Una
producció que ha triomfat allà on ha anat.
Ara a València per la primera vegada!
Una festa sobre l´escenari!
Dramma giocoso en un acte Llibret de Luigi Balocchi
Espectacle parlat i cantat en italià.
Subtítols disponibles en castellà i valencià.
Subtítols disponibles en castellà i valencià.
Del
29 de febrer al 14 de març de 2020.
febrer 2020 |
|||
---|---|---|---|
29 | dissabte | 19:00 | |
març 2020 |
|||
03 | dimarts | 20:00 | |
06 | divendres | 20:00 | |
10 | dimarts | 20:00 | |
14 | dissabte | 19:00 |
Equip creatiu
Direcció musical | Direcció d'escena | Escenografia | Vestuari | Il·luminació | Producció |
---|---|---|---|---|---|
Francesco Lanzillotta | Damiano Michieletto | Paolo Fantin | Carla Teti | Alessandro Carletti | Dutch National Opera & Ballet en coproducció amb la Royal Danish Opera Copenhagen i l'Opera Austràlia |
Repartiment
Corinna | La Marchesa Melibea | La Contessa di Folleville | Madama Cortese | Il Cavaliere Belfiore | Il Conte di Libenskof | Lord Sidney | Don Profondo | Il Barone di Trombonok |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Mariangela Sicilia | Marina Viotti | Albina Shagimuratova | Ruth Iniesta | Ruzil Gatin | Sergey Romanovsky | Adrian Sâmpetrean | Misha Kiria | Fabio Capitanucci |
Sinopsi
L’acció se situa al balneari ‘L’assutzena d’or’ a la localitat
francesa de Plombières-les-Bains, el maig del 1825. Madame Cortese,
propietària de l’establiment, es troba preocupada per l’atenció que
rebran els hostes, que pernocten allí durant el seu viatge a Reims
per a presenciar la coronació de Carles X. De la satisfacció dels
clients depén el futur del seu negoci, que va conéixer temps
millors.
Apareix la comtessa de Folleville, inquieta davant la tardança de la diligència que ha de conduir-la a Reims. Quan s’assabenta que aquesta ha tingut un accident es desmaia. En recobrar-se lamenta la pèrdua del seu vestuari, encara que se sent alleujada en veure la seua criada amb la caixa d’un barret que han pogut recuperar del desastre.
Els viatgers es reuneixen per a esperar els nous cavalls i així prosseguir la marxa; entre aquests, el cavaller espanyol Don Álvaro i el comte rus Libenskof, que rivalitzen per l’amor de la marquesa polonesa Melibea; també Don Profondo, antiquari italià, i el baró alemany Trombonok, divertits amb els flirtejos dels enamorats. Quan sembla que la cosa anirà a més, se sent una arpa fora d’escena i la veu de la poetessa romana Corinna entona una oda a l’amor fraternal que retorna la serenitat als presents. L’escena es buida.
Lord Sidney, cavaller anglés, apareix per a lamentar-se del seu amor no correspost per Corinna. Don Profondo l’interroga sobre unes antiguitats i l’anglés marxa just abans que la poetessa i la seua amiga Delia apareguen. Quan Corinna es queda a soles arriba el cavaller francés Belfiore, que li declara el seu amor, però és rebutjat per ella. Don Profondo, que ha vist l’escena, riu en imaginar la reacció de la comtessa si sabera la infidelitat de Belfiore i després entona un divertit monòleg descrivint els viatgers i les seues nacions en funció del contingut de cada equipatge.
De nou van apareixent els impacients hostes, que queden desencoratjats per la notícia que no és possible contractar nous cavalls: el viatge acaba en aquesta parada. Madame Cortese aporta la solució amb una carta que li anuncia grans festejos a París després de l’acte de Reims. La comtessa Folleville convida tots a la seua casa parisenca, a la qual arribaran en la diligència de l’endemà. Per a amenitzar l’espera, organitzaran un banquet amb els diners que pensaven gastar a Reims. Una vegada han marxat els viatgers, Trombonok reconcilia Melibea amb Liebenskof.
Al jardí es prepara el banquet, per al qual Trombonok ha aconseguit una orquestra. El sopar s’amenitza amb cançons entonades pels comensals, per a finalitzar amb una improvisació a càrrec de Corinna dedicada a la coronació de Carles X, que és ovacionada per tots amb víctors a França.
Apareix la comtessa de Folleville, inquieta davant la tardança de la diligència que ha de conduir-la a Reims. Quan s’assabenta que aquesta ha tingut un accident es desmaia. En recobrar-se lamenta la pèrdua del seu vestuari, encara que se sent alleujada en veure la seua criada amb la caixa d’un barret que han pogut recuperar del desastre.
Els viatgers es reuneixen per a esperar els nous cavalls i així prosseguir la marxa; entre aquests, el cavaller espanyol Don Álvaro i el comte rus Libenskof, que rivalitzen per l’amor de la marquesa polonesa Melibea; també Don Profondo, antiquari italià, i el baró alemany Trombonok, divertits amb els flirtejos dels enamorats. Quan sembla que la cosa anirà a més, se sent una arpa fora d’escena i la veu de la poetessa romana Corinna entona una oda a l’amor fraternal que retorna la serenitat als presents. L’escena es buida.
Lord Sidney, cavaller anglés, apareix per a lamentar-se del seu amor no correspost per Corinna. Don Profondo l’interroga sobre unes antiguitats i l’anglés marxa just abans que la poetessa i la seua amiga Delia apareguen. Quan Corinna es queda a soles arriba el cavaller francés Belfiore, que li declara el seu amor, però és rebutjat per ella. Don Profondo, que ha vist l’escena, riu en imaginar la reacció de la comtessa si sabera la infidelitat de Belfiore i després entona un divertit monòleg descrivint els viatgers i les seues nacions en funció del contingut de cada equipatge.
De nou van apareixent els impacients hostes, que queden desencoratjats per la notícia que no és possible contractar nous cavalls: el viatge acaba en aquesta parada. Madame Cortese aporta la solució amb una carta que li anuncia grans festejos a París després de l’acte de Reims. La comtessa Folleville convida tots a la seua casa parisenca, a la qual arribaran en la diligència de l’endemà. Per a amenitzar l’espera, organitzaran un banquet amb els diners que pensaven gastar a Reims. Una vegada han marxat els viatgers, Trombonok reconcilia Melibea amb Liebenskof.
Al jardí es prepara el banquet, per al qual Trombonok ha aconseguit una orquestra. El sopar s’amenitza amb cançons entonades pels comensals, per a finalitzar amb una improvisació a càrrec de Corinna dedicada a la coronació de Carles X, que és ovacionada per tots amb víctors a França.