Opéra en cinc actes
Llibret de Jules Barbier i Michel Carré basat en Faust (part 1) de
Johann W. von Goethe
Espectacle parlat i cantat en francés. Subtítols disponibles en
castellà, valencià, francés i anglés.
Faust
Charles Gounod
Del 18 al 27 de Juny de 2020
Sala Principal
La joventut al preu de l'amor
La innocència aliena i l'ànima pròpia: aquesta és l'essència de Fausto.
El director Michel Plasson, llegenda viva de la direcció orquestral, debuta en Les Arts amb Faust, una de les òperes més emblemàtiques del repertori francés, en el qual el mestre parisenc és un referent absolut.
Succeeixen els esdeveniments narrats en Faust en els territoris de l'actual Alemanya, en el segle XVI, però podrien situar-se en qualsevol temps i en qualsevol lloc i moment, perquè són els seus dobles protagonistes eterns i universals: Déu i el Diable. El bé i el mal. El masculí i el femení. El Jove i el vell. La vida i la mort, el diferent i alhora inseparable.
Equip creatiu
| Direcció musical | Direcció d’escena | Escenografia | Vestuari | Il·luminació | Producció |
|---|---|---|---|---|---|
| Michel Plasson | Keith Warner | Es Devlin | Julia Müer | Wolfgang Göbble | Semperoper de Dresde |
Repartiment
| El doctor Faust | Méphistophélès | Marguerite | Siébel |
|---|---|---|---|
| John Osborn | Alex Esposito | Ailyn Pérez | Paula Murrihy |
Francesc Perales, Director
Orquestra de la Comunitat Valenciana
Sinopsi
Acte I
L'acció transcorre en una ciutat d'Alemanya. És de nit. Fausto, vell filòsof, medita en el seu gabinet sobre el poc satisfactoris que han sigut els resultats de tota una vida d'esforços. La seua set insaciable per la saviesa li ha aportat poques recompenses i ara la seua avançada edat li impedeix prosseguir amb els seus estudis. Trist i solitari, intenta suïcidar-se ingerint un verí, però es deté en sentir per la finestra el cant alegre de joves que es diverteixen, la qual cosa torna a despertar en ell els desitjos i passions no satisfets en la seua joventut. Desesperat, sol·licita l'ajuda del maligne, que apareix inesperadament sota la forma d'un elegant cavaller, *Mefistófeles, qui li ofereix una nova forma de vida: renovada joventut, bellesa i enginy, a canvi de la seua ànima. El filòsof dubta de l'oferta, però quan el dimoni li mostra una visió de la jove i bella Margarita filant en la *rueca, Fausto queda corprés d'ella i no dubte a signar en el pergamí que li ha presentat *Mefistófeles per a segellar el pacte. Una poció màgica transforma a Faust en un aposte xic, després de la qual cosa tots dos parteixen alegres a la recerca de la bella Margarita.
Acte II
En una de les portes de la ciutat, al costat d'una taverna, estudiants, soldades i burgesos es diverteixen i beuen alegrement. Valentín, jove soldat germà de Margarita, es disposa a partir a la guerra i sol·licita del seu amic Siébel que protegisca a la xica en la seua absència. Wagner, un estudiant i també amic de Valentín, anima la festa amb una cançó. Apareix Mefistófeles, que interromp el càntic del jove i és convidat a beure amb els altres mentre interpreta un himne en el qual lloa la cobdícia i l'or. El maligne fa prediccions que no senten res bé: a Wagner li pronostica la mort en el front; a Siébel, jove enamorat de Margarita, li anuncia que es marciran totes les flors que toc; i a Valentín li revela que serà ferit de mort per algú conegut del seu entorn. Mefistófeles rebutja la beguda que Wagner li ofereix i sorprén la multitud en fer que rage vi nou d'una vella barrica. Quan brinda per Margarita, Valentín desembeina l'espasa, però aquesta es fa miques. Els altres soldats, en reconéixer que es tracta de Satán, formen creus amb les seues espases davant ell i aquest es retira.
Entretant, Faust ronda per allí a la recerca de Margarita. Mefistófeles li diu que en breu apareixerà ella entre la multitud. Mentre la gent balla un vals, Fausto per fi veu a la bella jove i li ofereix el seu braç per a acompanyar-la. Margarita, púdicament, ho rebutja. Mefistófeles brinda la seua ajuda per a conquistar-la.
Acte III
El jardí de Margarita. Siébel deixa un ram de flors a la porta de la casa de la seua estimada. Al lloc també s'han acostat Fausto i Mefistófeles, qui part a la recerca d'un regal que supere al de Siébel. El diable torna amb un cofre replet de belles joies, que deixa al costat del ram de Siébel. Arriba Margarita, pensativa mentre entona una balada sobre el rei de Tule, que interromp en cada vers amb al·lusions al cavaller que ha conegut. En veure les flors i el cofre, exultant d'alegria, la xica s'adorna amb les joies. Mefistófeles corteja a Marta, una vella veïna de Margarita, amb la intenció de distraure-la perquè Faust porte a bon port la seua conquesta. Margarita confessa el seu amor pel jove. No obstant això, prega a Faust que marxe. El diable es burla del seu fracàs, però Margarita trau el cap a la finestra i expressa de nou el seu amor per Fausto, qui es reuneix amb ella en una abraçada. El riure burleta de Mefistófeles ressona al jardí.
Acte IV
Habitació de Margarita. Han transcorregut uns mesos i Margarita espera un fill de Faust, qui l'ha abandonada. La xica tan sols troba consol en les paraules del seu fidel amic Siébel, l'únic que no la menysprea i acudeix a visitar-la. Posteriorment va a l'església per a resar per Fausto i pel seu fill. Mefistófeles fa acte de presència en el temple per a maleir-la i turmentar-la. Terroritzada, Margarita es desmaia.
En la plaça, Valentín i els seus camarades han tornat de la guerra i entonen cants de glòria pels desapareguts en combat. El soldat pregunta a Siébel per la seua germana, però només rep evasives com a resposta. Desconcertat, entra a la casa.
Faust, penedit per haver abandonat a Margarita, arriba al lloc amb Mefistófeles, qui canta una balada lasciva dirigida a la xica, des del carrer. Valentín ix de la casa, destrossat per la deshonra de la que ha sigut víctima la seua germana, i pregunta quin dels dos ha sigut el malfactor. Es bat en duel amb Fausto. En un moment decisiu, Mefistófeles intervé i Faust mata a Valentín sense voler. Margarita s'agenolla davant el seu germà mortalment ferit, qui la maleeix en les seues últimes paraules. La multitud demana el perdó diví per al mort.
Acte V
Muntanyes d'Hartz. Se celebra la nit de Walpurgis, un aquelarre en els dominis del maligne, al qual assisteixen dimonis, bruixes, ànimes de morts i follets. Mefistófeles convida a Fausto perquè es distraga i s'oblide de la seua estimada. En ple festeig, el rejovenit filòsof percep una imatge de Margarita a la presó i demana a Mefistófeles que li conduïsca al costat d'ella.
A la presó, Margarita, amb la raó perduda, espera el moment de la seua execució, segons la sentència que la condemna per haver matat al seu fill il·legítim. Quan arriba Fausto amb la intenció d'alliberar-la, la desgraciada s'alegra de veure al seu estimat i junts recorden els dies feliços. Mefistófeles demana que s'afanyen, però Margarita es nega a fugir amb ells i suplica la seua salvació al Cel. Mentre Mefistófeles s'emporta amb si al condemnat Fausto, un cor d'àngels proclama la salvació de Margarita.
L'acció transcorre en una ciutat d'Alemanya. És de nit. Fausto, vell filòsof, medita en el seu gabinet sobre el poc satisfactoris que han sigut els resultats de tota una vida d'esforços. La seua set insaciable per la saviesa li ha aportat poques recompenses i ara la seua avançada edat li impedeix prosseguir amb els seus estudis. Trist i solitari, intenta suïcidar-se ingerint un verí, però es deté en sentir per la finestra el cant alegre de joves que es diverteixen, la qual cosa torna a despertar en ell els desitjos i passions no satisfets en la seua joventut. Desesperat, sol·licita l'ajuda del maligne, que apareix inesperadament sota la forma d'un elegant cavaller, *Mefistófeles, qui li ofereix una nova forma de vida: renovada joventut, bellesa i enginy, a canvi de la seua ànima. El filòsof dubta de l'oferta, però quan el dimoni li mostra una visió de la jove i bella Margarita filant en la *rueca, Fausto queda corprés d'ella i no dubte a signar en el pergamí que li ha presentat *Mefistófeles per a segellar el pacte. Una poció màgica transforma a Faust en un aposte xic, després de la qual cosa tots dos parteixen alegres a la recerca de la bella Margarita.
Acte II
En una de les portes de la ciutat, al costat d'una taverna, estudiants, soldades i burgesos es diverteixen i beuen alegrement. Valentín, jove soldat germà de Margarita, es disposa a partir a la guerra i sol·licita del seu amic Siébel que protegisca a la xica en la seua absència. Wagner, un estudiant i també amic de Valentín, anima la festa amb una cançó. Apareix Mefistófeles, que interromp el càntic del jove i és convidat a beure amb els altres mentre interpreta un himne en el qual lloa la cobdícia i l'or. El maligne fa prediccions que no senten res bé: a Wagner li pronostica la mort en el front; a Siébel, jove enamorat de Margarita, li anuncia que es marciran totes les flors que toc; i a Valentín li revela que serà ferit de mort per algú conegut del seu entorn. Mefistófeles rebutja la beguda que Wagner li ofereix i sorprén la multitud en fer que rage vi nou d'una vella barrica. Quan brinda per Margarita, Valentín desembeina l'espasa, però aquesta es fa miques. Els altres soldats, en reconéixer que es tracta de Satán, formen creus amb les seues espases davant ell i aquest es retira.
Entretant, Faust ronda per allí a la recerca de Margarita. Mefistófeles li diu que en breu apareixerà ella entre la multitud. Mentre la gent balla un vals, Fausto per fi veu a la bella jove i li ofereix el seu braç per a acompanyar-la. Margarita, púdicament, ho rebutja. Mefistófeles brinda la seua ajuda per a conquistar-la.
Acte III
El jardí de Margarita. Siébel deixa un ram de flors a la porta de la casa de la seua estimada. Al lloc també s'han acostat Fausto i Mefistófeles, qui part a la recerca d'un regal que supere al de Siébel. El diable torna amb un cofre replet de belles joies, que deixa al costat del ram de Siébel. Arriba Margarita, pensativa mentre entona una balada sobre el rei de Tule, que interromp en cada vers amb al·lusions al cavaller que ha conegut. En veure les flors i el cofre, exultant d'alegria, la xica s'adorna amb les joies. Mefistófeles corteja a Marta, una vella veïna de Margarita, amb la intenció de distraure-la perquè Faust porte a bon port la seua conquesta. Margarita confessa el seu amor pel jove. No obstant això, prega a Faust que marxe. El diable es burla del seu fracàs, però Margarita trau el cap a la finestra i expressa de nou el seu amor per Fausto, qui es reuneix amb ella en una abraçada. El riure burleta de Mefistófeles ressona al jardí.
Acte IV
Habitació de Margarita. Han transcorregut uns mesos i Margarita espera un fill de Faust, qui l'ha abandonada. La xica tan sols troba consol en les paraules del seu fidel amic Siébel, l'únic que no la menysprea i acudeix a visitar-la. Posteriorment va a l'església per a resar per Fausto i pel seu fill. Mefistófeles fa acte de presència en el temple per a maleir-la i turmentar-la. Terroritzada, Margarita es desmaia.
En la plaça, Valentín i els seus camarades han tornat de la guerra i entonen cants de glòria pels desapareguts en combat. El soldat pregunta a Siébel per la seua germana, però només rep evasives com a resposta. Desconcertat, entra a la casa.
Faust, penedit per haver abandonat a Margarita, arriba al lloc amb Mefistófeles, qui canta una balada lasciva dirigida a la xica, des del carrer. Valentín ix de la casa, destrossat per la deshonra de la que ha sigut víctima la seua germana, i pregunta quin dels dos ha sigut el malfactor. Es bat en duel amb Fausto. En un moment decisiu, Mefistófeles intervé i Faust mata a Valentín sense voler. Margarita s'agenolla davant el seu germà mortalment ferit, qui la maleeix en les seues últimes paraules. La multitud demana el perdó diví per al mort.
Acte V
Muntanyes d'Hartz. Se celebra la nit de Walpurgis, un aquelarre en els dominis del maligne, al qual assisteixen dimonis, bruixes, ànimes de morts i follets. Mefistófeles convida a Fausto perquè es distraga i s'oblide de la seua estimada. En ple festeig, el rejovenit filòsof percep una imatge de Margarita a la presó i demana a Mefistófeles que li conduïsca al costat d'ella.
A la presó, Margarita, amb la raó perduda, espera el moment de la seua execució, segons la sentència que la condemna per haver matat al seu fill il·legítim. Quan arriba Fausto amb la intenció d'alliberar-la, la desgraciada s'alegra de veure al seu estimat i junts recorden els dies feliços. Mefistófeles demana que s'afanyen, però Margarita es nega a fugir amb ells i suplica la seua salvació al Cel. Mentre Mefistófeles s'emporta amb si al condemnat Fausto, un cor d'àngels proclama la salvació de Margarita.
Espectacles relacionats
Serveis
Els Arts és un espai de trobades, de socialització. Per al públic amant de les arts escèniques, el Palau de les Arts Reina Sofia ofereix diferents serveis de servei d'àpats i restauració de la mà Gurmet Servei d'àpats & Espais. Entre aquests serveis es troba El Racó Gastronòmic que es disposa en el Vestíbul Principal, un majestuós espai, diàfan i avantguardista amb unes espectaculars vistes als jardins del riu Túria i a la ciutat de València. Aquesta innovadora proposta se serveix en tots els entreactes de les funcions, amb una espectacular posada en escena de gastronomia. Els assistents poden gaudir, durant tot l'entreacte, dels diferents racons gastronòmics amb una cuidada selecció de referències de dolços, salats, fruites i showcooking de sushi, així com de les barres de cava i champagne, que varien segons les diferents òperes perquè els afeccionats gaudisquen d'un gran suggeriment culinària adaptada i personalitzada d'acord amb cada temporada.
