El barberillo de lavapiés
FRANCISCO ASENJO BARBIERI
Del 16 al 22 d´abril de 2021
Sala Principal
Duració approx.: 1h40 sense descans
EL BARBERILLO DE LAVAPIÉS
Francisco Asenjo Barbieri
Sarsuela en tres actes
Llibret de Luis Mariano de Larra
La unió d’un músic musicòleg, Francisco Asenjo
Barbieri, i la d’un dramaturg d’estirp poètica, Luis Mariano de
Larra, donaria al món un dels títols, potser el títol per
antonomàsia, que definia a un gènere que se remuntava al Segle d’Or
espanyol i que prenia la seua forma més recognoscible en 1874.
Entre la tradició més feixuga dels ritmes ibèrics i la inevitable
presència d’allò italianitzant, aquest barberillo del poble, loquaç
i astut, esdevé mestre de nobles amb causes nobles i en nucli
generador de sinèrgies de vida frenètica amb base en el populós
Lavapiés, en un Madrid del XVIII que pugna per expulsar del control
de l’estat a l’italià Grimaldi pera posar al seu lloc l’espanyol
Floridablanca. La noblesa auxiliada pel poble; Itàlia desbancada
per Espanya per les armes de la seguidilla i les calesseres,
aixecades per la mà d’un barber que homenatja al de Beaumarchais,
però el rebutja al mateix temps.
abril 2021 |
|||
|---|---|---|---|
| 16 | divendres | 19:00 | |
| 18 | diumenge | 18:00 | |
| 20 | dimarts | 19:00 | |
| 22 | dijous | 19:00 | |
Equip creatiu
Direcció musical
Miguel Ángel Gómez Martínez
Direcció d´escena i adaptació del text
Alfredo Sanzol
Escenografia i vestuari
Alejandro Andújar
Il·luminació
Pedro Yagüe
Coreografia
Antonio Ruz
Repartiment
Paloma
Sandra Ferrández
Marquesita del Bierzo
Maria Miró
Lamparilla
Borja Quiza
Don Luis de Haro
Javier Tomé
Don Pedro de Monforte
Abel García
Don Juan de Peralta
David Sánchez
Lope
Ángel Burgos
Vendedora
Carmen Avivar++
Dos estudiantes
David Asín++, Antonio Gómez++
Rondalla
Orquestra de Plectre “El Micalet”
Cor de la Generalitat Valenciana
Director Francesc Perales
Orquestra de la Comunitat Valenciana
++Cor de la Generalitat
Valenciana
Producció del Teatro de la Zarzuela
Audio
Sinopsi
Cap al 1776, durant el regnat de Carles III, als carrers de Madrid
se succeïen conjures polítiques per a intentar desbancar del govern
el marqués de Grimaldi i substituir-lo pel comte de Floridablanca.
A favor d’aquest canvi conspira la Marqueseta del Bierzo, Estrella,
amb l’ajuda de la seua fidel amiga la costurera Paloma, la qual
també persuadeix al seu nóvio Lamparilla, barber i arrancaqueixals
tremendament popular en el barri de Lavapiés, per tal que la
secunde mobilitzant la gent al carrer. Entre els defensors de
Grimaldi es troba el seu nebot Don Luis, promés de la Marqueseta,
però també rival polític seu, cosa que el fa viure inquiet perquè
sospita que ella està darrere dels aldarulls que li han impedit,
per dues vegades, capturar als conspiradors contra son tio. Quan
finalment Floridablanca puja al poder, la Marqueseta se’n va amb el
seu estimat Luis a l’exili.
Maridatges
Pablo Ministro, xef de Contrapunto, et convida a enriquir la teua experiència en Les Arts amb elements gastronòmics.
Menjar
Ens trobem al Madrid castís del segle XVIII, cap al 1770, en el popular barri de Lavapiés durant el regnat de Carles III.
En aquest marc històric presentarem el menú en tres actes, els mateixos que té l'obra de Barbieri.
Acte I
Madrid, segle XVIII, el naixement del menjar per a emportar*.
Salpicó de vaca. Recepta popular dels barris pobres que va acabar conquistant el paladar de la noblesa.
Brioix de salpicó de vaca.
Acte II
La base de l'alimentació a mitjan 1700 eren les farines, principalment la de ségol, que s'utilitzava tant en les masses per a elaborar pa com en la preparació de les tradicionals migas. Ous, hortalisses i verdures completaven el ventall d'aliments.
I ja ho deien els estudiants en la seua alegre jota, que amb la bellota rebentaran.
Migas de ségol amb ou poché i pernil ibèric de bellota.
Acte III
Recordant el regnat de Carles III i els seus hàbits gastronòmics, concloem aquest passeig culinari retrospectiu des del segle XXI de la mateixa manera en què el monarca acostumava a culminar fidelment els seus àpats.
Llesca amb ou amb vi dolç canari.
*En aquest període les classes privilegiades adquireixen costums de les classes populars. Entre aquests, s'adopta la moda de prendre plats propis de les cases de menjars per a emportar molt comuns a Madrid.
Vi
Artífice blanc
Artífice negre
Vi dolç canari
Espectacles relacionats
Conferencias Ramon Gener - Per a tots
El barberillo de Lavapiés
El 8 de abril de 2021 · 19.30h
Per a tots - Perspectives
El barberillo de Lavapiés
El 15 de abril de 2021· 19.30h
