La traviata

Violetta Valéry
Marina Rebeka
Tina Gorina (22)

Alfredo Germont
Arturo Chacón Cruz
Giuseppe Talamo (22)

Giorgio Germont
Plácido Domingo
Luis Cansino (22)

Il Dottore Grenvil
Alejandro López *

Flora Bervoix
Anna Bychkova *

Annina
Olga Zharikova *

Gastone de Letorières
Moisés Marín *

Il Barone Douphol
Jorge Álvarez *

Il Marchese d’Obigny
Andrea Pellegrini *

Giuseppe
Antonio Gómez **

Un Commissionario
Boro Giner **

Un Servitore
Bonifaci Carrillo **

* Centre Plácido Domingo
** Cor de la Generalitat Valenciana

Acte I
París i els seus voltants, a mitjan segle XIX. Violetta Valéry, cèlebre cortesana, oferix una festa en el saló de sa casa de París. El comte Gastone es presenta amb el seu amic Alfredo Germont, un jove noble que fa temps que està enamorat de Violetta. Mentres passegen pel saló, Gastone conta a Violetta que Alfredo la vol, i que, quan estava malalta, va acudir cada dia a sa casa per a interessar-se per la seua salut. Alfredo se’ls unix i confirma les paraules de Gastone. El baró Douphol, actual amant de Violetta, s’espera a acompanyar-la al saló, on li demanen que faça un brindis. Ell es nega a fer-lo i llavors és Alfredo el que invita els presents a alçar les copes.

Els convidats es traslladen a l’habitació del costat on s’escolta l’orquestrina. Violetta se sent marejada i demana als seus amics que vagen davant i que la deixen descansar fi ns que es recupere. Alfredo es mostra preocupat per la seua delicada salut. Després li declara el seu amor. Al principi Violetta el rebutja. No obstant això, hi ha alguna cosa en Alfredo que la commou. Quan el jove està a punt d’anar-se’n, ella promet tornar a veure’l l’endemà. Els convidats se’n van. Ja a soles, Violetta, acostumada a disfrutar de la vida amb llibertat i sense lligaments, es pregunta si l’atractiu pretendent que acaba de conéixer podria ser l’amor de la seua vida. Fora d’escena se sent la veu d’Alfredo que canta a l’amor.

Acte II
Quadro I
Tres mesos més tard, Alfredo i Violetta conviuen en una tranquil·la casa de camp als afores de París. Violetta està enamorada i ha abandonat totalment la seua agitada vida anterior. Alfredo, a soles, medita feliç sobre l’amor que els unix. Arriba Annina, criada de Violetta, que comenta a Alfredo que acaba de vendre a París una gran part de les pertinences de la seua senyora per a poder costejar la retirada vida en el camp.

Alfredo, sorprés, se’n va immediatament cap a París per a ocupar-se personalment de l’assumpte. Violetta torna a casa i rep una invitació de la seua amiga Flora per a assistir a una festa a París eixa mateixa nit. Un criat anuncia una visita. És el pare d’Alfredo, Giorgio Germont, que li demana que trenque la relació amb el seu fill, ja que la mala reputació de Violetta amenaça el compromís de la seua filla amb un jove de bona família. Amb remordiment i horroritzada, Violetta accedix a la cruel petició de Germont. Este, en un gest de gratitud pel seu sacrifici i admirat per la seua noblesa, la besa al front i ella es queda plorant.

Violetta dóna a Annina una nota dirigida a Flora en què accepta la invitació i es disposa a escriure una carta a Alfredo. Este apareix i ella a males penes pot controlar la tristor. Li parla repetidament del seu amor incondicional i es despedix d’ell sense explicacions. Abans d’anar-se’n cap a París, Violetta entrega al seu criat la carta que ha redactat per a Alfredo. Quan este la llig se sent defallir. Germont apareix en eixe instant i tracta de consolar el seu fi ll. Però Alfredo sospita que el baró està darrere d’esta separació, ja que la invitació de Flora que troba damunt de la taula del despatx així li ho suggerix. Enfurit, decidix acudir eixa nit a la festa. Germont intenta detindre’l però Alfredo se’n va.

Quadro II
En la festa, el marqués d’Obigny conta a Flora que Violetta i Alfredo s’han separat. L’amfi triona crida els artistes perquè entretinguen els convidats. Violetta arriba amb el baró Douphol. Tots dos, s’adonen de la presència d’Alfredo en la taula de jocs. Quan els veu, clama que s’emportarà Violetta a sa casa. Molest pels comentaris d’Alfredo, el baró s’assenta a jugar amb ell. Alfredo guanya un bon grapat de diners en les apostes. Flora anuncia que el sopar està preparat.

Mentrestant tots ixen de la sala, Violetta invita Alfredo a abandonar la festa, ja que té por que la ira del baró el porte a reptar-lo a un duel. El jove malinterpreta la seua preocupació i li demana que admeta que està enamorada del baró. Ella ho reconeix amb gran pesar. Alfredo, furiós, fa vindre els convidats i davant d’ells la humilia llançant-li els diners que ha guanyat als seus peus com a símbol vergonyós de deute que ha quedat saldat. Ella cau desmaiada. Els convidats recriminen Alfredo. De sobte entra en el saló Germont, que de seguida comprén què ha passat i rebutja indignat el comportament del seu fi ll. El baró repta Alfredo a un duel.

Acte III
Habitació solitària de la casa de Violetta a París. El doctor Grenvil anuncia a Annina que Violetta no viurà molt més, ja que ha empitjorat a causa de la tuberculosi. Sola en l’habitació, en la misèria, Violetta llig una carta en què Germont li fa saber que el baró només va eixir ferit del duel amb Alfredo, i que este, coneixedor del sacrifici d’amor que ella ha fet per ell, tornarà prompte al seu costat. No obstant això, Violetta sap que és massa tard.

Annina entra en la desolada habitació per a anunciar l’arribada d’Alfredo. Els amants es retroben i Alfredo suggerix anar-se’n de París. Però ella sap que el temps se li acaba. El pare d’Alfredo arriba amb el doctor i es lamenta pel que ha fet. Violetta mor als braços d’Alfredo.