Piramo e Tisbe

Piramo
Vivica Genaux

Tisbe
Valentina Farcas

El pare
Emanuele D’Aguanno

Basat en un dels relats escrits per Ovidi en les seues Metamorfosis, l’Intermezzo Tragico a Tre Voci Piramo e Tisbe, compost per Johann Adolf Hasse amb poema de Marco Coltellini, presenta a l’espectador l’últim dia de vida dels dos joves protagonistes, habitants de la ciutat de Babilònia, fills de dues famílies enfrontades que temps abans van ser amigues. Així, els pares de Piramo i els de Tisbe, que havien vist amb els millors ulls el sorgiment de l’amor entre la seua prole, van voler impedir tal afecte just quan els adolescents estaven més enamorats. Conta Ovidi que, després de la prohibició dels seus amors, Piramo i Tisbe només van poder comunicar-se a través d’un forat angost en una paret que separava els seus cossos i els seus desitjos.

En l’Intermezzo Tragico que ens ocupa, la desesperació amorosa ha arribat ja al punt que l’ínfima ranura en el mur s’ha convertit en una tronera oberta per Piramo, que aconsegueix així presentar-se en cos i ànima davant de Tisbe, justament després que el pare d’aquesta li anuncie el seu imminent casament amb un altre jove.

Coneixedor ara d’aquest casament que tan seriosament amenaça amb la definitiva separació, Piramo anima la xica a emprendre la fugida fins on no arriben ni els designis paterns ni les lleis de Babilònia. Tisbe, no sense por ni remordiments, accepta el pla. Quan la foscor domine al dia, fugiran i es trobaran en l’espessor del bosc que circumda la ciutat, al costat de la tomba del rei Nino.

Cau la nit i Tisbe escapa de sa casa. Arriba la primera al paratge previst, al mig d’un bosc ombrívol de xiprers i altres plantes lúgubres, que prenen vida sota la llum de la lluna. En el centre d’aquest paisatge, la tomba de Nino. La jove, sola i temorosa, porta davall del braç un ric cofre de pedres precioses que Piramo li havia regalat, i llueix en el cap un vel amb lletres brodades en or.

Mentre espera que acudisca el seu amat, sent al seu voltant uns sorolls que l’omplin d’espant; Tisbe fuig del paratge, deixant caure el cofret i el vel. Aquells sorolls que escoltava els ha provocat un monstruós lleó, que apareix en la tomba de Nino, cobert de la sang d’alguna cacera recent. La bèstia troba el vel que Tisbe havia deixat caure en la seua fugida, i l’esgarra enfurit tenyint-lo de sang, abans de assaciar la seua set en una font pròxima. Després, s’allunya i desapareix.

Arriba Piramo al costat de la tomba de Nino, i no hi troba Tisbe. Examina l’entorn i no tarda a trobar les restes de moltes víctimes d’alguna fera; veu també el cofret tirat en terra, les gemmes precioses disperses i el vel brodat en or, esquinçat i tenyit de sang. Totes aquestes imatges li pinten l’escena de la terrible mort de Tisbe a les mans d’una bèstia. Ple de desesperació, es fereix amb el seu punyal i cau sobre la tomba.

No tarda ella a tornar al lloc i troba Piramo moribund. Poques paraules poden creuar ja els amants abans que Piramo expire i Tisbe es done mort amb el mateix punyal.

Quan el pare de la xica, acompanyat per un grup d’homes armats, aconsegueix trobar el seu rastre en el bosc, els troba morts els dos sobre la tomba de Nino. Penedit i ple de dolor, ell mateix s’apunyala i cau al costat d’ells, encara amb suficient vida com perquè els seus homes se l’emporten d’allí.