Dramma per musica en tres
actes
Llibret anònim
adaptació de Ginevra, principessa di Scozia
de Antonio Salvi, inspirada en els Cants IV - VI
de Orlando Furiós de Ludovico Ariosto
Espectacle parlat i cantat en italià. Subtítols disponibles en
castellà i valencià.
Ariodante
Preestrena fins a 28
El 28 de abril de 2020 · 19:00h
Sala Principal
4h incl. 2 descansos
Heroi romàntic abans del Romanticisme
Ariodante és el triomf de l'ànima sobre l'enveja i la traïció
Per primera vegada, joves menors de 29 anys tindran la seua funció d'òpera en exclusiva per a ells, a preu simbòlic de 10 € en Preestrena fins a 28.
Equip creatiu
| Direcció musical | Direcció d'escena | Escenografia i vestuari | Il·luminació | Coreografia | Direcció de escena de marionetas | Producción |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Andrea Marcon | Richard Jones | Ultz | Mimi Jordan Sherin | Lucy Burge | Finn Caldwell | Festival d’Aix-en-Provence, en coproducción con Dutch National Opera & Ballet, Canadian Opera Company y Lyric Opera de Chicago |
Repartiment
| Il Re di Scozia | Ariodante | Ginevra | Lurcanio | Polinesso | Dalinda | Cor de la Generalitat Valenciana | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Andrea Mastroni | David Hansen | Jane Archibald | Juan Sancho | Christophe Dumaux | Francesca Aspromonte | Francesc Perales, director |
Händel i el barroc més autèntic
El director d'escena londinenca Richard Jones arriba per primera vegada a Les Arts per a recrear aquesta història llegendària escocesa en una imaginativa producció que emociona i no deixa indiferent a cap espectador.
Sinopsi
Acte I
Al castell del rei d’Escòcia, la princesa Ginevra es mostra feliç pel seu amor per Ariodante, com així li ho explica a la seua amiga Dalinda. L’arribada de Polinesso, duc d’Albany, irrita la princesa, que refusa les seues proposicions amoroses. Dalinda confirma al despitós la futura unió de Ginevra i Ariodante, però el duc ignora les tendres mirades de la jove per a centrar-se en un ardit que servisca per als seus desitjos.
Al jardí, Ginevra i Ariodante canten al seu amor. El rei els sorprén i es mostra encantat de la unió, i disposa la ràpida celebració de l’enllaç. Polinesso insta Dalinda a vestir-se com Ginevra i a introduir-lo en l’habitació de la princesa, a la qual cosa la jove enamorada accedeix. Lurcanio, germà d’Ariodante, intenta debades que Dalinda responga als seus desitjos romàntics: ella només pensa en Polinesso.
En una vall encantadora, Ginevra i Ariodante són el retrat de la felicitat.
Acte II
Davant d’una porta que condueix a la cambra de Ginevra, Polinesso posa en marxa el seu pla: en arribar Ariodante, manifesta ser l’objecte de les atencions amoroses de la princesa. Quan aquest desembaina l’espasa, Dalinda apareix disfressada de Ginevra i confirma l’afirmació de Polinesso. Ariodante vol suïcidar-se, però Lurcanio ho impedeix. Polinesso gaudeix del seu triomf i Dalinda creu haver conquistat el duc.
En una galeria del palau, arriba la notícia de la mort d’Ariodante, ofegat a la mar. Ginevra defalleix en assabentar-se’n. Lurcanio apareix per a demanar reparació per la mort del seu germà, i culpa la princesa per la seua traïció amb una carta acusadora. La jove, repudiada pel seu pare, cau en la desesperació.
Acte III
Un bosc. Ariodante, disfressat, evita que Dalinda siga assassinada per dos assaltants. La jove el reconeix i li confessa l’ardit de Polinesso, que l’ha traïda. Ariodante se’n va per a buscar rescabalament i Dalinda demana al cel la mort del duc d’Albany.
Jardí del palau. Condemnada a mort, Ginevra implora el perdó del rei. Polinesso s’ofereix a defensar-la en un torneig pel seu honor, però ella el rebutja. Lurcanio apareix i s’enfronta al duc, al qual mata. Quan l’ancià rei està a punt d’acceptar un nou repte de Lurcanio, un cavaller amb l’elm baixat ho impedeix manifestant que la innocència no necessita defensors. En descobrir el seu rostre, tots queden estupefactes en veure que es tracta d’Ariodante, que confirma l’ardit de Polinesso i la innocència de Ginevra. El jove marxa a alliberar la princesa, mentre Lurcanio intenta un nou acostament a Dalinda.
A la seua presó, Ginevra plora la seua desgràcia. L’arribada del rei i d’Ariodante l’alliberen de la seua condemna. Finalment, Lucarnio i Dalinda i Ariodante i Ginevra confirmen el seu amor, mentre el cor tanca l’obra cantant al triomf de la virtut.
Al castell del rei d’Escòcia, la princesa Ginevra es mostra feliç pel seu amor per Ariodante, com així li ho explica a la seua amiga Dalinda. L’arribada de Polinesso, duc d’Albany, irrita la princesa, que refusa les seues proposicions amoroses. Dalinda confirma al despitós la futura unió de Ginevra i Ariodante, però el duc ignora les tendres mirades de la jove per a centrar-se en un ardit que servisca per als seus desitjos.
Al jardí, Ginevra i Ariodante canten al seu amor. El rei els sorprén i es mostra encantat de la unió, i disposa la ràpida celebració de l’enllaç. Polinesso insta Dalinda a vestir-se com Ginevra i a introduir-lo en l’habitació de la princesa, a la qual cosa la jove enamorada accedeix. Lurcanio, germà d’Ariodante, intenta debades que Dalinda responga als seus desitjos romàntics: ella només pensa en Polinesso.
En una vall encantadora, Ginevra i Ariodante són el retrat de la felicitat.
Acte II
Davant d’una porta que condueix a la cambra de Ginevra, Polinesso posa en marxa el seu pla: en arribar Ariodante, manifesta ser l’objecte de les atencions amoroses de la princesa. Quan aquest desembaina l’espasa, Dalinda apareix disfressada de Ginevra i confirma l’afirmació de Polinesso. Ariodante vol suïcidar-se, però Lurcanio ho impedeix. Polinesso gaudeix del seu triomf i Dalinda creu haver conquistat el duc.
En una galeria del palau, arriba la notícia de la mort d’Ariodante, ofegat a la mar. Ginevra defalleix en assabentar-se’n. Lurcanio apareix per a demanar reparació per la mort del seu germà, i culpa la princesa per la seua traïció amb una carta acusadora. La jove, repudiada pel seu pare, cau en la desesperació.
Acte III
Un bosc. Ariodante, disfressat, evita que Dalinda siga assassinada per dos assaltants. La jove el reconeix i li confessa l’ardit de Polinesso, que l’ha traïda. Ariodante se’n va per a buscar rescabalament i Dalinda demana al cel la mort del duc d’Albany.
Jardí del palau. Condemnada a mort, Ginevra implora el perdó del rei. Polinesso s’ofereix a defensar-la en un torneig pel seu honor, però ella el rebutja. Lurcanio apareix i s’enfronta al duc, al qual mata. Quan l’ancià rei està a punt d’acceptar un nou repte de Lurcanio, un cavaller amb l’elm baixat ho impedeix manifestant que la innocència no necessita defensors. En descobrir el seu rostre, tots queden estupefactes en veure que es tracta d’Ariodante, que confirma l’ardit de Polinesso i la innocència de Ginevra. El jove marxa a alliberar la princesa, mentre Lurcanio intenta un nou acostament a Dalinda.
A la seua presó, Ginevra plora la seua desgràcia. L’arribada del rei i d’Ariodante l’alliberen de la seua condemna. Finalment, Lucarnio i Dalinda i Ariodante i Ginevra confirmen el seu amor, mentre el cor tanca l’obra cantant al triomf de la virtut.
"Una caixa de tresor de melodies espurnejants"
-
NewCityStage Personatge de cavalleries que eleva el seu cant poètic
a la fidelitat i l'honor a l'Edimburg boirós de l'edat mitjana
escocés; company de l'Orlando de Ariosto, aquell quixotesc Roldán,
que ennobleix amb la veu que li donara Händel la soledat i la
lleialtat recompensada.
