El flamenc representa una de les senyes d’identitat més importants de la cultura espanyola. Art forjat a través de la fusió de diverses tradicions vocals des dels seus orígens en el segle XVIII, ocupa un lloc destacat en la programació, amb el seu propi cicle, com el Lied o l’òpera, amb els quals guarda similitud, perquè el cant flamenc exigeix tècnica vocal, però també intel·ligència en l’intèrpret en unir text i música en l’expressió de sentiments. I diferents maneres d’expressar i de sentir són les que representen els quatre intèrprets que es donen cita en aquest cicle consagrat a un art declarat patrimoni cultural immaterial de la humanitat.
Diego El Cigala és una de les figures més representatives de les noves tendències que ha experimentat el flamenc en els últims vint anys. La inquietud de l’artista madrileny per fusionar el cant amb diversitat de gèneres i estils li ha valgut el reconeixement dels premis Grammy i el mèrit d’arribar a nous públics més enllà de les nostres fronteres, especialment a Hispanoamèrica, on és un dels artistes més estimats des que va gravar junt amb Bevo Valdés Lágrimas negras, un àlbum on s’agermanen els ritmes flamencs i cubans.
Una faceta diferent és la que representa l’artista de Huelva Rocío Márquez, qui ha sabut donar amb la seua particular veu un aire fresc a temes clàssics del cant flamenc i a altres cançons que ha rescatat en el seu últim treball, Visto en ‘El Jueves’ (en al·lusió a un popular mercadet sevillà on es venien i encara es venen cintes de casset de velles glòries del flamenc), que presenta en Les Arts acompanyada per guitarra i percussió.
L’espectacle amb cant i guitarra i, a més, l’atractiu de l’acompanyament de quadre flamenc, arriba de la mà del cantaor de Sabadell Juan Cortés, Duquende, descobert per Camarón de La Isla quan comptava només huit anys. Hereu de la tradició del seu descobridor, és un dels artistes més respectats per l’honestedat i sentiment profund de les seues interpretacions.
Com a final d’aquest recorregut pel món del flamenc en les seues diverses facetes actuals arriba a Les Arts Pa’lante y pa’tras, un nou projecte del sevillà Manuel Lombo, una altra de les figures del flamenc que ha introduït saba nova en les seues interpretacions i composicions procedents del pop o del jazz, sense renunciar a la tradició.
