Nabucco
Plácido Domingo (2, 5, 8, 11)
Amartuvshin Enkhbat (14, 16)

Ismaele
Arturo Chacón-Cruz

Zaccaria
Riccardo Zanellato

Abigaille
Anna Pirozzi

Fenena
Alisa Kolosova

Il Gran Sacerdote di Belo
Dongho Kim

Abdallo
Mark Serdiuk

Anna
Sofía Esparza

Entre Jerusalem i Babilònia, allà per l’any 587 aC, transcorre aquesta al·legoria de la tirania i la llibertat que protagonitzen Nabucodonosor II de Babilònia i el poble hebreu de Jerusalem. El drama de la captivitat i esclavitud del virtuós Israel a les mans de la brutal prostituta babilònica és l’evident i perfecte escenari bíblic per a representar aquest cant a la llibertat perduda i aquesta denúncia a l’opressió exercida pel fort sobre el dèbil; dos conflictes universals que li serveixen a més a Verdi per a retratar magistralment la difícil relació entre individus omnipresent en les seues trames.

Plácido Domingo, estretament vinculat al projecte artístic de Les Arts des de la seua primera temporada, prossegueix amb la interpretació de papers verdians per a baríton que va iniciar a les Arts a partir de I due Foscari, títol a què van seguir, Simon Boccanegra, Macbeth, La traviata i Don Carlo. En aquesta ocasió, torna amb una de les òperes favorites del públic, Nabucco, en el rol principal de la qual s’alternarà amb el jove baríton mongol Amartuvshin Enkhbat, que continua la seua ascendent carrera verdiana iniciada arran del premi Operalia 2012. El temible rol d’Abigaille serà encarnat per Anna Pirozzi, una de les sopranos dramàtiques més prestigioses de la present dècada, que ja va tindre amb aquest mateix paper un èxit rotund a València en 2015. El baix Riccardo Zanellato, un dels més prestigiosos intèrprets del panorama italià, torna a les Arts per a assumir el rol de Zaccaria. El mestre valencià Jordi Bernàcer, en plena carrera internacional, es retroba en aquesta producció amb els conjunts titulars del teatre on va iniciar el seu camí professional.

Acte I. Jerusalem
Temple de Salomó a Jerusalem, cap a l’any 587 aC. Zaccaria, summe sacerdot dels hebreus, consola el seu poble després de ser derrotat per les tropes assíries, liderades pel rei Nabucco. La filla d’aquest, Fenena, ha sigut feta presonera pels hebreus. Zaccaria encomana a Ismaele, nebot del rei de Jerusalem, la seua custòdia ignorant que són amants. Ambdós es disposen a fugir en secret quan són sorpresos per Abigaille, la filla major de Nabucco. Ella, enamorada d’Ismaele, li ofereix la llibertat del seu poble a canvi que siga el seu amant, però el jove la rebutja. Mentrestant, els hebreus comencen a refugiar-se en el temple fugint de Nabucco. Zaccaria utilitza Fenena com a ostatge i l’amenaça amb una daga davant de Nabucco per evitar que aquest envaïsca el lloc sagrat. Però l’estimat de la jove, Ismaele, l’allibera davant de la perplexitat dels seus compatriotes, que l’acusen de traïdor.

Acte II. L’impiu
Palau de Nabucco a Babilònia. Abigaille troba un pergamí que li revela que no és filla de Nabucco, sinó d’uns esclaus. Aprofitant l’absència d’este, al qual es creu mort en el camp de batalla, intenta fer-se amb la corona, amb el suport del summe sacerdot de Baal. Però just quan es disposa a arrabassar-la a Fenena –convertida ara, per mediació de Zaccaria, a la religió de Jehovà– irromp Nabucco furiós i ho impedeix. Indignat tant amb els hebreus com amb els assiris, es proclama ell com l’únic déu. Llavors, un raig de llum divina tira a terra la seua corona. Nabucco comença a desvariar, la qual cosa Abigaille aprofita per a fer-se amb el tron.

Acte III. La profecia
Abigaille aconsegueix que Nabucco, fora de si, firme l’orde d’execució de tots els hebreus. Ell li revela que ella no és filla seua. Abigaille ni s’immuta; més prompte, es burla de qui creia son pare i davant d’ell trenca el document que evidenciava els seus orígens. Nabucco li suplica que almenys salve la seua filla de la mort. Mentrestant, a la vora de l’Èufrates, el poble hebreu oprimit enyora tornar algun dia a la seua pàtria “bella i perduda”.

Acte IV. L’ídol caigut
Nabucco recupera la raó i s’adona que estan a punt de sacrificar Fenena en l’altar de Baal. Després d’encomanar-se al déu dels hebreus reconeixent en ell el déu verdader, aconsegueix arrabassar el poder a Abigaille i alliberar els presoners, als quals permet tornar a la seua llar comprometent-se a construir-los un nou temple a Jerusalem. Abigaille, que ha optat per posar fi a la seua vida ingerint un verí, demana perdó a Nabucco i Fenena en els seus últims instants de vida.