Handlung en tres
actes
Llibret del compositor
TRISTAN UND ISOLDE
Richard WagnerLa història d’Isolda d’Irlanda i del jove Tristany s’entesta en mostrar el caràcter transcendent de l’amor com a esperonador de límits i com a transgressor de corporeïtats. Més que amor, és unió, fusió, elevació a un estat platònic de perfecció més enllà d’allò físic. El Romanticisme fa seues aquestes premisses de llibertat i transgressió com a forces renovadores d’un món que, des de la Revolució de 1789, es considerava ja caduc i al que Richard Wagner condemnaria definitivament amb les seues teories estètiques. El motiu conductor, la infinitud buscada del seu desenvolupament, la contínua transformació de la cèl·lula (melòdica) original, i la destrucció (una vegada més en la història) de la forma prèvia, tenen com a fonament ideològic aquella vella creença que, des d’allò platònic, defineix allò perfecte com a superació de la lligadura física. Tristany i Isolda són la vida més enllà de la vida, essent aquesta sinònim de mort; essent la mort el pas a la forma més perfecta d’energia.
Equip creatiu
Producció de la Opéra de Lyon
Direcció musical
Mikko Franck
Direcció d’escena
Àlex Ollé {La Fura dels Baus}
Escenografia
Alfons Flores
Vestuari
Josep Abril
Il·luminació
Urs Schönebaum
Video
Franc Aleu
Repartiment
Tristan
Stephen Gould
König Marke
René Pape
Isolde
Elena Pankratova
Kurwenal
James Rutherford
Melot
Neal Cooper
Brangäne
Elena Zhidkova
Cor de la Generalitat Valenciana Director
Francesc Perales
Orquestra de la Comunitat Valenciana
Sinopsi
La passió que ja sentien Tristan i Isolde s’accentua quan Brangäne,
donzella d’Isolde , canvia el filtre amorós de la mort que tots dos
es disposaven a beure per una poció amorosa. Un èxtasi
incontrolable s’apodera dels dos joves, just quan estan a punt de
desembarcar a Cornualla, on Isolde es casarà amb el rei Marke,
oncle de Tristan. La relació continua en secret després del
matrimoni d’Isolde amb Marke, fins que són descoberts per Melot ,
cavaller del rei, qui s’enfronta a Tristan i el fereix greument. Al
seu castell a Kareol, Tristan, atés pel seu fidel súbdit Kurwenal,
anhela veure de nou Isolde, però quan ella arriba és massa tard i
mor en braços de la seua estimada. Isolde cau morta, com
transfigurada, sobre el cos de Tristan.