Macbeth

Direcció musical
Henrik Nánási

Direcció d’escena
Peter Stein

Escenografia
Ferdinand Wögerbauer

Vestuari
Anna Maria Heinreich

Il·luminació
Joachim Barch

Producció
Teatro dell’Opera di Roma
Salzburger Festspiele

Cor de la Generalitat Valenciana
Francesc Perales, director

Orquestra de la Comunitat Valenciana

Macbeth
Plácido Domingo

Lady Macbeth
Ekaterina Semenchuk

Macduff
Giorgio Berrugi

Banco
Alexander Vinogradov

Malcolm
Fabián Lara *

Dama de Lady Macbeth
Federica Alfano *

Metge
Lluís Martínez **

Servent de Macbeth
Boro Giner **

Sicari
Pablo Aranday *

Herald
Juan Felipe Durá **

* Centre Plácido Domingo
** Cor de la Generalitat Valenciana

ACTE PRIMER

Escena primera. En un erm, entre llamps i trons s’hi congreguen tres bruixes. Encara lluny, però acostant-s’hi sense pausa, Macbeth i Banquo, dos generals del rei Duncan d’Escòcia, tornen victoriosos d’una batalla. Quan es troben amb les bruixes, aquestes els prediuen el futur: Macbeth serà el thane de Cawdor abans de ser rei; Banquo serà pare d’un rei que governarà després de Macbeth. Les bruixes desapareixen i deixen els militars sumits en un gran desconcert, que augmenta quan els missatgers del rei Duncan es presenten davant de Macbeth per a dir-li que se li ha concedit el títol de thane de Cawdor: la predicció s’ha complit i, d’un colp, ha fet despertar l’ambició de poder i el recel en els, fins llavors, amics guerrers.

Escena segona. Al castell de Macbeth, la seua esposa, Lady Macbeth, llig una carta en què el seu espòs li relata l’estranya trobada amb les bruixes al bell mig de l’erm, la predicció que li han fet i, el més important, el seu acompliment. Decidida a impulsar el seu marit per la senda del poder i considerant-lo alhora feble de caràcter, Lady Macbeth es disposa a liderar el projecte. Així, tan bon punt un servent li comunica que el rei Duncan ha arribat al castell per a passar-hi la nit, ella decideix que l’han de matar per tal de fer real la tercera profecia. Quan Macbeth aplega a sa casa, i amb el rei Duncan i els seus acòlits sumits en un son profund, Lady Macbeth no tarda a incitar el seu pusil·lànime espòs al magnicidi. Macbeth hi dubta, daga en mà. Al final, després d’una lluita interna entre la set de poder i els escrúpols, apunyala el rei dormit i torna amb la seua esposa, remenjat per la por. Llavors ella entra en l’estança, assassina els dos guàrdies –que també estaven adormits–, els embruta després de sang els rostres i els posa els punyals ensangonats en les mans per a culpar-los de l’assassinat de Duncan, el rei d’Escòcia. Poc després, arriba al castell de Macbeth el noble escocés Macduff, per a despertar el rei i prosseguir camí, i descobreix l’horrible escena.

ACTE SEGON

Escena primera. Macbeth ja és rei d’Escòcia, però viu torturat per la profecia que les bruixes feren a Banquo: que serà pare de rei. De nou, és Lady Macbeth la que ofereix la solució: Banquo i el seu fill han de morir. Segueix el camí de la sang.

Escena segona. No massa lluny del castell del rei Macbeth es congrega un grup d’assassins a sou. Estan emboscats a l’espera del pas de Banquo i el seu fill Fleance. Quan el general hi fa acte de presència, sembla pressentir –pels esdeveniments precedents a l’erm i la mort del rei Duncan– el seu propi assassinat, i li ho diu a Fleance. En això, pare i fill són assaltats pels assassins pagats pels Macbeth, que només aconsegueixen matar Banquo. Fleance continua viu i, amb ell, es manté possible la predicció: el difunt Banquo encara pot ser pare d’un rei.

Escena tercera. Un banquet en què se celebra la recent concessió del títol de rei a Macbeth. Reunida la multitud de nobles a la sala, el seient de Banquo roman buit. En efecte, els assassins ja han comunicat al nou rei la mort de qui fóra el seu amic i, just quan Macbeth es disposa a ocupar el seient vacant, hi troba assegut el fantasma de Banquo. Macbeth s’esglaia i, encara que és l’únic que pot veure l’aparició, i malgrat els esforços de Lady Macbeth per culpar els excessos de la nit de la reacció de l’espòs, el festí acaba en una terrible angoixa. La conducta del rei desperta la sospita en tothom: la taca de sang en les mans de Macbeth, invisible als ulls, tiny la ment de tota la concurrència.

ACTE TERCER

Escena única. Les bruixes estan reunides en una caverna tenebrosa en què bull una marmita. Invoquen Hècate, l’obscura dea dels tres caps. Enfora es veuen llamps i s’escolten trons. Macbeth entra en la caverna i reclama a les dones noves prediccions del seu futur: una aparició li diu que vigile Macduff. Un xiquet cobert de sang el tranquil·litza, perquè cap home nascut de dona no podrà destruir-lo. Un altre xiquet, aquest amb la testa coronada i una branca d’arbre per ceptre, l’anima a no témer res mentre no veja moure’s el bosc de Birnam. Al final, fent augmentar encara més la seua por, apareixen huit reis en processó, encapçalats pel difunt Banquo. Macbeth es desmaia. Desperta en braços de la seua dona, la qual, així que s’assabenta del que el rei acaba de saber per les bruixes, firma la sentència de mort de Macduff i del fill de Banquo.

ACTE QUART

Escena primera. En un paisatge desolat en la frontera entre Escòcia i Anglaterra, amb el bosc de Birnam al fons, s’estan els refugiats escocesos, fugits de la tirania sagnant de Macbeth, que ha ordenat la mort de Macduff i de la seua família. Malcolm, el fill del malaguanyat rei Duncan, es disposa a atacar Macbeth comandant un exèrcit d’anglesos, i ho fa camuflant les hosts amb el brancatge dels arbres de Birnam.

Escena segona. Al castell dels Macbeth atenen la rara malaltia de la senyora de la casa. Un doctor escolta la descripció de l’estrany comportament nocturn de Lady Macbeth, relatat per una de les dames de companyia. Sens dubte, el crim li ha torbat tant la ment que s’expressa durant el son i la lliura al somnambulisme més loquaç i a la compunció més descarnada.

Escena tercera. Mentrestant, un Macbeth rabiós i impotent rep la notícia que Malcolm, el fill del rei escocés Duncan, s’ha aliat amb l’exèrcit anglés. En un nou atac de remordiment revestit d’enyorança, Macbeth imagina com de tranquil·la hauria sigut la seua vellesa, lliure de les culpes de la sang que ara l’amenacen. És llavors quan coneix la mort de la seua esposa, que el deixa indiferent. Sorprenentment veu, a la llunyania, que el bosc de Birnam es mou cap a ell i que no li queda quasi temps per a preparar la defensa.

Escena quarta. Les tropes de Malcolm, amb Macduff en elles, ataquen Macbeth. Macbeth i Macduff s’embranquen en un duel mortal. Macduff, anhelós de sang venjadora per la mort de l’esposa i els fills; Macbeth, encara calmat, amb la tranquil·litat que li dóna la profecia de la caverna que el salvava de morir a mans de cap home nascut de dona. Però Macduff destrueix l’esperança de Macbeth en dir-li que no va ‘nàixer’ de sa mare, sinó que li fou arrancat del ventre (per cesària). Macbeth cau vençut i al mateix temps, fora, les tropes angleses de Malcolm canten victòria.

ACTE PRIMER

Escena primera. En un erm, entre llamps i trons s’hi congreguen tres bruixes. Encara lluny, però acostant-s’hi sense pausa, Macbeth i Banquo, dos generals del rei Duncan d’Escòcia, tornen victoriosos d’una batalla. Quan es troben amb les bruixes, aquestes els prediuen el futur: Macbeth serà el thane de Cawdor abans de ser rei; Banquo serà pare d’un rei que governarà després de Macbeth. Les bruixes desapareixen i deixen els militars sumits en un gran desconcert, que augmenta quan els missatgers del rei Duncan es presenten davant de Macbeth per a dir-li que se li ha concedit el títol de thane de Cawdor: la predicció s’ha complit i, d’un colp, ha fet despertar l’ambició de poder i el recel en els, fins llavors, amics guerrers.

Escena segona. Al castell de Macbeth, la seua esposa, Lady Macbeth, llig una carta en què el seu espòs li relata l’estranya trobada amb les bruixes al bell mig de l’erm, la predicció que li han fet i, el més important, el seu acompliment. Decidida a impulsar el seu marit per la senda del poder i considerant-lo alhora feble de caràcter, Lady Macbeth es disposa a liderar el projecte. Així, tan bon punt un servent li comunica que el rei Duncan ha arribat al castell per a passar-hi la nit, ella decideix que l’han de matar per tal de fer real la tercera profecia. Quan Macbeth aplega a sa casa, i amb el rei Duncan i els seus acòlits sumits en un son profund, Lady Macbeth no tarda a incitar el seu pusil•lànime espòs al magnicidi. Macbeth hi dubta, daga en mà. Al final, després d’una lluita interna entre la set de poder i els escrúpols, apunyala el rei dormit i torna amb la seua esposa, remenjat per la por. Llavors ella entra en l’estança, assassina els dos guàrdies –que també estaven adormits–, els embruta després de sang els rostres i els posa els punyals ensangonats en les mans per a culpar-los de l’assassinat de Duncan, el rei d’Escòcia. Poc després, arriba al castell de Macbeth el noble escocés Macduff, per a despertar el rei i prosseguir camí, i descobreix l’horrible escena.

ACTE SEGON

Escena primera. Macbeth ja és rei d’Escòcia, però viu torturat per la profecia que les bruixes feren a Banquo: que serà pare de rei. De nou, és Lady Macbeth la que ofereix la solució: Banquo i el seu fill han de morir. Segueix el camí de la sang.

Escena segona. No massa lluny del castell del rei Macbeth es congrega un grup d’assassins a sou. Estan emboscats a l’espera del pas de Banquo i el seu fill Fleance. Quan el general hi fa acte de presència, sembla pressentir –pels esdeveniments precedents a l’erm i la mort del rei Duncan– el seu propi assassinat, i li ho diu a Fleance. En això, pare i fill són assaltats pels assassins pagats pels Macbeth, que només aconsegueixen matar Banquo. Fleance continua viu i, amb ell, es manté possible la predicció: el difunt Banquo encara pot ser pare d’un rei.

Escena tercera. Un banquet en què se celebra la recent concessió del títol de rei a Macbeth. Reunida la multitud de nobles a la sala, el seient de Banquo roman buit. En efecte, els assassins ja han comunicat al nou rei la mort de qui fóra el seu amic i, just quan Macbeth es disposa a ocupar el seient vacant, hi troba assegut el fantasma de Banquo. Macbeth s’esglaia i, encara que és l’únic que pot veure l’aparició, i malgrat els esforços de Lady Macbeth per culpar els excessos de la nit de la reacció de l’espòs, el festí acaba en una terrible angoixa. La conducta del rei desperta la sospita en tothom: la taca de sang en les mans de Macbeth, invisible als ulls, tiny la ment de tota la concurrència.

ACTE TERCER

Escena única. Les bruixes estan reunides en una caverna tenebrosa en què bull una marmita. Invoquen Hècate, l’obscura dea dels tres caps. Enfora es veuen llamps i s’escolten trons. Macbeth entra en la caverna i reclama a les dones noves prediccions del seu futur: una aparició li diu que vigile Macduff. Un xiquet cobert de sang el tranquil•litza, perquè cap home nascut de dona no podrà destruir-lo. Un altre xiquet, aquest amb la testa coronada i una branca d’arbre per ceptre, l’anima a no témer res mentre no veja moure’s el bosc de Birnam. Al final, fent augmentar encara més la seua por, apareixen huit reis en processó, encapçalats pel difunt Banquo. Macbeth es desmaia. Desperta en braços de la seua dona, la qual, així que s’assabenta del que el rei acaba de saber per les bruixes, firma la sentència de mort de Macduff i del fill de Banquo.

ACTE QUART

Escena primera. En un paisatge desolat en la frontera entre Escòcia i Anglaterra, amb el bosc de Birnam al fons, s’estan els refugiats escocesos, fugits de la tirania sagnant de Macbeth, que ha ordenat la mort de Macduff i de la seua família. Malcolm, el fill del malaguanyat rei Duncan, es disposa a atacar Macbeth comandant un exèrcit d’anglesos, i ho fa camuflant les hosts amb el brancatge dels arbres de Birnam.

Escena segona. Al castell dels Macbeth atenen la rara malaltia de la senyora de la casa. Un doctor escolta la descripció de l’estrany comportament nocturn de Lady Macbeth, relatat per una de les dames de companyia. Sens dubte, el crim li ha torbat tant la ment que s’expressa durant el son i la lliura al somnambulisme més loquaç i a la compunció més descarnada.

Escena tercera. Mentrestant, un Macbeth rabiós i impotent rep la notícia que Malcolm, el fill del rei escocés Duncan, s’ha aliat amb l’exèrcit anglés. En un nou atac de remordiment revestit d’enyorança, Macbeth imagina com de tranquil•la hauria sigut la seua vellesa, lliure de les culpes de la sang que ara l’amenacen. És llavors quan coneix la mort de la seua esposa, que el deixa indiferent. Sorprenentment veu, a la llunyania, que el bosc de Birnam es mou cap a ell i que no li queda quasi temps per a preparar la defensa.

Escena quarta. Les tropes de Malcolm, amb Macduff en elles, ataquen Macbeth. Macbeth i Macduff s’embranquen en un duel mortal. Macduff, anhelós de sang venjadora per la mort de l’esposa i els fills; Macbeth, encara calmat, amb la tranquil•litat que li dóna la profecia de la caverna que el salvava de morir a mans de cap home nascut de dona. Però Macduff destrueix l’esperança de Macbeth en dir-li que no va ‘nàixer’ de sa mare, sinó que li fou arrancat del ventre (per cesària). Macbeth cau vençut i al mateix temps, fora, les tropes angleses de Malcolm canten victòria.