Tristan und
Isolde, o la mística dissolució
La història d’Isolda d’Irlanda i del jove Tristany s’ha entestat en
mostrar el caràcter transcendent de l’amor com a ruptor de límits i
com a transgressor de corporeïtats. La infinitud buscada en el seu
desenvolupament, la contínua transformació de la cèl·lula melòdica
original, i la destrucció de la forma prèvia sols persegueixen un
horitzó: la superació del lligam físic. Tristany i Isolda són la
vida més enllà de la vida, i aquesta és sinònim de mort; i aquesta
mort és el pas a la forma més perfecta d’energia que, com a llum
encegadora, ho sumeix tot en un abisme de delit inconscient i
suprem.
TRISTAN UND ISOLDE
Richard WagnerHandlung en tres actes
Llibret del compositor
abril 2023 |
|||
---|---|---|---|
20 | dijous | 19:00 | |
23 | diumenge | 18:00 | |
26 | dimecres | 19:00 | |
29 | dissabte | 19:00 | |
maig 2023 |
|||
03 | dimecres | 19:00 |
Equip creatiu
Direcció musical
James Gaffigan
Direcció d’escena
Àlex Ollé (La Fura dels Baus)
Escenografia
Alfons Flores
Vestuari
Josep Abril
Il·luminació
Urs Schönebaum
Video
Franc Aleu
Repartiment
Tristan
Stephen Gould
König Marke
Ain Anger
Isolde
Ricarda Merbeth
Brangäne
Claudia Mahnke
Kurwenal
Kostas Smoriginas
Melot
Moisés Marín
Un timonel
Alejandro Sánchez++
Cor de la Generalitat Valenciana
Director Francesc Perales
Orquestra de la Comunitat Valenciana
++Centre de
Perfeccionament
Producció de l'Opéra de Lyon
Audio
Sinopsi
ACTE I
Tristan, nebot i súbdit lleial del rei Marke, viatja d’Irlanda a Cornualla, en la costa anglesa. A bord del seu barco, escorta la promesa de son tio, la princesa irlandesa Isolde. La travessia transcorre en un clima asfixiant per a ella davant la incertesa que li provoca el seu matrimoni amb un home madur a qui no estima i que ni tan sols coneix. Desitja que la nau s’afone i no arribe mai a Cornualla. La seua donzella Brangäne intenta calmar-la sense èxit.
A coberta, prop de l’estança d’Isolde, es troba Tristan acompanyat de Kurwenal, el seu home de confiança. Isolde reclama a través de la seua dama de companyia la presència de Tristan. Este es nega a acudir i respon amb evasives. A més, Kurwenal despatxa Brangäne amb impertinents paraules. Isolde, que ho ha sentit tot, s’enfurix. Ja més tranquil·la, relata a Brangäne com va conéixer el cavaller que ara l’evita: una vegada ella li va salvar la vida curant les seues greus ferides de guerra, gràcies a l’ús de filtres miraculosos que li havia ensenyat a preparar sa mare. Mentres Tristan encara es recuperava, Isolde va descobrir que tenia davant d’ella l’assassí del seu promés Morold. Llavors va voler matar-lo, però en veure’l obrir els ulls, malferit i gitat en el seu llit, un estrany sentiment d’amor i d’odi al mateix temps es va apoderar d’ella, i va ser incapaç de fer-ho. Després de la seua convalescència, ell li va jurar que sempre li mostraria agraïment per la seua curació. No obstant això, el que ha fet ha sigut oferir-la a son tio com a esposa.
Brangäne intenta convéncer la seua senyora que esposar-se amb un rei no és precisament cap deshonra. La visió d’Isolde és ben distinta: Tristan no solament no li ha manifestat cap amor, sinó que a més l’ha ofesa durant el viatge. Disposada a acabar amb la seua mala fortuna, demana a Brangäne que, del cofre on guarda els filtres de sa mare, agarre el de la mort. Kurwenal entra en la tenda per a avisar les dones que es posen a punt per a desembarcar. Isolde exigeix que Tristan vinga a disculpar-se, o en cas contrari no es presentarà davant del rei Marke. Rebut l’avís, Tristan no té més remei que acudir a la crida de la princesa. Ella, després de mostrar-li els seus reprotxes i ressentiments per haver donat mort al seu promés Morold, li proposa fer les paus i brindar per l’amistat. Isolde ofereix a Tristan la copa que li ha preparat Brangäne, amb intenció d’acabar amb la seua vida. A continuació beu ella també. Però en compte de la mort per a tots dos que esperava Isolde després de la ingesta del beuratge, el que passa és que entre ells es produïx una incontenible atracció que els fa fondre’s en un apassionat abraç, fruit del filtre amorós que Brangäne ha abocat sobre la copa, en lloc del verí mortal que li havia ordenat Isolde. Les veus dels mariners anuncien el desembarcament a Cornualla.
ACTE II
Jardí pròxim al castell del rei Marke. Isolde espera impacient la trobada amb Tristan, aprofitant que el rei ha eixit sobtadament de caça. Brangäne adverteix a la seua senyora que Melot, cavaller de Marke, està a l’aguait amb el propòsit de descobrir els amants. Isolde lleva importància a estes sospites perquè considera que Melot és un fidel amic de Tristan, i demana a Brangäne que apague la torxa en senyal que no hi ha ningú més en el lloc i el seu estimat puga vindre. La donzella, tement que l’idil·li es descobrisca, es resisteix a apagar la flama i es lamenta de ser la responsable de la descontrolada passió amorosa que agita els cors de Tristan i Isolde. Llavors Isolde, poc inclinada a perdre temps en discussions, apaga la torxa i demana a Brangäne que es limite a vetlar per la seguretat de la seua cita secreta.
Tristan s’acosta emocionat. La trobada amorosa transcorre en un ambient de somni, propiciat per la màgica foscor de la nit i el mantell del bosc, que arreceren un amor clandestí i impossible. Els amants se senten extasiats i no volen separar-se, a pesar de les advertències de la cauta Brangäne sobre el perill que els amenaça. El clima idíl·lic del moment s’enterboleix quan apareix de sobte Kurwenal per avisar Tristan que el rei i el seu seguici s’acosten. Encara que de res servix ja. Melot, seguit de Marke, sorprén els amants. El rei no comprén la traïció del seu fidel Tristan, ja que va ser ell mateix qui li va proposar Isolde com a esposa. Tristan, sense donar cap explicació, pregunta a Isolde si està disposada a seguir-lo, a la qual cosa ella respon incondicionalment que sí. Això encén els zels de Melot, secretament enamorat d’Isolde, i l’espenta a desembainar l’espasa contra Tristan. Els dos cavallers s’enfronten. Tristan deixa caure la seua arma i cau ferit als braços de Kurwenal. Marke deté Melot.
ACTE III
Castell de Tristan sobre un penya-segat, a Kareol. Ferit de gravetat i atés pel seu fidel Kurwenal, Tristan espera desesperat l’arribada d’Isolde, l’única que podrà obrar novament el miracle de curar-lo amb els seus ungüents màgics. L’espera es fa interminable i la febra li provoca desmais i deliri. Un pastor anuncia per fi l’aproximació del vaixell d’Isolde. Tristan, emocionat, s’incorpora per anar a trobar-se amb ella. Però tan sols li queda alé per a pronunciar el nom de la seua estimada i morir en els seus braços. Un altre barco que seguia el d’Isolde arriba al castell. En este ve el rei Marke amb el seu seguici disposat a beneir la unió de Tristan i Isolde, una vegada que Brangäne li ha relatat la trama del filtre amorós. Ignorant el bon propòsit de la visita reial, Kurwenal, destrossat per la mort de Tristan, s’abalança sobre Melot i el mata. Ell també mor en l’enfrontament. Isolde, aliena a tot el que ha passat al seu voltant, roman extasiada davant del cos del seu estimat. Liebestod. Després de contemplar-lo serenament, cau morta, com transfigurada, sobre Tristan.
Tristan, nebot i súbdit lleial del rei Marke, viatja d’Irlanda a Cornualla, en la costa anglesa. A bord del seu barco, escorta la promesa de son tio, la princesa irlandesa Isolde. La travessia transcorre en un clima asfixiant per a ella davant la incertesa que li provoca el seu matrimoni amb un home madur a qui no estima i que ni tan sols coneix. Desitja que la nau s’afone i no arribe mai a Cornualla. La seua donzella Brangäne intenta calmar-la sense èxit.
A coberta, prop de l’estança d’Isolde, es troba Tristan acompanyat de Kurwenal, el seu home de confiança. Isolde reclama a través de la seua dama de companyia la presència de Tristan. Este es nega a acudir i respon amb evasives. A més, Kurwenal despatxa Brangäne amb impertinents paraules. Isolde, que ho ha sentit tot, s’enfurix. Ja més tranquil·la, relata a Brangäne com va conéixer el cavaller que ara l’evita: una vegada ella li va salvar la vida curant les seues greus ferides de guerra, gràcies a l’ús de filtres miraculosos que li havia ensenyat a preparar sa mare. Mentres Tristan encara es recuperava, Isolde va descobrir que tenia davant d’ella l’assassí del seu promés Morold. Llavors va voler matar-lo, però en veure’l obrir els ulls, malferit i gitat en el seu llit, un estrany sentiment d’amor i d’odi al mateix temps es va apoderar d’ella, i va ser incapaç de fer-ho. Després de la seua convalescència, ell li va jurar que sempre li mostraria agraïment per la seua curació. No obstant això, el que ha fet ha sigut oferir-la a son tio com a esposa.
Brangäne intenta convéncer la seua senyora que esposar-se amb un rei no és precisament cap deshonra. La visió d’Isolde és ben distinta: Tristan no solament no li ha manifestat cap amor, sinó que a més l’ha ofesa durant el viatge. Disposada a acabar amb la seua mala fortuna, demana a Brangäne que, del cofre on guarda els filtres de sa mare, agarre el de la mort. Kurwenal entra en la tenda per a avisar les dones que es posen a punt per a desembarcar. Isolde exigeix que Tristan vinga a disculpar-se, o en cas contrari no es presentarà davant del rei Marke. Rebut l’avís, Tristan no té més remei que acudir a la crida de la princesa. Ella, després de mostrar-li els seus reprotxes i ressentiments per haver donat mort al seu promés Morold, li proposa fer les paus i brindar per l’amistat. Isolde ofereix a Tristan la copa que li ha preparat Brangäne, amb intenció d’acabar amb la seua vida. A continuació beu ella també. Però en compte de la mort per a tots dos que esperava Isolde després de la ingesta del beuratge, el que passa és que entre ells es produïx una incontenible atracció que els fa fondre’s en un apassionat abraç, fruit del filtre amorós que Brangäne ha abocat sobre la copa, en lloc del verí mortal que li havia ordenat Isolde. Les veus dels mariners anuncien el desembarcament a Cornualla.
ACTE II
Jardí pròxim al castell del rei Marke. Isolde espera impacient la trobada amb Tristan, aprofitant que el rei ha eixit sobtadament de caça. Brangäne adverteix a la seua senyora que Melot, cavaller de Marke, està a l’aguait amb el propòsit de descobrir els amants. Isolde lleva importància a estes sospites perquè considera que Melot és un fidel amic de Tristan, i demana a Brangäne que apague la torxa en senyal que no hi ha ningú més en el lloc i el seu estimat puga vindre. La donzella, tement que l’idil·li es descobrisca, es resisteix a apagar la flama i es lamenta de ser la responsable de la descontrolada passió amorosa que agita els cors de Tristan i Isolde. Llavors Isolde, poc inclinada a perdre temps en discussions, apaga la torxa i demana a Brangäne que es limite a vetlar per la seguretat de la seua cita secreta.
Tristan s’acosta emocionat. La trobada amorosa transcorre en un ambient de somni, propiciat per la màgica foscor de la nit i el mantell del bosc, que arreceren un amor clandestí i impossible. Els amants se senten extasiats i no volen separar-se, a pesar de les advertències de la cauta Brangäne sobre el perill que els amenaça. El clima idíl·lic del moment s’enterboleix quan apareix de sobte Kurwenal per avisar Tristan que el rei i el seu seguici s’acosten. Encara que de res servix ja. Melot, seguit de Marke, sorprén els amants. El rei no comprén la traïció del seu fidel Tristan, ja que va ser ell mateix qui li va proposar Isolde com a esposa. Tristan, sense donar cap explicació, pregunta a Isolde si està disposada a seguir-lo, a la qual cosa ella respon incondicionalment que sí. Això encén els zels de Melot, secretament enamorat d’Isolde, i l’espenta a desembainar l’espasa contra Tristan. Els dos cavallers s’enfronten. Tristan deixa caure la seua arma i cau ferit als braços de Kurwenal. Marke deté Melot.
ACTE III
Castell de Tristan sobre un penya-segat, a Kareol. Ferit de gravetat i atés pel seu fidel Kurwenal, Tristan espera desesperat l’arribada d’Isolde, l’única que podrà obrar novament el miracle de curar-lo amb els seus ungüents màgics. L’espera es fa interminable i la febra li provoca desmais i deliri. Un pastor anuncia per fi l’aproximació del vaixell d’Isolde. Tristan, emocionat, s’incorpora per anar a trobar-se amb ella. Però tan sols li queda alé per a pronunciar el nom de la seua estimada i morir en els seus braços. Un altre barco que seguia el d’Isolde arriba al castell. En este ve el rei Marke amb el seu seguici disposat a beneir la unió de Tristan i Isolde, una vegada que Brangäne li ha relatat la trama del filtre amorós. Ignorant el bon propòsit de la visita reial, Kurwenal, destrossat per la mort de Tristan, s’abalança sobre Melot i el mata. Ell també mor en l’enfrontament. Isolde, aliena a tot el que ha passat al seu voltant, roman extasiada davant del cos del seu estimat. Liebestod. Després de contemplar-lo serenament, cau morta, com transfigurada, sobre Tristan.