Lucia di Lammermoor

Lucia
Jessica Pratt

Edgardo
Yijie Shi

Enrico
Alessandro Luongo

Raimondo
Alexánder Vinogradov

Arturo
Xabier Anduaga

Alisa
Olga Syniakova*

Normanno
Alejandro del Cerro

*Centre Plácido Domingo

Lucia di Lammermoor, bodes de sang en l’Erm dels anyells.

L’any 1819 Walter Scott contava en The Bride of Lammermoor una tragèdia bromosa de guerres entre clans i personalitats traumàtiques i complexes. El 1835, a Nàpols, Salvatore Cammarano revivia en llengua italiana i en forma de llibret aquesta tragèdia romàntica de les exòtiques terres d’Escòcia, perquè Gaetano Donizetti escriguera la seua obra més reconeguda i la presentara al món, al teatre San Carlo d’aquella ciutat: Lucia di Lammermoor.

Una protagonista de ment tan fràgil com el cristall, un capellà preceptor tant religiós com sever, un germà tan dur com la roca d’un penya-segat d’Escòcia, un promés secret tant desgraciat com alienat i un nuvi assassinat per ella en el moment d’esdevenir el seu espòs…

Unes bodes de sang celebrades en el senyoriu dels Lammermoor, el nom gaèlic de l’Erm dels anyells.

Primera part: La partida

Acte I

L’acció transcorre a Escòcia, al final del segle XVI. Jardí del castell que antigament era propietat dels Ravenswood i que ara pertany a la família dels Ashton, després d’una lluita que va enfrontar a les dos nobles famílies. Normanno confia a Lord Enrico Ashton la seua sospita que la germana d’aquest, Lucia, està enamorada en secret del jove Edgardo, últim descendent dels Ravenswood i enemic d’Enrico. Aquests fets incomoden Enrico, el qual ja ha traçat el pla de casar Lucia amb Lord Arturo Bucklaw, amb el propòsit de guanyar una nova aliança política. Raimondo, capellà dels Ashton i preceptor de Lucia, explica que la jove encara guarda dol per la mort recent de sa mare, motiu pel qual no té ànim per a pensar a contraure matrimoni. Normanno, però, ho desmenteix al revelar que Lucia es troba tots els matins amb un jove que la va salvar de l’agressió d’un bou. Enrico s’encén d’ira quan un grup de guàrdies confirma que ha vist el jove pels voltants del jardí i que es tracta del seu rival, Edgardo.

Fosqueja. Lucia ix del castell amb la seua dama de companyia, Alisa, per trobar-se secretament amb Edgardo. Ambdós es detenen davant d’una misteriosa font. Alisa aconsella a Lucia que trenque tota relació amb Edgardo. De sobte apareix aquest i li anuncia que ha de partir cap a França, encara que abans vol reconciliar-se amb Enrico i demanar-li la mà de Lucia, però aquesta li suplica que espere un poc més i mantinga en secret el seu idil·li. Al partir, els enamorats intercanvien els anells com a prova de fidelitat i promesa de matrimoni. 

Segona part: El contracte nupcial

Acte II

Estança al castell. Enrico ja ha fixat la boda de Lucia amb Arturo, però encara tem un rebuig per part de la seua germana. Per a assegurar-se que el compromís es faça efectiu, ha interceptat totes les cartes d’Edgardo a Lucia i ha preparat una missiva falsa que evidencia una traïció d’Edgardo. Lucia s’acosta pàl·lida i amb la mirada perduda. Enrico li mostra la carta i la jove, clarament afectada i horroritzada, accepta casar-se amb Arturo. Raimondo, segur de la traïció d’Edgardo, consola Lucia i la convenç perquè se sotmeta a la voluntat del seu germà.

Al saló del castell tots esperen amb alegria l’arribada dels nóvios. Apareix Arturo, que assegura la seua protecció a Enrico. Poc després entra Lucia, el rostre de la qual reflecteix el patiment. Arturo firma el contracte de matrimoni i, pressionada pel seu germà, a continuació ho fa Lucia. En eixe moment entra precipitadament Edgardo, encés d’ira i disposat a batre’s amb qui faça falta per tal de venjar el seu amor traït. Es desembainen les espases, però Raimondo imposa la calma. Edgardo mira el contracte de matrimoni i pregunta a Lucia si és la seua firma: la jove, confosa i fora de si, assenteix. Edgardo, enfurit, li demana que li torne l’anell i a continuació el llança a terra i maleïx el dia en què la va conéixer. Lucia es desmaia i Edgardo és expulsat del castell davant de la indignació dels invitats.

Acte III

Torre de Wolferag, actual residència en ruïnes d’Edgardo. Nit de tempesta. Edgardo medita en solitari sobre la seua desgràcia. Apareix Enrico, que ha abandonat la festa d’esposalles de Lucia i arriba a exigir explicacions a Edgardo per la infàmia comesa. Després d’una conversació alterada, ambdós decideixen batre’s en duel a l’alba, prop de les tombes dels Ravenswood.

A la sala del castell, mentres encara se sent el sarau de la festa de la boda, irromp Raimondo amb una notícia esborronadora: Lucia ha apunyalat Arturo en la seua nit de bodes i aquest jau mort al llit. Tot seguit entra Lucia en camisa de dormir blanca tacada de sang i amb els cabells desordenats, en un estat evident d’alienació mental. Vaga per la sala amb la mirada perduda i invoca Edgardo mentres recorda els moments feliços del seu amor. Poc després cau a terra, ja pràcticament sense vida, davant de la commoció dels presents i els remordiments d’Enrico.

Al cementeri de Ravenswood, amb el castell al fons. Edgardo, emocionalment destrossat, està decidit a deixar-se matar per Enrico en l’imminent duel. Arriben invitats de la boda que li revelen el que ha passat al castell. Raimondo confirma a Edgardo que Lucia ha mort. Desolat i recordant els dies feliços que va passar amb la seua estimada, se suïcida clavant-se un punyal.

Roberto Abbado
Director musical

Roberto Abbado és un dels directors més apreciats per les orquestres i companyies d’òpera. Guanyador del Premi Abbiati de l’Associació Italiana de Crítics Musicals, és Director Musical del Palau de les Arts Reina Sofía i del Festival Verdi de Parma. Va estudiar direcció d’orquestra amb Franco Ferrara al teatre La Fenice de Venècia i a l’Accademia di Santa Cecilia de Roma. Va ser director musical de la Münchner Rundfunkorchester entre 1991 i 1998.

Ha dirigit les orquestres del Concertgebouw d’Amsterdam, Nacional de França, París, Staatskapelle de Dresden, Gewandhaus de Leipzig, NDR d’Hamburg, Santa Cecilia de Roma, Maggio Musicale Fiorentino, Comunale de Bolonya, MDR de Leipzig, Philadelphia, Chicago, San Francisco, Dallas, les simfòniques de Viena, Boston i la RAI, així com les filharmòniques d’Israel, la Scala i Los Ángeles, entre moltes altres.

Pel que fa a estrenes i noves produccions d’òpera al llarg de la seua carrera, cal destacar Fedora i Ernani al Metropolitan; I vespri siciliani a l’Òpera de Viena; La Gioconda, Lucia di Lammermoor, La donna del lago i Teneke, de Fabio Vacchi, a la Scala; L’amor de les tres taronges, Aida i La traviata a la Bayerische Staatsoper; Le comte Ory, Attila, I lombardi, Phaedra, de Henze, i Anna Bolena al Maggio Musicale Fiorentino; Don Giovanni a la Deutsche Oper de Berlín; Simon Boccanegra i La clemenza di Tito al teatre Regio de Torí; La donna del lago a l’Òpera de París (Garnier); Ermione, Zelmira i Mosè in Egitto al Festival de Pesaro. Durant les darreres temporades ha dirigit A Midsummer Night’s Dream, I vespri siciliani, Tancredi i La damnation de Faust a València; Benvenuto Cellini, Andrea Chénier i I masnadieri a Roma; Le trouvère a Parma; Norma a Madrid; Lucia di Lammermoor al Théâtre des Champs Elysées; Rigoletto i Lucia di Lammermoor al Metropolitan.

Entre les seues gravacions de més èxit destaquen I Capuleti e i Montecchi, Tancredi, Don Pasquale, Turandot, Verismo Arias, L’Amour i Arias for Rubini (amb Juan Diego Flórez); Bel Canto i Revive, ambdues amb Elīna Garanča, a més dels DVD de Fedora, Ermione, Zelmira i Mosè in Egitto.

Jean-Louis Grinda
Director de escena

L’artista monegasc compagina l’alta gestió cultural amb la direcció d’escena des del 1996, quan va ser designat director de l’Òpera de Valònia, càrrec que va exercir fins a l’any 2007 amb una aposta per una programació eclèctica i atrevida. Aquell mateix any assumeix la direcció general de l’Òpera de Monte-Carlo, responsabilitat que des de 2016 comparteix amb el prestigiós festival Chorégies d’Orange, a França.

Junt amb els grans títols del repertori líric, principalment una Tetralogia gravada per l’RTBF, ha posat en escena comèdies musicals. Desenrotlla la seua carrera en teatres francesos i en ciutats com Tel Aviv, Montreal, Roma, Florència o Santiago de Xile. En la línia de l’eclecticisme, va realitzar la posada en escena de Sol en cirque (2005). El 2008 va dirigir l’espectacle d’inauguració de la temporada de l’Òpera de Roma, Amica, de Mascagni, abans de realitzar una nova producció de Die Zauberflöte per a la festa nacional monegasca.

El públic de l’Òpera de Monte-Carlo coneix el seu treball des de 2002. En aquest teatre ha dirigit, entre altres, La Périchole, Die Fledermaus (2007), Don Giovanni (2008), Les contes d’Hoffmann (2010), Falstaff (2010) i Rigoletto (2011). En setembre de 2010 va inaugurar al mateix temps la temporada del Festival d’Òpera de Tenerife, amb Falstaff, i la de l’Òpera de Montpeller, amb Die Fledermaus. Projectes recents i futurs inclouen Robert le Diable a Tel Aviv i Erfurt (Alemanya); La Navarraise a Saint-Etienne i Monte-Carlo; Das Rheingold a Monte-Carlo, i La Gioconda a Marsella. En el Palau de les Arts ha dirigit anteriorment Werther, Tosca, Amelia al ballo i The Telephone.

Jessica Pratt
Soprano, LUCIA

Jessica Pratt és una de les millors intèrprets actuals del repertori belcantista. Requerida pels teatres més prestigiosos, en els darrers deu anys ha interpretat més de 35 papers, en els escenaris de Milà, Nova York, París, Zuric, Venècia, Roma, Nàpols, Verona, Viena, Berlín, Barcelona, Hamburg i Sidney, dirigida por Daniel Oren, Nello Santi, Kent Nagano, Riccardo Frizza, Carlo Rizzi, Marc Minkowski, Gianandra Noseda, Evelino Pidò i Gustavo Dudamel. La seua carrera està molt vinculada a l’òpera Lucia di Lammermoor, amb la qual va fer el seu debut professional. Des de llavors, l’ha interpretat en més de 30 produccions en teatres com la Scala de Milà, el Metropolitan de Nova York i l’Òpera de Sidney. A Les Arts ha cantat Tancredi de Rossini.

Yijie Shi
Tenor, EDGARDO

Nascut a Shanghai, es va graduar al Toho College of Music de Tòquio. Ja a Europa, va concloure la seua especialització a Graz. Després de destacar al Festival de Pesaro l’any 2008, ha esdevingut un cantant habitual als escenaris més importants. Entre els èxits de la seua carrera destaquen Armida al Metropolitan, Falstaff i Lucia di Lammermoor al Maggio Musicale Fiorentino, Otello de Rossini al Liceu, així com La fille du régiment i La traviata al National Centre for the Performing Arts de Pequín. Ha sigut aclamat internacionalment al Metropolitan, Òpera de San Francisco, Théâtre des Champs-Elysées de París, Deutsche Oper de Berlín o al Teatro La Fenice de Venècia, sota la batuta de mestres de la talla de Zubin Mehta, Antonio Pappano, Kent Nagano i Alberto Zedda. En Les Arts ha cantat Tancredi de Rossini. 

ALESSANDRO LUONGO
Baríton, ENRICO

És un dels barítons més prometedors de la seua generació. Ha actuat als teatres Real de Madrid, la Scala, Champs-Élysées de París, Maggio Musicale Fiorentino, Regio de Torí, Òpera de Roma, La Fenice de Venècia, Massimo de Palerm, San Carlo de Nàpols, Filarmonico de Verona i Carlo Felice de Gènova, a més dels festivals de Ravenna i Glyndebourne. Entre altres molts papers, ha encarnat Belcore, Conte Almaviva, Don Giovanni, Germont, Malatesta, Marcello, Ford o Figaro (Il barbiere di Siviglia). Treballa amb prestigiosos directors, com Riccardo Muti, Zubin Mehta, Fabio Luisi, Michele Mariotti, Seiji Ozawa, Bruno Campanella i Evelino Pidò, i amb directors d’escena reconeguts com Pier Luigi Pizzi, Jean-Louis Grinda o Damiano Micheletto. 

Alexander Vinogradov
Baix, RAIMONDO

Alexander Vinogradov va debutar al Bolxoi de Moscou amb 21 anys. Des de llavors, canta als principals teatres del món: la Scala, Òpera de París, Metropolitan, Covent Garden, o la Staatsoper de Berlín, dirigit, entre d’altres, per Daniel Barenboim, Myung-Whun Chung, Valery Gergiev, Mariss Jansons, Philippe Jordan, Vladimir Jurowski, Lorin Maazel, Antonio Pappano i Vasili Petrenko. Entre els seus papers de més èxit destaquen Escamillo (Covent Garden, Metropolitan), Filippo II (Palau de les Arts), Gremin, Méphistopélès en Faust, Silva en Ernani, Colline en La bohème i Don Basilio en Il barbiere di Siviglia. A Les Arts ha participat en títols com Don Carlo, I vespri siciliani, Don Giovanni.

Xabier Anduaga
Tenor, ARTURO

Antic alumne de l’Accademia Rossiniana amb Alberto Zedda, el seu debut internacional d’òpera es va produir l’any 2016 amb Belfiore en Il viaggio a Reims. Des d’aleshores, ha actuat en teatres i festivals de renom: Pesaro, Champs-Elysées, Filarmonico de Verona, Colón de Buenos Aires, Musikverein de Viena, Donizetti Opera, NCPA de Pequín, Paris Philharmonie, Opéra de Limoges, Regio de Parma i Regio de Torí. Entre els seus papers sobreïxen Ramiro (La Cenerentola), Conte d’Almaviva (Il barbiere di Siviglia), Lindoro (L’italiana in Algeri), Adraste (Le Siège de Corinthe), Leicester (Il Castello di Kenilworth). Ha obtingut cinc premis en el concurs Francisco Viñas.

 Alejandro del Cerro
Tenor, NORMANNO

Nascut a Santander, es gradua a l’Escola Superior de Cant de Madrid. Premiat en diversos certàmens, ha participat en produccions operístiques a Madrid, Barcelona, Oviedo… i també a Bèlgica i Regne Unit, en títols com Faust, Otello, Ievgueni Oneguin, Poliuto, Parsifal… Pròximament debutarà a Bilbao i tornarà al Gran Teatre del Liceu.

 Olga Syniakova
Mezzosoprano, ALISA

Es va graduar i va obtindre el màster en Educació Musical el 2014 al Conservatori Mikhaïl Glinka de Dnièper (Ucraïna), on va ser invitada a representar el paper de Cherubino. Entre els papers del seu repertori actual destaquen Olga (Ievgueni Oneguin), Polina (La dama de piques), Carmen, Lola (Cavalleria rusticana), Flora (La traviata), Lubasha (La nóvia del tsar). Pertany al Centre Plácido Domingo, on ha participat en l’òpera Il mondo della luna i en Petite messe solennelle, dirigida per Fabio Biondi. Ha rebut classes magistrals de Plácido Domingo, Mariella Devia, Manuela Custer, Enedina Lloris i Jaume Aragall.