Sandrina
Mariasole Mainini

Serpetta
Lauren Lodge-Campbell

Arminda
Deborah Cachet

Ramiro
Théo Imart

Il contino Belfiore
Moritz Kallenberg

Il podestà
Rory Carver

Nardo
Sreten Manojlović

Le Jardin des Voix 2019

Les Arts Florissants

La jardinera fingida, l’òpera en què tot sembla ser… i al final, res és el que sembla.

A penes 18 anys tenia el seu autor quan va compondre la seua primera obra còmica de sorprenent maduresa: una voluptuosa barreja de comicitat i serietat en què les identitats confuses, les ridícules coincidències i els amants embogits es presenten com un apassionant esbós de les seues futures obres d’una manera nova i amb nous colors que superen el coetani pastel.

En aquesta comèdia dels enganys en què es canta a la fàcil promesa de l’amor, fins i tot la sospita de la sang vessada és excusa per a la diversió, i cada un dels seus tres finals és un final feliç.

Les Arts Florissants, una de les formacions instrumentals i vocals més prestigioses especialitzades en la recuperació i interpretació de música barroca i clàssica amb instruments antics, celebra enguany, 2019, el seu 40é aniversari. A les ordes del seu fundador i director titular, el franc-nord-americà William Christie, mestre venerat per públic i crítica i artífex indiscutible dels èxits aconseguits per l’agrupació, es presenten per primera vegada a Les Arts amb una versió semiescenificada de La finta giardiniera, amb les veus de Le Jardin des Voix, un projecte també impulsat per Christie per a llançar la carrera de joves cantants.

Acte I

Buscant el seu antic amant el Contino Belfiore, que la va donar per morta després d’apunyalar-la en un atac de gelosia, la Marquesa Violante i el seu criat Roberto han adoptat els rols dels jardiners Sandrina i Nardo al palau del Podestá (Alcalde) Don Anchise de Lagonero, on l’amor està en l’aire, però d’una manera bastant retorçada: Serpetta, la cambrera, està enamorada del seu amo, però aquest s’interessa més per Sandrina, mentre Nardo pretén la serventa sense obtindre’n resposta. Per la seua banda, el Cavalier Ramiro es lamenta que Arminda, neboda del Podestá, no corresponga els seus desitjos i s’haja promés a Belfiore. El descobriment d’aquest compromís provoca el desmai de Sandrina i el dubte de Belfiore, que creu reconéixer la seua antiga amant, encara que la jardinera jura que Violante està morta, amb la qual cosa la situació deriva en confusió per a tots els presents.

Acte II

A l’interior del palau, el joc es prolonga: Belfiore es mostra preocupat, Arminda reforça el seu amor per ell, Ramiro es consumeix de gelosia, Nardo satisfà d’atencions Serpetta i el Podestá es mostra contrari al fet que la seua neboda es case amb un assassí. En quedar sols Sandrina i Belfiore, la jove narra amb detall la mort de Violante. Però quan Ramiro esgrimeix l’ordre de detenció de Belfiore, Sandrina revela la seua vertadera personalitat, encara que les seues paraules no són preses seriosament. Mentre es resol la situació, Sandrina desapareix, i Nardo sap per Serpetta que la jove ha sigut abandonada en un bosc per ordre de la gelosa Arminda, per la qual cosa van tots a buscar-la.

En una cova del bosc, Sandrina està aterrida i sola. Quan és localitzada per la resta, la foscor de la nit genera un joc de malentesos en el qual només la falsa jardinera i el seu antic amant aconsegueixen trobar l’harmonia després de caure en una bogeria que els porta a creure’s éssers mitològics davant l’estupor dels altres.

Acte III

Al pati del palau, persisteix la bogeria de Sandrina i Belfiore, que pensen que Nardo és el seu amant. El Podestá es mostra preocupat per la situació creada i Arminda insisteix en el seu amor per Belfiore, la qual cosa causa la desesperació de Ramiro.

De nou al jardí, Sandrina i Belfiore desperten de la seua bogeria, es reconeixen mútuament i finalment es juren amor etern. Nardo anuncia als altres la notícia i Sandrina es reafirma com a Violante i presenta Nardo com al seu criat, cosa que allibera Belfiore de la seua culpa. Arminda demana perdó a la marquesa i gira els seus ulls al fidel Ramiro, mentre Serpetta, encoratjada pel Podestá, s’aparella amb Nardo per a felicitat d’aquest. Només el Podestá roman en soledat, a l’espera d’una altra fidel jardinera, mentre tots celebren la seua felicitat.

William Christie
Direcció musical

Clavecinista, director, musicòleg i professor, William Christie és pioner en el redescobriment i acostament de la música barroca francesa al gran públic. Originari de Buffalo i format en les universitats de Harvard i Yale, la seua carrera va prendre un gir decisiu quan l’any 1979 va formar Les Arts Florissants. Al capdavant d’aquest conjunt instrumental i vocal, és al 1987 quan aconsegueix la seua consagració pública amb la producció d’Atys, de Lully, en l’Opéra-Comique de París, projecte seguit de molts altres èxits centrats en el repertori barroc francés i europeu. És invitat regularment al Festival de Glyndebourne  i a teatres com el Metropolitan o l’Opernhaus de Zuric. Entre les seues produccions operístiques més recents cal destacar  Rameau, maître à danser creada al Théâtre de Caen i que s’ha portat a la Brooklyn Academy of Music; Jephtha (Händel) a París; i Ariodante a Viena;  The Beggar’s Opera en una gira europea; i L’incoronazione di Poppea al Festival de Salzburg. La seua abundant producció discogràfica inclou més de 100 enregistraments. Les més recents: L’incoronazione di Poppea (DVD), Si vous vouliez un jour i Missa en si menor (Bach), publicades per Harmonia Mundi en la col·lecció “Les Arts Florissants”.Interessat per aprofundir en la seua tasca com a formador, William Christie, juntament amb Les Arts Florissants, va crear en 2002 una acadèmia biennal per a joves cantants: Le Jardin des Voix. Des de 2007 és artista en residència a la Juilliard School of Music de Nova York. El 2012, va fundar el festival Dans les Jardins de William Christie als seus propis jardins del poble francés de Thiré. William Christie ha llegat els seus actius immobiliaris a la Fundació Les Arts Florissants – William Christie, creada el 2017.

Sophie Daneman
Directora d’escena

Soprano i directora d’escena, Sophie Daneman va estudiar a la Guildhall School of Music i és reconeguda internacionalment en un ampli repertori. La seua passió i afinitat pel repertori barroc l’han portada a col·laborar amb molts dels principals especialistes en aquest camp i, en particular, amb William Christie i Les Arts Florissants. En els darrers anys, juntament amb el seu treball de cant, desenvolupa una important carrera com a directora d’escena. En aquest camp, alguns dels seus compromisos recents inclouen L’Orfeo amb l’orquestra barroca Apollo’s Fire i Jeanette Sorrell en l’Institut de Música de Cleveland i una gira per Califòrnia; Acis & Galatea en el Conservatori de Música Yong Siew Toh; i continua el seu treball amb Les Arts Florissants: una versió semiescenificada de Dido & Aeneas / Actéon per a una gira per Califòrnia. Més recentment, ha dirigit una reposició de la seua producció de Rameau, maître à danser en l’Acadèmia de Música de Brooklyn a Nova York.

LES ARTS FLORISSANTS

Fundada en 1979 per William Christie, Les Arts Florissants s’ha convertit en una de les agrupacions barroques vocals i instrumentals més sol·licitades del món. Conjunt de cantants i instrumentistes especialitzats en la interpretació de música barroca amb instruments d’època, Les Arts Florissants ha jugat un paper pioner en la recuperació del repertori barroc dels segles XVII i XVIII. Sota la batuta de William Christie i Paul Agnew, el conjunt ofereix al voltant de cent concerts i funcions d’òpera a les sales més prestigioses de França i de la resta del món, on interpreta òperes i oratoris, escenificades o en versió semiescenificada, així com concerts a gran escala, música de cambra o recitals. Ha llançat diversos programes educatius per a joves músics: l’Acadèmia de “Le Jardin des Voix” per a joves cantants creada l’any 2002; una col·laboració amb The Juilliard School des de 2007;  i el programa “Arts Flo Juniors” per als estudiants de conservatori. També organitza nombrosos esdeveniments destinats a crear nous públics. Per a donar a conéixer el seu ampli repertori, disposen d’una impressionant discografia amb prop de 100 enregistraments (CD i DVD), especialment amb la seua pròpia col·lecció en col·laboració amb Harmonia Mundi.

Amb residència a la Philharmonie de París des de 2015, Les Arts Florissants també ha establit un fort vincle amb la Vendée, una regió de França on William Christie ha creat la seua llar. De fet, al poble de Thiré, on viu, es va inaugurar el Festival Dans les Jardins de William Christie el 2012, en col·laboració amb el Conseil départemental de la Vendée. Aquest lloc s’ha convertit en el nucli d’activitat de Les Arts Florissants, amb importants projectes. El 2017 va ser un any crucial en aquest aspecte, amb l’establiment de Le Jardin des Voix a Thiré, la creació d’un Festival de Primavera dirigit per Paul Agnew i el guardó del segell nacional “Centre culturel de Rencontre”. En 2018 es va crear la Fundació Les Arts Florissants-William Christie. William Christie va regalar la seua propietat completa de Thiré a la Fundació. En 2019, Les Arts Florissants celebra el seu 40 Aniversari. Les Arts Florissants rep el suport del Ministeri de Cultura i Comunicació de França, el Departament de la Vendée i la Région Pays de la Loire. Manté residència a la Philarmonie de París des de 2015 i ha obtingut el segell nacional francés «Centre culturel de Rencontre». Selz Foundation, American Friends of Les Arts Florissants i Crédit Agricole Corporate & Investment Bank són els seus patrocinadors principals. En 2019, Les Arts Florissants celebra el seu 40 aniversari.

 LE JARDIN DES VOIX 2019

Le Jardin des Voix s’ha convertit en una cita ineludible tant per al públic com per a programadors, que descobreixen el planter de joves talents que s’incorporen a l’escena musical internacional, entre ells Sonya Yoncheva, Lea Desandre, Marc Mauillon o Christophe Dumaux, que van ser, al començament de les seues carreres, els primers fruits d’aquest jardí en flor. Amb motiu del 40 Aniversari de Les Arts Florissants, la novena edició de Le Jardin des Voix ha optat per la interpretació de l’òpera La finta giardiniera, escrita per un Mozart de 18 anys i, per tant, encara més jove que aquests cantants que no arriben als trenta. Per a un programa anomenat “El jardí de les veus”, l’elecció d’aquesta “Jardinera fingida” no és innocent, ja que ha sigut creada als jardins de William Christie a Vendée (França), en versió semiescenificada signada per Sophie Daneman.

Mariasole Mainini
Soprano
SANDRINA

Després de graduar-se en clarinet, la soprano italiana Mariasole Mainini va estudiar cant al Conservatori Giuseppe Verdi de Como, sota la tutela d’Eva Mei i d’Anna Maria Chiuri. Posteriorment va ingressar en l’Accademia de Belcanto Rodolfo Celletti a Martina Franca i actualment assaja amb Erika Grimaldi i Carlo Caputo. Després de debutar el 2016 en La favola d’Orfeo (Casella) al Piccolo Teatro Regio de Torí, va cantar en 2017 els papers de Pamina i Primera Dama en Die Zauberflöte al Teatro Regio i amb la companyia AsLiCo. En 2018, va tornar al Teatro Regio per a interpretar Barbarina en L e nozze di Figaro i Berta en Il barbiere di Siviglia. Col·labora amb nombrosos directors, entre els quals Guido Maria Guida, Giulio Laguzzi, Federico Maria Sardelli i Speranza Scappucci.

Lauren Lodge-Campbell
Soprano
SERPETTA

La soprano britanicoaustraliana va estudiar a la Guildhall School (Premi Susan Longfield) amb Janice Chapman i Yvonne Kenny, i en el Conservatori de Queensland a Austràlia amb Margaret Schindler. Va guanyar el Concurs de Lieder del Franz Schubert Institut, la inaugural Cheltenham Bach Choir Competition, el Premi Schubert Society Song al Festival London Song i va ser semifinalista al Wigmore Hall/Kohn Foundation International Song Competition, en duo amb Michael Sikich. A més, va rebre el Segon Premi i el Premi de públic en el Concurs de Cant Händel 2018. Entre els seus compromisos destaquen títols com Il ritorno d’Ulisse in pàtria amb Pinchgut Opera, i a la Royal Opera House de Londres (Roundhouse); The Hogboon, de Peter Maxwell Davies, amb la London Symphony i Sir Simon Rattle; Die Brockes-Passion de Händel amb Arcangelo al Wigmore Hall; així com Messiah, Matthäus-Passion, Venus and Adonis de Blow  o Il ballo delle ingrate de Monteverdi.

Deborah Cachet
Soprano
ARMINDA

Soprano d’origen belga. Va estudiar a Luca School of Arts a Lovaina, amb Gerda Lombaerts i Dina Grossberger, i al Conservatori d’Amsterdam amb Sasja Hunnego. Perfecciona la seua tècnica vocal amb Rosemary Joshua. És guardonada en els concursos Chant Baroque de Froville (2015) i New Tenuto (2013), i finalista del Pietro Antonio Cesti a Innsbruck (2017). En òpera, canta els papers principals en Dido and Aeneas de Purcell, i de Desmarest en una gira europea, com a part de l’Acadèmia Barroca del Festival d’Ambronay. Actua amb Les Talens Lyriques, Correspondances, Le Poème Harmonique, Ensemble Pygmalion, Akademie für alte musik Berlin, entre d’altres. Participa en diversos enregistraments. Actuarà en Le Ballet Royal de la Nuit amb Ensemble Correspondances i Sébastien Daucé, Les Boréades (Rameau) amb Collegium 1704 i Vaclav Luks, i el seu debut com a Théone en Phaëton (Lully) en l’Òpera de Niça amb Josep Carreras.

Théo Imart
Contratenor
RAMIRO

En 2004, el contratenor francés va començar amb nou anys els seus estudis de cant i música en Maîtrise des Bouches du Rhône amb Samuel Coquard, i va participar en diversos concerts, produccions líriques i enregistraments, especialment en A Ceremony of Carols (Britten) en 2011. Va interpretar cantates i passions de Bach com a veu alt o soprano en diversos festivals del sud de França. En 2015, rep classe de cant de Mireille Alcantara a l’École Normale de Musique Alfred Cortot, on estudia òpera, Lied i melodia, i participa en una magistral de Jennifer Larmore. En 2018, va aprovar el Diplôme Supérieur de Concertiste amb unanimitat del jurat. Participa en importants festivals francesos, com el Musicals du Luberon i el Festival de Música Antiga de Callas, cantant Nisi dominus (Vivaldi) amb el grup Unisoni. Aficionat a l’òpera barroca, va destacar en el Festival d’Òpera de Baugé 2018 per la seua interpretació d’Idamante en Idomeneo (Mozart).

Moritz Kallenberg
Tenor
IL CONTINO BELFIORE

El tenor alemany va ser membre del cor de xiquets Capella Vocalis en Reutlingen. Va estudiar a la Musikhochschule Freiburg amb Reginaldo Pinheiro i en el Conservatori Luigi Cherubini a Florència. Ha rebut classes magistrals de Brigitte Fassbaender, René Jacobs, Margaret Honig i Claudio Desderi. Va guanyar el premi Carl-Seemann i la beca Helene Rosenberg. Destaquen les seues interpretacions en Il mondo della lluna (Haydn); Der Rosenkavalier amb Sir Simon Rattle i la Filharmònica de Berlín a Baden-Baden; Don Giovanni amb l’Acadèmia Ferenc Liszt de Budapest; Salome a Leipzig; Der Vetter aus Dingsda (Eduard Künneke) a Friburg ; Parsifal a Estrasburg;  La dama de piques; i Der Prinz von omburg (Henze). Ha participat en l’International Opera Studio de la Staatsoper de Stuttgart durant la temporada 2017-2018, del qual n’és membre des de la temporada 2018-2019. En concert, interpreta Matthäus-Passion (Telemann), Die Brockes-Passion (Händel) i Requiem de Mozart.

Rory Carver
Tenor
IL PODESTÀ

El tenor britànic Rory Carver va estudiar al Royal College of Music. Interpreta els papers de Monsieur Lacouf en Les mamelles de Tirésias i Damone en Acis and Galatea (Händel, versió de 1732), així com The Curlew (Warlock) al Royal College of Music. Finalista de l’Oxford Lieder Young Artist Platform 2018 i Jove Artista 2019 de la Garsington Opera Alvarez, participa a la Wigmore Hall/Independent Opera International Song Competition 2019. Va debutar al Festival de Música Antiga de Brighton amb el rol principal de L’Orfeo , i tornarà amb Ovidio i Apollo en La Dafne (Gagliano) en 2020. Altres compromisos inclouen recitals en solitari de música del segle XVII; Elijah de Mendelssohn  amb l’Orchestra of the Age of Enlightenment a Londres i París; i la seua participació en un enregistrament de Semele  (John Eccles) amb Cambridge Händel Opera i Academy of Ancient Music.

Sreten Manojlović
Baix
NARDO

El baix-baríton serbi va realitzar estudis vocals amb Sebastian Vittucci en la Universitat de Música i Arts Escèniques de Viena, rebent formació addicional de Carol Blaickner-Maig. És membre de l’Acadèmia Barroca de Belgrad, on ha explorat i desenvolupat el seu interés en la música dels segles XVII i XVIII i va debutar com a Zoroastro a Orlando  (Händel). Va ser orientat per Christoph Ulrich Meier, i sota la seua direcció musical va interpretar Leone i Toante en Tamerlano i Oreste (Händel); Conte Almaviva en Le nozze di Figaro i Enrico en L’isola disabitata (Haydn). En 2019 va participar en l’Acadèmia d’Estiu de la Filharmònica de Viena, amb el paper de Nardo en  La finta giardiniera i el paper de Polypheme en Acis and Galatea (Händel) amb Robert Howarth i Claus Guth. És el fundador de Wiry Concord, una societat dedicada a interpretar i educar a artistes en música antiga. És becari de la Fundació SIAA.