Madama Butterfly
Giacomo Puccini
Sala Principal
El conflicte entre Orient i Occident; el caprici i la tradició; un amor incondicional i una tradició com a cruel passatemps condueix al suïcidi com a darrera i suprema dignitat.
Duració aproximada: 2 h 45 min
Direcció musical
Diego Matheuz
Direcció d’escena
Emilio López
Escenografia
Manuel Zuriaga
Vestuari
Giusi Giustino
Il·luminació
Antonio Castro
Videocreació
Miguel Bosch
Nova producció
Palau de les Arts
Cor de la Generalitat
Francesc Perales, director
Orquestra de la Comunitat Valenciana
Madama Butterfly (Cio-Cio-San)
Liana Aleksanyan
Pinkerton
Luciano Ganci (11)
Matteo Lippi (14, 17, 20, 22)
Sharpless
Rodrigo Esteves
Suzuki
Nozomi Kato
Goro
Moisés Marín *
Lo zio Bonzo
Pablo López
Yamadori
José Javier Viudes **
Kate Pinkerton
Marianna Mappa *
Yakusidé
Arturo Eduardo Espinosa *
Il commissario imperiale
Jorge Álvarez *
L’ufficiale del registro
Javier Galán
* Centre Plácido Domingo
** Cor de la Generalitat Valenciana
Acte I
Un tossal prop de Nagasaki, des del qual s’albira el port de la ciutat. Pinkerton, tinent de la marina dels Estats Units, fa una ullada a l’acollidora casa que acaba de comprar per a viure al costat de Cio-cio-san (Madama Butterfly), una jove i bella geisha amb qui contraurà matrimoni aquest mateix matí. El matrimonier Goro presenta els criats que la parella tindrà al seu servei en el domicili campestre, entre els quals es troba Suzuki, la donzella de Butterfly.
Arriba Sharpless, cònsol nord-americà a Nagasaki i amic de Pinkerton, que s’asseu a prendre un refrigeri per a reposar-se de la fatiga del camí; mentrestant, el tinent li conta tota la història dels seus enamoriscaments amb Butterfly. Goro parteix a la recerca de Cio-cio-san. Durant la conversació, Sharpless s’adona que el seu col·lega no està verdaderament enamorat de la jove i li diu que la boda li pareix un disbarat. Pinkerton fa cas omís del que considera convencionalismes morals i invita el cònsol a brindar amb whisky.
L’escena s’inunda de colorit i alegria amb l’arribada de Butterfly, les seues amigues, familiars i la resta d’invitats a la boda. La jove enamorada presenta els parents més pròxims i revela al seu promés que acaba de renegar de la seua religió per a abraçar la fe i els costums dels nord-americans. Goro anuncia que tot està disposat per a començar la cerimònia. El comissari imperial llig l’acta de l’enllaç, que a continuació firmen diversos testimonis. Després d’això, es brinda per la felicitat dels flamants esposos.
L’alegre festa és interrompuda per un fanàtic bonze, oncle de Madama Butterfly, que increpa públicament la geisha per haver renunciat a les seues creences. Els familiars i amics reneguen llavors de Cio-cio-san. Davant de tanta infàmia, Pinkerton es veu obligat a posar fi a la situació i expulsar tots els presents. Posteriorment, ja a soles amb la seua esposa, consola la desgraciada amb paraules tendres. Butterfly se sent plenament feliç al costat de Pinkerton. Cau la nit. Els esposos entren en el dormitori.
Acte II
Interior de la casa de Butterfly. Han passat tres anys i Cio-cio-san viu en un ambient de tristesa. Menyspreada pels seus familiars, es troba aïllada i en la misèria, amb l’única companyia de la seua fidel donzella Suzuki. Butterfly està convençuda que el seu marit tornarà algun dia tal com li va prometre abans de partir als Estats Units, poc de temps després de l’enllaç. Suzuki, no obstant això, conscient que un marit estranger que abandona el país mai no torna, no alberga cap esperança.
Arriben Sharpless i Goro. El cònsol porta notícies de Pinkerton per a Butterfly, però aquestes no són gens bones. Cio-cio-san, emocionada amb la visita, es desviu en atencions cap a Sharpless. Goro es burla de la innocència de la geisha, que encara espera l’arribada del seu marit després de tres anys. Durant aquest temps, el matrimonier ha tractat de comprometre-la en matrimoni amb homes ben posicionats econòmicament, però ella, fidel al seu marit, ha rebutjat totes les proposicions, a pesar d’estar sumida en la misèria. El mateix Sharpless, mentre pren el te amb Butterfly, és testimoni de la visita del príncep Yamadori, que ve desesperat a demanar, per enèsima vegada, la mà de l’encara bella i joveníssima Cio-cio-san. De nou és rebutjat fredament, davant de la mirada atònita de Sharpless, que no aconsegueix assimilar la incommensurable fidelitat de la geisha cap a algú que és obvi que l’ha abandonada.
El cònsol no sap com contar-li, sense ferir-la, que Pinkerton s’ha casat amb una compatriota seua i que està a punt de desembarcar a Nagasaki acompanyat per aquesta. Sharpless mostra a Butterfly la carta en què el tinent anuncia la seua arribada i, sense atrevir-se a fer-li veure la terrible realitat, comença a fer voltes i tracta de convéncer-la perquè s’oblide del seu espòs. La geisha, dolguda per les paraules que acaba d’escoltar, ix precipitadament de l’estança. Quan hi torna, porta un xiquet en els seus braços i el presenta a Sharpless com el fill de Pinkerton.
El cònsol, trist i emocionat al mateix temps, expressa a Butterfly la seua intenció d’intercedir pel bé del xiquet, i després se’n va.
Una canonada procedent del port de Nagasaki, les vistes del qual s’aprecien des de la casa de la fràgil papallona, anuncia l’arribada del vaixell en què viatja Pinkerton. Butterfly s’emociona. Boja de felicitat, comença a preparar amb ajuda de Suzuki la recepció al seu espòs. Es fa de nit. Cio-cio-can, el seu fill i Suzuki s’asseuen a esperar sense apartar la mirada de la finestra des de la qual s’albira el port.
Acte III
Es fa de dia. Suzuki aconsella a Butterfly que es gite, perquè han passat tota la nit en vetla en espera de Pinkerton i estan esgotades. Cio-cio-san es retira amb el seu fill a descansar. Apareixen Sharpless i Pinkerton, que són rebuts per Suzuki. Aquesta retrau al tinent haver abandonat la seua esposa i sumir-la en la més absoluta tristesa.
La serventa adverteix la presència d’una dama (Kate Pinkerton) que passeja pel jardí, la qual cosa li fa adonar-se de la vertadera raó de la tornada de Pinkerton: ve amb la seua esposa nord-americana. Suzuki s’horroritza només de pensar en la tragèdia que plana sobre la pobra Butterfly quan Kate li sol·licita que intercedisca per ella davant de Cio-cio-san perquè els cedisca el seu fill. Pinkerton, ple de remordiments, demana a Sharpless que console la geisha, perquè li falta valor per a donar la cara. Ix de la casa.
Butterfly es desperta i immediatament s’interessa per Pinkerton. La presència de l’estranya que es troba en companyia de Suzuki i de Sharpless desconcerta la geisha, que pregunta per la identitat de la dama. Les respostes titubejants, les mirades tristes i les llàgrimes als ulls de Suzuki fan que Cio-cio-san s’adone de la situació i es dirigisca a Kate Pinkerton per expressar-li la seua conformitat a entregar-los el xiquet; però només ho farà si ve el mateix Pinkerton a demanar-li’l. Sharpless i Kate parteixen a buscar el tinent. Butterfly, ja a soles, resa unes oracions i, després d’acomiadar-se del seu fill, se suicida.