Turandot

Turandot
Jennifer Wilson (17)
Rebeka Lokar (20, 31)
Teresa Romano (23, 26, 28)

Calaf
Marco Berti
Amadi Lagha (26)

Liù
Miren Urbieta-Vega

Timur
Abramo Rosalen

Ping
Damián del Castillo

Pang
Valentino Buzza

Pong
Pablo García López

Altoum/Principe di Persia
Javier Agulló

Mandarino
César Méndez*

*Centre Plácido Domingo

Turandot, el cant del cigne a la Xina.

L’últim pas de rosca al tema orientalista puccinià veia la llum el 1926, dos anys després d’haver quedat inacabada la composició per la mort del seu autor, Giacomo Puccini. Aquest esdeveniment havia detingut el procés just en el mateix moment de la mort de Liù, una de les protagonistes d’aquest conte xinés, inspirat en una obra de teatre de Carlo Gozzi, escrita el 1762: Turandot.

L’òpera homònima de Giacomo Puccini va ser completada per a l’estrena per Franco Alfano i marca la fi d’un cicle estètic, el del modernista Art Nouveau, brillant i elegant, grandiós i somiador, de formes sinuoses i oníriques. Aquest títol, d’aclaparadora vena melòdica i colorit orquestral d’ecos pentatònics, suposarà el cant del cigne d’un estil en els temps de glòria d’una Escola de Viena dodecafònica, expressionista i plena d’arestes.

ACTE I

Exterior de les muralles de Pequín. La princesa Turandot ha jurat que només es casarà amb un home de sang reial que resolga les tres endevinalles que ella ha preparat. Si aquest ho intenta i fracassa, serà decapitat. La multitud ompli la plaça mentre un mandarí anuncia que el príncep de Pèrsia acaba de fallar en el seu intent i que morirà en eixir la lluna. La multitud, exaltada, demana l’execució, però retrocedeix a causa dels colps de la guàrdia. Timur, rei tàrtar cec, que va ser deposat, i Liù, la seua esclava xinesa, s’amaguen entre la multitud. Enmig de la confusió, Timur cau, i quan Liù demana ajuda, un príncep desconegut s’ofereix a assistir-los. Aquest, Calaf, reconeix en Timur son pare i explica que va d’incògnit perquè els seus enemics els busquen. Timur li conta com ha fugit acompanyat per Liù, que s’ha oferit a guiar-lo. Quan el príncep pregunta a Liù per què arrisca la seua vida, ella li contesta que és perquè ell li va somriure una vegada.

Mentre el botxí esmola l’espasa, el poble, impacient perquè isca la lluna, demana la sang del príncep persa. No obstant això, quan apareix, la seua joventut i la seua expressió trista arranquen súpliques de compassió. Calaf s’hi uneix, i defineix Turandot com a malvada i cruel. La princesa apareix, i la seua radiant bellesa s’apodera del cor de Calaf. Fins i tot, quan fa el senyal d’executar el persa, el príncep desconegut es queda sota l’embruixament. A pesar dels precs de Timur i Liù, Calaf es precipita cap al gong que serveix per a anunciar un possible pretendent. Els ministres de l’emperador, Ping, Pang i Pong, intenten també dissuadir-lo descrivint l’horrible mort que l’espera si fracassa. Al cap i a la fi, Turandot no és més que una dona com tantes altres.

Les dames de Turandot entren i demanen silenci; la seua senyora descansa. Ixen, i el príncep desconegut, animat pels fantasmes d’anteriors pretendents, insisteix en el seu desig d’intentar resoldre les endevinalles. Una vegada més, Liù li suplica. Ell intenta reconfortar-la, però, encisat per la visió de Turandot i pronunciant el seu nom, colpeja el gong.

ACTE II

Un pavelló del palau. Ping, Pang i Pong parlen del lamentable estat de la Xina i com, fins al naixement de Turandot, tot anava d’acord amb les antigues lleis. Reduïts a mers ministres del botxí, repassen les nombroses morts de pretendents: huit l’any del Gos, sis l’any de la Rata i, l’any actual, el del Tigre, ja en van tretze, incloent-hi, suposadament, el príncep desconegut. Els ministres anhelen el dia en què Turandot finalment sucumbisca a l’amor.

Una plaça enfront del palau imperial. Mentre el poble s’hi congrega, el gran tambor i les trompetes anuncien la cerimònia de les endevinalles. L’emperador Altoum és aclamat per la multitud com a “Fill del Cel”, i li desitgen que visca mil anys. Huit savis l’acompanyen i porten els manuscrits amb les respostes a les endevinalles. L’emperador es penedeix de la promesa que va fer de mantindre la llei que obliga a perdre la vida als pretendents de Turandot i tracta de descoratjar el príncep desconegut; ha presenciat massa morts. En veure que el príncep fa cas omís de l’advertència, el mandarí torna a llegir la llei.

Turandot entra; parla de la seua avantpassada Lou-Ling, que va ser segrestada i assassinada pels tàrtars dos mil anys abans. Turandot es venja ara en tot aquell qui pretenga posseir-la. Ella planteja les tres endevinalles. “Què és allò que naix cada nit i mor a l’alba?” El príncep respon: “L’esperança”. “Què s’encén com una flama però no és una flama?” Ell contesta: “La sang”. Finalment, “Quin és el gel que et dona foc?” Triomfant, diu: “Turandot”. Mentre el poble aclama el príncep, una sorpresa Turandot demana a son pare que no l’entregue a l’estranger. L’emperador respon que la seua promesa és sagrada. El príncep proposa que si ella esbrina el seu nom, l’eximirà de la seua promesa i es deixarà executar. Turandot accepta el repte.

ACTE III

Jardins de palau, poc abans de l’alba, encara que la ciutat està desperta. Turandot ha decretat que ningú dorma fins que es descobrisca el nom del príncep. Si no, tots moriran. El poble amenaça Calaf i li pregunta el nom per a no ser torturat. Ping, Pang i Pong s’esforcen per a persuadir-lo i que fuja i salve la vida, fins i tot el tempten amb dones belles i tresors. Quan els soldats porten Timur i Liù, Turandot pregunta el nom del príncep desconegut i amenaça de torturar Timur buscant una resposta. Per salvar-lo, Liù diu que és l’única que coneix el nom, però es nega a proclamar-lo. És torturada, però continua sense voler dir el nom.

Quan Turandot li pregunta quina força l’obliga a mantindre’s en silenci, Liù li contesta que és l’amor i prediu que Turandot també l’estimarà. Tement cedir i decidida a no revelar el secret, Liù agafa la daga d’un soldat i se la clava. Mentre el poble demana el nom, Liù va trontollant fins al príncep i mor. Confús, el cec Timur s’agenolla i li demana que s’alce, però li diuen que ha mort. S’emporten el seu cos i tots el seguixen. El príncep es queda sol amb Turandot. Corre cap a ella, li lleva el vel i, a pesar de les seues protestes, la besa apassionadament. La princesa de gel es fon en els seus braços. En trencar l’alba, ella li confessa quant menyspreava tots els qui van morir, però a ell l’odiava i el temia al mateix temps: la va conquistar. El príncep, que sap que l’ha seduïda, revela el seu nom: Calaf, fill de Timur. L’emperador i la seua cort esperen notícies de Turandot. Ella diu a son pare que ja sap el nom de l’estranger: “El seu nom és Amor”. Tots s’alegren mentre Turandot i Calaf s’abracen.

Alpesh Chauhan
Director musical

Des de 2017, Alpesh Chauhan és director principal a la Filharmònica Arturo Toscanini de Parma. En el ràpid ascens internacional del mestre, els mentors del qual han sigut Andris Nelsons i Edward Gardner, destaquen els seus concerts als Proms de la BBC, el Barbican Centre amb la Simfònica de Londres i al capdavant de la Simfònica de Düsseldorf, a més d’una producció de Turandot al Teatro Lirico di Cagliari. Entre 2014 i 2016 va ser assistent del director musical a l’Orquestra Simfònica Ciutat de Birmingham. S’ha embarcat en el cicle de les simfonies de Beethoven amb l’orquestra Arturo Toscanini, amb la qual també abordarà la Simfonia núm. 7 de Bruckner i la Simfonia núm. 6 de Txaikovski. A més, durant la temporada 2018-2019 debutarà amb la RAI i dirigirà les orquestres Simfònica Ciutat de Birmingham, Simfònica de la BCC d’Escòcia, Royal Philharmonic i Maggio Musicale Fiorentino, entre d’altres.

Chen Kaige
Director d’escena

Chen Kaige, és un dels directors més influents a nivell mundial des de principis de la dècada de 1980. La seua primera pel·lícula, Yellow Earth (Terra groga, 1984) constitueix la pedra angular de les obres dels directors de la cinquena generació xinesa, i va marcar l’inici de l’era del nou cinema del seu país. L’any 1988 va representar per primera vegada la Xina al Festival de Cannes. Des de llavors, s’ha convertit en el director xinés que més presència ha tingut en aquest festival i en l’únic receptor de la Palma d’Or. El 2005, durant el centenari del cinema xinés, la pel·lícula icona de Kaige, Adéu a la meua concubina, va ser seleccionada com una de las cent millors pel·lícules de la història per la revista estatunidenca Time. La major part de les pel·lícules de Chen Kaige han sigut premiades als festivals més prestigiosos del món, entre ells el de Hawaii, Locarno, Hong Kong, Montreal, Cannes, Estambul, Singapur, Sant Sebastià i als Globus d’Or.

Jennifer Wilson
Soprano
TURANDOT

La soprano estatunidenca Jennifer Wilson va debutar l’any 2002 amb Turandot a Connecticut. Des de llavors, s’ha consolidat com una reconeguda soprano dramàtica. Turandot és un dels papers que més vegades ha encarnat en teatres com la Bayerische Staatsoper, Òpera de Leipzig o el Metropolitan, i l’ha enregistrat en CD amb l’Orquestra de la Comunitat Valenciana i Zubin Mehta. Altres papers destacats a la seua carrera són Abigaille (Nabucco) i Senta (Der fliegende Hollander), ambdós interpretats amb èxit a la Staatsoper de Viena, Die Färberin (Die Frau ohne Schatten) a Leipzig, a més d’Elisabeth (Tannhäuser) en versió de concert acompanyada per la Simfònica de Montreal i Kent Nagano. Al Palau de les Arts ha cantat dirigida per Zubin Mehta en la Tetralogia (Brünnhilde), Fidelio i Tristan und Isolde.

Rebeka Lokar
Soprano
TURANDOT

Nascuda a Maribor (Eslovènia), després dels seus inicis com a mezzosoprano, el 2012 va debutar el paper d’Amelia a Un ballo in maschera dirigida per Renato Palumbo a Torí. Des de llavors, continua la seua carrera ascendent amb la incorporació de papers de caire dramàtic, com Santuzza de Cavalleria rusticana, Abigaille a Nabucco, Amneris a Aida, Minnie a La fanciulla del West o Hélène a Les vêpres siciliennes. L’any 2016 va debutar amb èxit notable els papers puccinians de Manon Lescaut i Turandot, aquest darrer interpretat recentment a l’Arena de Verona. Pròxims compromisos inclouen Madama Butterfly als teatres Regio de Torí i San Carlo de Nàpols, Turandot a Pequín, així com Nabucco al Festival Verdi de Parma i al Teatro Massimo de Palerm.

Teresa Romano
Soprano
TURANDOT

Natural de Campania (Itàlia), Teresa Romano es va iniciar en la lírica en l’Acadèmia del Teatro alla Scala. Poc després va començar a debutar als teatres més importants d’Itàlia i de la resta d’Europa, junt amb músics com Claudio Abbado, Riccardo Muti i Plácido Domingo. Actuacions destacables inclouen Così fan tutte (Fiordiligi), dirigida per Ottavio Dantone, i Il viaggio a Reims (Madama Cortese) a la Scala; un concert amb la Filharmònica della Scala i Daniele Gatti; Falstaff (Alice) junt amb Ambrogio Maestri; La clemenza di Tito (Vitellia) amb el mestre Jeffrey Tate al Teatro San Carlo de Nàpols; Mefistofele a l’Òpera de Roma; concert dedicat a Pergolesi a Bolonya i a Jesi, sota la direcció de Claudio Abbado, i el paper de Desdemona de l’Otello verdià en un concert homenatge a Plácido Domingo a l’Arena de Verona.

Marco Berti
Tenor
CALAF

És un dels tenors més sol·licitats pels teatres de més prestigi, entre ells el Covent Garden, Metropolitan, la Scala de Milà i l’Opéra de París. Nascut a Como (Itàlia), Marco Berti va concloure la seua formació al Conservatori Giuseppe Verdi de Milà el 1989 i l’any següent va debutar professionalment amb el paper de Pinkerton en Madama Butterfly. Des de llavors, el seu ascens artístic ha sigut imparable i ha consolidat un repertori elogiat per públic i crítica, del qual formen part papers verdians, com Radamés, Riccardo, Gabriele Adorno, Manrico, Otello o Ernani, i puccinians, entre ells Calaf, Des Grieux, Pinkerton, Cavaradossi i Edgar, a més de Don José (Carmen) i Canio (I pagliacci). Canta dirigit per mestres de la talla de James Conlon, Gianandrea Gavazzeni, Nicola Luisotti, Zubin Mehta, Riccardo Muti, Daniel Oren i Antonio Pappano. El 2008 va interpretar el paper de Calaf al Palau de les Arts amb motiu de l’estrena de la producció de Turandot.

Amadi Lagha
Tenor
CALAF

El tenor francotunisià Amadi Lagha ha cantat els papers principals d’òperes de Verdi i Puccini a teatres importants d’Itàlia i del món. En la temporada 2016-2017 va participar en produccions de La bohème i Turandot al Festival Puccini de Torre del Lago; Turandot al Teatro Lirico di Cagliari, Teatro Petruzzelli de Bari i Teatro Grande de Brescia; La bohème a París per a “Opéra en plein air”. Recentment ha encarnat Manrico d’Il trovatore a Skopje, Don José en Carmen al Teatro Lirico di Cagliari i ha tornat a Torre del Lago amb Turandot. Entre els seus pròxims compromisos destaquen Turandot al Festival de Savonlinna i a l’Òpera de Toló, a més de Jenůfa (Steva Buryja) i La forza del destino a l’Òpera de Tolosa.

Miren Urbieta-Vega
Soprano
LIÙ

Premiada als Premios Líricos Teatro Campoamor 2015 com a Cantant Revelació pel seu debut com a Liù en la producció de Nuria Espert de Turandot per a l’ABAO, la soprano donostiarra és posseïdora d’altres guardons, entre ells el de Millor cantant espanyola al Concurs Francesc Viñas 2014. Després d’acabar els estudis a Musikene (País Basc), va completar la seua formació al Centre Plácido Domingo, sota la supervisió artística d’Alberto Zedda. Durant les darreres temporades ha debutat els papers d’Adina (L’elisir d’amore) i Marguerite (Faust) a l’Òpera d’Oviedo i Zerlina de Don Giovanni a la Quinzena Musical de Sant Sebastià i ABAO. A més, ha participat en sarsueles com El caserío, Katiuska, Luisa Fernanda, Los gavilanes i La tabernera del puerto.

Abramo Rosalen
Baix
TIMUR

Els seus inicis professionals es remunten al Teatro La Fenice de Venècia, on l’any 2013 va debutar amb Il Commendatore de Don Giovanni, al qual va seguir poc després la seua encarnació de Mustafà en L’italiana in Algeri al Teatro Comunale de Bolonya i al Filarmonico de Verona. Continua la seua carrera en destacats teatres italians i europeus amb la incorporació de papers verdians, com Zaccaria, Ramfis, Padre Guardiano, Silva o Sparafucile, mozartians, com Bartolo, Sarastro i Leporello, i belcantistes, entre ells Oroveso, Don Basilio (Il barbiere di Siviglia) i Oroe (Semiramide). Propers compromisos inclouen Così fan tutte a Trieste, Nabucco a Nàpols i Rigoletto a Florència i Bolonya. En la temporada 2009-2010 va formar part del Centre Plácido Domingo.

Damián del Castillo
Baríton
PING

Damián del Castillo actua amb regularitat als principals teatres i auditoris, junt amb els directors musicals i d’escena més destacats. El seu repertori el formen alguns dels papers més importants escrits per a baríton, com ara Rigoletto, Figaro o Rodrigo. Després d’obrir la temporada 2018-2019 a Oviedo amb l’estrena mundial de la producció de Fuenteovejuna, els seus pròxims compromisos inclouen María del Pilar al Teatro de la Zarzuela, Madama Butterfly al Liceu, Il finto sordo a la Fundación Juan March de Madrid i la ABAO, un concert amb Gregory Kunde al Teatre Principal de Palma de Mallorca i la seua participació al concert Vetlada Espanyola de Les Arts dirigit per Miguel Ángel Gómez Martínez.

Valentino Buzza
Tenor
PANG

El tenor italià Valentino Buzza ha encarnat recentment Nemorino al Maggio Musicale Fiorentino i a Macduff en Varsòvia acompanyat per Europa Galante i Fabio Biondi. Va ser integrant del Centre Plácido Domingo durant el curs 2012-2013, la qual cosa li va brindar l’oportunitat de treballar amb el mestre Riccardo Chailly i d’abordar papers com Ferrando en Così fan tutte o Aristeo en Narciso de Scarlatti dirigit per Fabio Biondi. A més, va participar en la gravació de Turandot com a Pong sota la batuta de Zubin Mehta. També ha cantat L’elisir d’amore al Teatro Carlo Felice de Gènova i Dido and Aeneas de Purcell al Maggio Musicale Fiorentino, així como Israel in Egypt amb Fabio Biondi a Les Arts.

Pablo García López
Tenor
PONG

El tenor cordovés Pablo García López és invitat a destacats teatres d’òpera europeus, entre ells Lieja (La vera costanza), Lausanne (La traviata), Treviso (La vera costanza), Capitole de Toulouse (Doña Francisquita), Teatro Real (La vera costanza i Dead Man Walking), Campoamor de Oviedo (Don Giovanni, Le nozze di Figaro, Rigoletto i Fuenteovejuna), La Zarzuela (Policías y ladrones) i a festivals com els de Granada i Santander. Entre els seus darrers èxits destaca Mozart y Salieri de Kórsakov a la Fundació Juan March de Madrid. Va participar a la Turandot que va dirigir Zubin Mehta a Israel, junt amb Gregory Kunde i Anna Pirozzi. Va pertànyer al Centre Plácido Domingo de Les Arts, on ha participat en títols com Café Kafka, Turandot, La Bohème i I due Foscari.

Javier Agulló
Tenor
ALTOUM / PRINCIPE DI PERSIA

Natural d’Elx, ha estudiat amb personalitats de la lírica com Elena Obraztsova o Jaume Aragall. L’any 2000 debuta en sarsuela amb Luisa Fernanda i en òpera amb Gianni Schicchi (Rinuccio) en el marc del Festival Puccini del Palau de la Música de València (1999-2001). Ha participat assíduament a les temporades de Les Arts des de la seua inauguració, en títols com Fidelio i Turandot dirigits per Zubin Mehta, Le dernier jour d’un condamné junt amb Roberto Alagna, Don Carlo i Aida amb Lorin Maazel, Mefistofele dirigida per Nicola Luisotti o Les Troyens sota la batuta de Valery Gergiev. Interpretacions destacables inclouen Die Fledermaus (Alfred) i Requiem de Verdi a l’Auditorio Nacional, La bohème al Teatro Colón de Buenos aires.

César Méndez
Baríton
MANDARINO

Després dels primers estudis a San Juan de Puerto Rico, el jove baríton de nacionalitat estatunidenca César Méndez conclou la seua formació al College-Conservatory of Music de Cincinnati. Posteriorment ha participat en diversos programes per a joves artistes, fins que ha passat a formar part, en l’actualitat, del Centre Plácido Domingo, cosa que li ha permés participar en les produccions d’Il mondo della luna i Tosca. Entre els papers que ha portat a l’escena amb diverses companyies cal destacar Valentin de Faust, Papageno de Die Zauberflöte o Sharpless de Madama Butterfly.

Escolania de la Mare de Déu dels Desemparats

Fundada en 1958. Els escolans canten als peus de la Mare de Déu cada dia, principal objectiu d’esta formació musical, i reben una educació integral amb especial atenció a l’àmbit musical. La seua escola de música és germen de vocacions musicals. Ofereix regularment concerts i destaquen les seues actuacions tant al Palau de les Arts com al Palau de la Música de València. Luis Garrido és el seu director musical.

Cor de la Generalitat Valenciana

Està reconegut com un dels millors cors d’Espanya. El seu director titular és Francesc Perales. Fundat en 1987, des de 2006 participa en les temporades líriques del Palau de les Arts. Compagina òpera amb música simfonicocoral de totes les èpoques. Ha cantat sota la direcció de Claudio Abbado, Riccardo Chailly, Manuel Galduf, Valery Gergiev, Leopold Hager, Robert King, Lorin Maazel, Neville Marriner, Zubin Mehta, Marc Minkowski, Georges Prêtre i Helmuth Rilling. El seu enregistrament per a Sony al costat de Plácido Domingo i l’Orquestra de la Comunitat Valenciana, Domingo Verdi, ha obtingut el Grammy Llatí al Millor Àlbum de Música Clàssica 2014.

Orquestra de la Comunitat Valenciana

Creada en 2006 i integrada per músics internacionals seleccionats pel seu director fundador, Lorin Maazel, l’Orquestra de la Comunitat Valenciana (OCV) s’ha situat ràpidament entre els conjunts més ascendents del panorama internacional. La comesa fonamental de la formació és atendre l’orquestra en la temporada operística del Palau de les Arts. Pel pòdium titular han passat les batutes d’Omer Meir Wellber i Fabio Biondi. En l’actualitat, Roberto Abbado és el Director Musical de l’OCV i Ramón Tebar és el seu Principal Director Invitat. El mestre Zubin Mehta, estretament vinculat amb l’orquestra des de la seua creació, l’ha dirigit tant en òperes com en concerts. Els dos cicles de la molt celebrada Tetralogia de Wagner han consolidat el prestigi internacional de la formació. La col·laboració d’altres grans figures de la direcció orquestral, com Riccardo Chailly, Andrew Davis, Valery Gergiev, Gianandrea Noseda o Georges Prêtre, i la seua activitat en el mercat discogràfic han contribuït a fixar l’Orquestra de la Comunitat Valenciana entre els projectes simfònics més exemplars i dinàmics de l’actualitat.