Roger Vignoles

Roger Vignoles

2 / IV / 2017
Teatre Martín i Soler
Robert Schumann

Myrthen, opus 25

Cinc cançons de Liederkreis, opus 39

 

Cantants del Centre Plácido Domingo

Roger Vignoles, piano

La relació de Robert i Clara Schumann és una de les històries d’amor més famoses de tots els temps. Es van conéixer quan ell tenia vint anys i ella era una xiqueta de tan sols onze. Clara era la filla de Friedrich Wieck, professor de piano de Robert Schumann. En aquell temps, Wieck ja estava preparant Clara per tal que esdevinguera una virtuosa concertista de piano. Wieck veia Schumann amb mals ulls, i el considerava una persona inestable i de caràcter estrany. Quan la parella es va enamorar, Wieck es va oposar rotundament a la seua relació i els va obligar a estar separats durant alguns anys, durant els quals sols se’ls permetia vore’s en públic. No va ser fins que Clara va complir vint-i-un anys, que van anar al jutjat i es van casar per fi.

El cicle de cançons Myrthen, el regal de noces que Robert va fer a Clara, reflecteix la felicitat de la parella en poder estar finalment junts, però també els anys de separació, en què van viure de somnis i esperances. El cicle és, a més, una espècie de llibre de records dels seus poemes preferits: no sols recull les poesies d’escriptors alemanys, com Ruckert, Goethe i Heine, sinó també d’escriptors anglesos (Byron i Thomas Moore) i, sorprenentment, d’un escriptor escocés: el cicle recrea almenys vuit ambients dels poemes de Robert Burns, on apareixen personatges tan pintorescs com la Viuda de les Terres Altes d’Escòcia o la Dona del Capità. En la tercera cançó, Der Nussbaum (el noguer), podríem reconéixer el personatge de Clara, ja que la C és la tercera lletra de l’abecedari. Coneixerem, a més, molts altres personatges: viatgers, borratxos, gondolers i, com no, amants.

Per a aquest recital, hem afegit, al començament de la segona part, cinc cançons del Liederkreis, opus 39, ja que Schumann les va composar el mateix any que Myrthen i tracten temes semblants: separació, amor, matrimoni; però amb un toc màgic addicional.

Roger Vignoles