responsable i que ha obeït les ordres d'Octàvia. Neró li perdona la vida enviant-lo a l'exili en companyia de Drusila. Seguidament, decreta el repudi de l'emperadriu Octàvia, qui serà abandonada en una barca en la mar a mercè dels vents, i jura a Poppea que aquell dia la farà la seua nova esposa. Al palau, Neró assisteix solemnement a la coronació de Poppea. Amor baixa del cel, amb Venus, les Gràcies i els Amorets, i corona Poppea com a deessa de la bellesa a la Terra.