Mitridate, rei de Ponto, a Àsia Menor, ha fet difondre la falsa
notícia de la seua mort en combat per a provar la lleialtat dels
seus fills Sifare i Farnace, la qual cosa ha desencadenat la
rivalitat entre aquests pel poder i per l’amor d’Aspasia, la
promesa de Mitridate. Quan torna, el sobirà descobreix que Farnace
pretén conspirar contra ell unint-se als romans i que Aspasia i
Sifare s’han enamorat. Enfurit, decideix un dur càstig per als
tres, però en tornar derrotat i greument ferit d’una nova batalla
contra Roma, Mitridate perdona al penedit Farnace i lloa la
lleialtat de Sifare, a qui lliura Aspasia com a esposa.
ARGUMENT
Mitridate (Mitridates VI) va ser rei del Pont, a Àsia Menor, entre
el 120 a.C i el 63 a. C. La trama de l’òpera transcorre durant
l’enfrontament del sobirà contra els romans a les ordes de Pompeu.
El rumor que Mitridate ha mort en combat ha desencadenat la
rivalitat entre els seus fills Sifare i Farnace pel poder i per
l’amor d’Aspasia, la promesa de Mitridate.
Acte I
Arbate, governador de Nymphaeum, lliura les claus de la ciutat a
Sifare com a mostra de la seua lleialtat. Aquest confessa la seua
intranquil·litat en saber que també està a la ciutat Farnace,
considerat un aliat de Roma i per tant traïdor al rei. Aspasia
suplica protecció a Sifare, de qui està enamorada, en sentir-se
assetjada per Farnace. Els dos germans acaben enfrontant-se per
ella i, de sobte, són interromputs pel governador amb la notícia
que Mitridate està viu i tornarà prompte.
Arriba Mitridate acompanyat per la princesa Ismene, la qual va ser
un dia l’amor de Farnace, amb el propòsit que tots dos es casen, i
amb aquesta aliança s’enfortiria el seu tron. Però Farnace es
mostra indiferent en veure-la. Mitridate reprova als seus fills que
hagen abandonat les ciutats que els havia confiat. Ells argumenten
que van fugir en creure que el seu pare havia mort. Més tard el rei
confessa a Arbate que ell mateix va fer difondre la seua falsa mort
per a provar la lleialtat dels seus fills. Referent a això, el
governador li revela que Sifare li ha sigut fidel, defensant els
seus dominis, mentre que Farnace s’ha dedicat a seduir a
Aspasia, la qual cosa desencadena la ira de Mitridate.
Acte II
Mitridate proposa a Ismene que es case amb Sifare, com a càstig a
Farnace per la seua rebel·lia. Ella no s’acaba de conformar
perquè segueix enamorada de Farnace, malgrat que aquest la rebutja.
Tampoc Aspasia es mostra contenta quan el rei li anuncia la
imminent celebració de les seues noces pendents, la qual cosa el fa
sospitar que la seua promesa l’enganya. Cansat de tanta
desconfiança, Mitridate posa a prova les intencions de tots i
descobreix que Farnace pretén conspirar contra ell unint-se als
romans i que Aspasia i Sifare estan enamorats. El rei, enfurit,
jura venjar-se dels tres.
Acte III
Mitridate té presoners als seus dos fills. Només si Aspasia es casa
amb ell, li perdonarà la vida a Sifare. Però ella es nega. El rei
condemna a mort els amants i se’n va immediatament a defensar la
ciutat davant la sobtada invasió romana. Sifare, alliberat per
Ismene, aconsegueix arribar a temps per a evitar que Aspasia prenga
el verí que Mitridate ha disposat per a la seua mort, i a
continuació marxa a lluitar al costat de son pare. Mentrestant,
Farnace, penedit d’haver traït al rei, renuncia a la seua aliança
amb Roma. Finalitzada la batalla, Mitridate torna derrotat i
mortalment ferit. Instants abans de morir perdona a Farnace i lloa
la lleialtat de Sifare, a qui entrega com a esposa a Aspasia.
Commoguts, tots proclamen en jurament continuar lluitant contra els
romans com va fer Mitridate.