Rigoletto

Rigoletto
Leo Nucci (11, 14)
Vladimir Stoyanov (17, 19, 22)

Gilda
Maria Grazia Schiavo

Duca di Mantova
Celso Albelo

Sparafucile
Marco Spotti

Maddalena
Nino Surguladze

Monterone
Gabriele Sagona

Giovanna
Marta Di Stefano*

Marullo
Alberto Bonifazio*

Borsa
Mark Serdiuk*

Il Conte di Ceprano
Arturo Espinosa*

La Contessa di Ceprano
Olga Syniakova*

Uixer de la cort
Pau Armengol*

Patge
Juliette Chauvet*

*Centre Plácido Domingo

Rigoletto, el drama de l’agitador silenciós i maleït.

Un bufó deforme i malalt de rancor. Així era l’ésser nascut el 1851 de la unió entre Giuseppe Verdi i Victor Hugo.

Un agitador silenciós, que odia tots i que ordeix una espiral de maldats on cauen, per la diversió més irresponsable, aquells que l’envolten i el menyspreen. Un podrimer moral, del qual a penes ix per a cuidar d’una llum d’amor llunyana, oculta i insospitada. Un vehicle perfecte per al retrat en negatiu de l’heroi romàntic, instrument en pro del mal, la grandesa principal i final del qual arribarà quan ell siga maleït i muira l’únic bé que ha fet en la vida, llum d’amor llunyana: la seua filla.

Un èpic al·legat a la bellesa de l’ànima humana, sovint oculta sota la lletjor més repulsiva.

Acte I

Quadro I

Palau ducal de Màntua, segle XVI. El llibertí Duc de Màntua celebra una gran festa en els salons de la seua mansió. Davant dels cortesans, presumeix de les seues conquistes amoroses. L’última, una jove a qui ronda, fent-se passar per estudiant, cada diumenge, quan ella ix de l’església. Però la que ara ha despertat l’interés del seductor és la comtessa de Ceprano. S’escapa amb ella a una habitació del palau, davant dels mateixos ulls del seu marit. Rigoletto, un bufó geperut de la cort, es burla del comte de Ceprano i ix darrere del Duc. Marullo aprofita la seua absència i revela als altres que Rigoletto té una amant secreta. Els cortesans, farts de les burles del bufó, planegen raptar-la eixa mateixa nit per a donar-li un escarment.

El Duc i Rigoletto tornen a unir-se a la festa. El sarau es veu alterat per la irrupció de l’ancià comte de Monterone i les dures paraules que profereix en públic cap al Duc per haver deshonrat la seua filla. Monterone és arrestat, però abans que se l’emporten maleeix de manera intimidatòria el vil seductor i el seu bufó.

Quadro II

Fosqueja. Rigoletto es dirigeix cap a la seua llar molt pensatiu, angoixat per la maledicció de Monterone, quan és sorprés per Sparafucile, un assassí a sou que li ofereix els seus servicis. Rigoletto li pregunta on pot localitzar-lo si el necessita més avant, i prossegueix el seu camí. Quan entra en sa casa i per fi veu la seua filla Gilda, tots els pensaments pessimistes desapareixen de la ment de l’acomplexat i supersticiós bufó. Ella és l’única persona que té al món i la seua raó d’existir. Temorós que algú li faça mal, la manté incomunicada del món exterior, custodiada per la dida Giovanna.

Rigoletto se’n va. El Duc de Màntua es cola en el jardí de la casa i llança una bossa de monedes a la dida per a comprar el seu silenci. A soles ja amb Gilda, el llibertí es presenta com a “Gualtier Maldè”, l’humil estudiant que l’ha esperat cada diumenge a l’eixida de l’església. Després de declarar el seu amor a la jove, fuig precipitadament en sentir passos d’algú que s’acosta. Mentres Gilda recorda emocionada la trobada amb el Duc, s’aproximen a la tàpia del jardí els cortesans que vénen a raptar-la creient-la amant del bufó. Rigoletto els sorprén fora de sa casa i ells li fan creure que raptaran la comtessa de Ceprano, que viu just davant. El bufó decideix participar en la broma. Perquè no sospite que en realitat és sa casa la que assaltaran, els cortesans li embenen els ulls. El mateix Rigoletto subjecta l’escala per la qual accedeixen al seu jardí. En sentir els crits de socors de Gilda, corre cap a la casa. Tan sols troba el seu xal en terra. La maledicció de Monterone ha començat a fer efecte.

Acte II

El Duc disfruta en el seu dormitori de la companyia de Gilda mentres els cortesans esperen fora. Rigoletto irromp simulant normalitat en busca de Gilda. Quan li impedeixen l’accés a l’estada privada del Duc, el geperut, enfurit, revela que la xica que han raptat no és la seua amant, com creuen, sinó la seua filla, i insulta els cortesans. Poc després ix Gilda de l’alcova del Duc i, a soles ja amb son pare, narra a aquest el que ha succeït. Mentrestant, uns guàrdies escorten Monterone fins al calabós. Rigoletto, en veure’l passar, jura venjar-se.

Acte III

És de nit. Rigoletto condueix la seua filla fins a la sinistra posada de Sparafucile, als afores de la ciutat, perquè descobrisca per si mateixa la traïció del Duc. Per un badall en la paret, Gilda observa junt amb son pare com el Duc sedueix Maddalena, la germana de Sparafucile. El bufó ordena a la seua filla que vaja a vestir-se amb robes d’home per a partir eixa mateixa nit cap a Verona, com ell ha previst. Ja a soles, Rigoletto paga a Sparafucile una bestreta perquè mate el Duc, i es compromet a donar-li la resta quan li siga entregat el cadàver.

Es desencadena una forta tempestat. Gilda torna a la posada. Des de fora escolta com Maddalena proposa al seu germà matar el primer que demane hostatjar-se, en compte del Duc, perquè s’ha enamorat d’ell. Gilda, decidida a sacrificar-se per amor, toca a la porta de la posada i és apunyalada per Sparafucile. Més tard arriba Rigoletto. Després de pagar a Sparafucile l’altra mitat del que havien convingut, s’emporta el sac amb el cos que aquest li entrega. Victoriós, es disposa a llançar-lo al riu, però en sentir el cant del Duc provinent de la posada obri angoixat el sac i descobreix el cos de la seua filla, que en un últim alé de vida li demana perdó i mor. Rigoletto, després de recordar novament la maledicció de Monterone, cau desmaiat sobre el cos de Gilda.

Roberto Abbado
Director musical
Roberto Abbado és un dels directors més apreciats per les orquestres i companyies d’òpera. Guanyador del Premi Abbiati de l’Associació Italiana de Crítics Musicals, és Director Musical del Palau de les Arts Reina Sofía i del Festival Verdi de Parma. Va estudiar direcció d’orquestra amb Franco Ferrara al teatre La Fenice de Venècia i a l’Accademia di Santa Cecilia de Roma. Va ser director musical de la Münchner Rundfunkorchester entre 1991 i 1998.

Ha dirigit les orquestres del Concertgebouw d’Amsterdam, Nacional de França, París, Staatskapelle de Dresden, Gewandhaus de Leipzig, NDR d’Hamburg, Santa Cecilia de Roma, Maggio Musicale Fiorentino, Comunale de Bolonya, MDR de Leipzig, Philadelphia, Chicago, San Francisco, Dallas, les simfòniques de Viena, Boston i la RAI, així com les filharmòniques d’Israel, la Scala i Los Ángeles, entre moltes altres.

Pel que fa a estrenes i noves produccions d’òpera al llarg de la seua carrera, cal destacar Fedora i Ernani al Metropolitan; I vespri siciliani a l’Òpera de Viena; La Gioconda, Lucia di Lammermoor, La donna del lago i Teneke, de Fabio Vacchi, a la Scala; L’amor de les tres taronges, Aida i La traviata a la Bayerische Staatsoper; Le comte Ory, Attila, I lombardi, Phaedra, de Henze, i Anna Bolena al Maggio Musicale Fiorentino; Don Giovanni a la Deutsche Oper de Berlín; Simon Boccanegra i La clemenza di Tito al teatre Regio de Torí; La donna del lago a l’Òpera de París (Garnier); Ermione, Zelmira i Mosè in Egitto al Festival de Pesaro. Durant les darreres temporades ha dirigit A Midsummer Night’s Dream, I vespri siciliani, Tancredi i La damnation de Faust a València; Benvenuto Cellini, Andrea Chénier i I masnadieri a Roma; Le trouvère a Parma; Norma a Madrid; Lucia di Lammermoor al Théâtre des Champs Elysées; Rigoletto i Lucia di Lammermoor al Metropolitan.

Entre les seues gravacions de més èxit destaquen I Capuleti e i Montecchi, Tancredi, Don Pasquale, Turandot, Verismo Arias, L’Amour i Arias for Rubini (amb Juan Diego Flórez); Bel Canto i Revive, ambdues amb Elīna Garanča, a més dels DVD de Fedora, Ermione, Zelmira i Mosè in Egitto.

Emilio Sagi
Director d’escena
El director d’escena d’Oviedo Emilio Sagi va iniciar la seua trajectòria professional el 1980 amb La traviata a la seua ciutat natal. Entre 1990 i 1999 va ser Director del Teatro de la Zarzuela, on ja havia presentat el seu primer treball com a director d’escena en 1982, amb Don Pasquale, títol al qual van seguir més de vint produccions d’òpera i sarsuela. Va ser Director Artístic del Teatro Real de Madrid (2001-2005) i del Teatro Arriaga de Bilbao (2008-2016).

La seua experiència escènica abraça títols d’òpera i sarsuela de tots els estils, els quals ha dirigit a prestigiosos teatres i festivals, tant espanyols com estrangers: teatres Comunale de Bolonya, La Fenice, la Scala, Comunale de Florència, Carlo Felice, São Carlos, Châtelet, Colón de Buenos Aires, Municipal de Santiago de Xile, Volksoper de Viena, Capitole de Tolosa, Maestranza, Campoamor, Arriaga, Palau Euskalduna, Palau de les Arts, Liceu, La Zarzuela, Teatro Real de Madrid, Nacional de Tòquio, Mariïnski, així com les òperes de Roma, Düsseldorf, Los Ángeles, Washington, San Francisco, San Diego, Philadelphia, Houston, Seattle, Tel-Aviv, Manaus, Ginebra, Monte-Carlo, Estrasburg, Bordeus, Niça, Lausana i Lieja, a més dels festivals de Pesaro, Arts d’Osaka, Òpera de Hong-Kong, Salzburg i Ravenna.

Premi Líric Teatro Campoamor a la millor direcció d’escena per Il barbiere di Siviglia per al Teatro Real, Premi Ópera Actual 2010 i premi de la crítica musical d’Argentina al millor espectacle de l’any 2012 per I due Figaro al Teatro Colón de Buenos Aires.

Col·labora assíduament amb el Palau de les Arts des de la seua inauguració, on ha dirigit títols com La bruja, El rey que rabió, El dúo de ‘La Africana’, Katiuska, Luisa Fernanda, Lucrezia Borgia, Tancredi o Il mondo della luna.

Leo Nucci
Baríton
RIGOLETTO
Leo Nucci va interpretar el seu primer paper solista el 1967 a Spoleto, on va encarnar Figaro en Il barbiere di Siviglia. El seu debut professional va tindre lloc a Legnago el 1973 amb Rigoletto, al costat de la seua esposa, la soprano Adriana Anelli, la qual representava el paper de Gilda. Des de la seua presentació a la Scala el 1977 amb Il barbiere di Siviglia, manté un vincle estret amb el teatre milanés, on ha participat en dues inauguracions dirigides per Riccardo Muti. És un cas únic de presència durant més de tres dècades a la Scala, tant en temporades com en les gires internacionals i, a data de hui, ha intervingut en més de 200 funcions i ha interpretat més de vint títols. Ha cantat i gravat sota la direcció dels mestres més prestigiosos i ha col·laborat en òperes que s’han dut al cinema, com ara Macbeth de Claude D’Anna (Festival de Cannes, 1987) i Il barbiere di Siviglia. El seu nom està vinculat inevitablement al paper de Rigoletto, el qual ha abordat en més de 545 funcions oficials. Compta amb sis nominacions als Grammy i ha rebut la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts d’Espanya. En la temporada 2018-2019 canta La traviata i Rigoletto a la Scala.

Vladimir Stoyanov
Baríton
RIGOLETTO
Vladimir Stoyanov ha aconseguit reconeixement internacional per les seues capacitats interpretatives i el seu talent musical. És un dels barítons més destacats de l’actualitat lírica. Invitat habitual en teatres com l’Òpera de París, Staatsoper de Viena, Covent Garden, la Scala, Metropolitan i Real de Madrid, ha treballat amb directors com Myung-Whun Chung, Riccardo Muti, Zubin Mehta, Seiji Ozawa i Antonio Pappano. Búlgar de naixement, Vladimir Stoyanov es va graduar a l’Acadèmia Nacional de Música de Sofia i, posteriorment, va estudiar a Roma en l’Acadèmia Boris Christoff amb Nicola Ghiuselev. Recentment ha obtingut gran èxit en les produccions d’Un ballo in maschera al Teatre Bolxoi de Moscou, La dama de piques al Covent Garden, a més d’Attila i Macbeth al Festival Verdi de Parma. Al Palau de les Arts ha cantat Lucia di Lammermoor (Enrico).

Celso Albelo
Tenor
DUCA DI MANTOVA
El tenor belcantista Celso Albelo és un dels cantants més sol·licitats pels principals teatres. Va estudiar a la seua ciutat natal, Tenerife, i a l’Escola Reina Sofía de Madrid. Posteriorment es va perfeccionar a l’Acadèmia de Busseto (Itàlia) amb Carlo Bergonzi. La seua carrera internacional l’ha portat als escenaris més importants: Metropolitan, la Scala, Staatsoper de Viena, Deutsche Oper de Berlín, Bolxoi, Covent Garden, Liceu, Teatro Real de Madrid, Palau de les Arts, Òpera de París, San Carlo de Nàpols, La Fenice, entre molts altres, a més d’importants festivals com el Maggio Musicale Fiorentino, Pesaro, Caracalla, Peralada, Orange, els Proms o Baden-Baden. El seu repertori comprén més de 25 papers, sobretot de Donizetti, Bellini i Verdi. Ha col·laborat amb directors de la talla d’Antonio Pappano, Zubin Mehta, Daniel Harding, Alberto Zedda, Nello Santi, Rafael Frühbeck de Burgos o Carlo Rizzi. Al Palau de les Arts ha cantat Luisa Fernanda (Javier) i La damnation de Faust (Faust).

Maria Grazia Schiavo 
Soprano
GILDA
Las interpretacions de Maria Grazia Schiavo dels papers següents l’han consolidat com una de les sopranos més interessants de la seua generació en els repertoris belcantista i romàntic: Violetta en La traviata (Nàpols, Roma i Venècia) sota la direcció de Nello Santi; Lucia di Lammermoor (Torí, Nàpols i Roma); Dircea en Demofoonte de Jommelli amb Riccardo Muti (Salzburg, París); Adina en L’elisir d’amore (Bari, Lieja). Ha gravat diversos CD amb el segell Naïve. Entre els seus compromisos recents i futurs destaquen Gilda en Rigoletto (Palerm), Violetta en La traviata (Roma, Torí), Donna Anna en Don Giovanni (Lieja), Lucia di Lammermoor (Teatro San Carlo), Contessa di Folleville en Il viaggio a Reims (Pequín, Roma), Les contes d’Hoffmann (Nàpols), Susanna en Le nozze di Figaro (Teatro Regio de Torí), Asteria en Tamerlano (Teatro alla Scala). Al Palau de les Arts ha cantat Don Giovanni (Zerlina).

Marco Spotti
Baix
SPARAFUCILE
El baix Marco Spotti va debutar amb Un ballo in maschera al Teatro Regio de Parma, la seua ciutat natal. Immediatament van sorgir nous compromisos que el van portar a la Scala, Covent Garden, Champs Elysées, La Fenice, Metropolitan, Liceu, Grand Théâtre de Ginebra i les òperes d’Amsterdam, Munic i Roma. Ha treballat amb Riccardo Muti, Nello Santi, Daniele Gatti, James Conlon, Riccardo Chailly, Daniel Barenboim, Valery Gergiev, Gianandrea Noseda, Myung-Whung Chung, Lorin Maazel, Zubin Mehta, Ottavio Dantone i Antonio Pappano. El seu ampli repertori inclou els papers importants per a baix de títols com Aida, Tancredi, Rigoletto, Semiramide, I vespri siciliani, I due Foscari, Turandot, Guillaume Tell, Anna Bolena, Don Carlo, Benvenuto Cellini i Il barbiere di Siviglia. La seua discografia comprén, entre altres òperes, Marino Faliero, Tosca, Aida, Le nozze di Figaro, Sadkó, Don Giovanni (dirigit per Zubin Mehta) i La Bohème. Al Palau de les Arts ha cantat Aida (Il ré) i Don Carlo (Grande Inquisitore).

Nino Surguladze
Mezzosoprano
MADDALENA
Natural de Tbilissi (Geòrgia), va completar la seua formació musical a l’Acadèmia de la Scala amb Leyla Gencer, Luciana Serra i Luigi Alva. Va participar en Moïse et Pharaon (Marie) sota la batuta de Riccardo Muti en la inauguració de la temporada de la Scala, on, posteriorment, va escometre òperes com Falstaff (Meg Page), Ievgueni Oneguin (Olga), Idomeneo (Idamante), Faust (Siébel) o Nabucco (Fenena). Altres títols interpretats al teatres més importants i junt amb prestigioses batutes són Les contes d’Hoffmann (Niklausse), La damnation de Faust (Marguerite), Così fan tutte (Dorabella), Carmen, Luisa Miller (Federica), La clemenza di Tito (Sesto), Ariodante, Lucrezia Borgia (Orsini), Madama Butterfly (Suzuki), Aida (Amneris), Cavalleria rusticana (Santuzza), Norma (Adalgisa) i I Capuleti e i Montecchi (Romeo). Al Palau de les Arts ha cantat Così fan tutte (Dorabella).

Gabriele Sagona

Baix
MONTERONE
Va començar la seua carrera professional després de debutar el 2009 com a Colline en La bohème. Interpreta un repertori variat que va des de Mozart i el bel canto fins a Verdi i Puccini, que ha desenvolupat majoritàriament als principals teatres italians. Algunes actuacions destacades inclouen títols com Carmen (Zuñiga) a la Scala; Falstaff al San Carlo de Nàpols amb direcció d’escena de Luca Ronconi, i sota la batuta de Zubin Mehta a la Scala i l’Òpera d’Astanà; La fanciulla del West dirigida escènicament per Robert Carsen i musicalment per Riccardo Chailly a la Scala, el qual també l’ha dirigit en Madama Butterfly i Andrea Chénier (Roucher) al coliseu milanés. Ha enregistrat Die Entführung aus dem Serail, Amore ingegnoso, de Mayr, i Maria de Rudenz, de Donizetti. Al Palau de les Arts ha participat en I masnadieri (Moser).

Marta Di Stefano

Mezzosoprano
GIOVANNA
Va començar la seua formació musical al Conservatorio Bellini de Palerm, la seua ciutat natal. El 2003 passa a formar part d’un projecte en col·laboració amb la ciutat de Nova York, dirigit pel mestre del cor del Teatro Massimo de Palerm, Marcello Iozzia, i el director d’orquestra Gianluca Martinenghi. Va actuar a la Zona Zero en memòria de l’atac a les Torres Bessones. El 2008 va debutar com a Rosette en Manon a Màntua. Més tard es va unir a la Corale Verdi de Parma, amb la qual va participar en nombrosos concerts. El 2013 participa en dues gires amb les òperes L’italiana in Algeri (Zulma) i Il barbiere di Siviglia (Beta). El 2016, debuta al Teatro Regio de Parma amb el paper d’Ernestina en L’occasione fa il ladro, coliseu al qual torna amb el paper d’Smeton en Anna Bolena. Forma part del Centre de Perfeccionament Plácido Domingo.

Arturo Espinosa
Baix-Baríton
CONTE DI CEPRANO
Va estudiar Pedagogia Musical a Xile, el seu país d’origen. Posteriorment, ha format part dels programes per a joves artistes a Suzhou (Xina) i Berlín. Ha representat papers breus en les òperes Madama Butterfly (Yakusidé), Le nozze di Figaro (Figaro), Don Carlo (Diputat flamenc), Otello (Lodovico), La traviata (Douphol) o Die Zauberflöte (Segon Sacerdot), a més d’haver interpretat obres de concert com Petite Messe Solennelle de Rossini i Matthäus-Passion de Bach. Forma part del Centre de Perfeccionament Plácido Domingo.

Olga Syniakova
Mezzosoprano
CONTESSA DI CEPRANO
Es va graduar i va obtindre el màster en Educació Musical el 2014 al Conservatori Mikhaïl Glinka de Dnièper (Ucraïna), on va ser invitada a representar el paper de Cherubino. Entre els papers del seu repertori actual destaquen Olga (Ievgueni Oneguin), Polina (La dama de piques), Carmen, Lola (Cavalleria rusticana), Flora (La traviata), Lubasha (La nóvia del tsar). Pertany al Centre Plácido Domingo, on ha participat en l’òpera Il mondo della luna i en Petite messe solennelle, dirigida per Fabio Biondi. Ha rebut classes magistrals de Plácido Domingo, Mariella Devia, Manuela Custer, Enedina Lloris i Jaume Aragall.

Mark Serdiuk
Tenor
BORSA
Nascut a Ucraïna, Mark Serdiuk es va formar a la Hochschule der Künste de Berna. Ha rebut classes magistrals de Vesselina Kasarova, Richard Resch i Christian Manzoni. Ha interpretat els papers de Lenski en Ievgueni Oneguin a la Universitat Nacional de les Arts de Khàrkiv; Alfredo de La traviata a l’Acadèmia de l’Òpera de Dnièper; Tamino en Die Zauberflöte i Paolino en Il matrimonio segreto a la Hochschule der Künste de Berna; Ramiro en La Cenerentola amb l’Argovia Philharmonic. En la seua faceta de solista de concert ha participat al Requiem de Verdi en La Valeta (Malta) i l’Stabat Mater de Rossini a Kempten (Alemanya). Forma part del Centre de Perfeccionament Plácido Domingo.

Alberto Bonifazio
Baríton
MARULLO
Va començar la seua formació musical amb set anys. Ha passat, entre altres centres musicals, per l’escola de piano del Conservatori Niccolò Paganini de Gènova i l’Acadèmia de Música de Pinerolo (Itàlia). Compagina el piano amb la seua formació com a cantant, de la mà del baríton Marco Camastra i de la mezzosoprano Gloria Scalchi. A més, estudia composició amb el mestre Stefano Guarnieri. Ha participat en nombrosos concursos i ha obtingut diversos premis. Va debutar els papers de Benoît i Alcindoro de La Bohème a Savona i el paper de Ben en The Telephone de Menotti al Teatro Carlo Felice de Gènova. Forma part del Centre de Perfeccionament Plácido Domingo.

Pau Armengol
Baix-Baríton
UIXER
Va nàixer a Sant Cugat del Vallès. Perfecciona la seua tècnica vocal de la mà de Francesca Roig i Carlos Chausson. Des de 2017 canta amb el Coro Intermezzo. Ha participat als cursos de professionalització de l’Escola de l’Òpera de Sabadell (Leporello en Don Giovanni) i Lyric Opera Studio Weimar (Figaro en Le nozze di Figaro), a més d’interpretar L’Oste en Manon Lescaut a l’Òpera de Sabadell. Forma part del Centre de Perfeccionament Plácido Domingo.

Juliette Chauvet
Mezzosoprano
PATGE
Nascuda a Avinyó (França), va començar la seua formació musical als cinc anys com a integrant del cor infantil de l’Òpera d’Avinyó. Ha estudiat cant en el Conservatori de Lió i direcció de cor a París. De 2012 a 2014, va ser solista de La Maîtrise de París, la qual cosa la va portar a actuar en prestigiosos espais de la ciutat, entre els quals la Salle Pleyel o el Théâtre du Châtelet. Va continuar la seua formació a la Musik und KunstUniversität der Stadt de Viena. El 2016 va fer el seu debut operístic amb els papers de Cherubino, Siébel, Frasquita, entre d’altres. També ha interpretat obres contemporànies a Viena, a la Musikverein i al Schönberg Center. Forma part del Centre de Perfeccionament Plácido Domingo.