Òpera en un acte i set escenes
Llibret del compositor
Nova versió reduïda (1951)
Orquestració reduïda a càrrec de Garth Sunderland (2009)
Edició: Boosey and Hawkes Music Publishers Ltd., Londres
S’interpreta prèviament ‘Prologue’ i ‘Postlude’ de l’acte I
d’A Quiet Place (1983, rev. 1984), de Leonard
Bernstein
TROUBLE IN TAHITI
Leonard Bernstein
Del 3 al 13 de març de 2022
Teatre Martín i Soler
Duració : 1h sense descans
TROUBLE IN TAHITI
Leonard BernsteinEl dia de representació ix a la venda el 5% de l'aforament reservat per llei per a vendre aqueix mateix dia.
Al juny de 1952 veu la llum aquesta òpera àcidament deliciosa escrita en un acte amb set escenes, doblement creada per Leonard Bernstein, autor de la música i del llibre. Aquest retrat de les angoixes domestiques d'un matrimoni ben situat econòmicament, podria semblar, en una primera lectura, una benedicció laica a l’American lifestyle feliç i ordenat, saludable i acomodat del Mister Marshall que va envejar l'Espanya de Luis García Berlanga. El liberalisme com a sistema; l'home entregat als seus negocis; l'esposa adorable; el món que no és Amèrica del Nord, sentit com un immens tercer món digne de compassió i pena, estan en la base d'aquesta òpera que se serveix d’aquest marc per a deixar, sottovoce, una dura crítica al sistema capitalista que genera inferns lamentables a fi de sustentar els seus paradisos cinematogràfics, que bateguen al so del soul i el jazz.
març 2022 |
|||
|---|---|---|---|
| 03 | dijous | 20:00 | |
| 09 | dimecres | 20:00 | |
| 13 | diumenge | 18:00 | |
Equip creatiu
Direcció musical
Jordi Francés
Direcció d'escena
Ted Huffmann
Escenografia
Elena Zamparutti
Vestuari
Gisella Cappelli
Il·luminació
Alex Brok
Video
Pierre Martin Oriol
Coreografia
Sam Pinkleton
Repartiment
Dina
Laura Orueta++
Sam
Alejandro Sánchez++
El trio
Mariana Sofia García++
Xavier Hetherington++
Carlos Fernando Reynoso++
Orquestra de la Comunitat Valenciana
++Centre de
Perfeccionament
Producció de la Dutch National Opera
Audio
Sinopsi
L'acció d'aquesta breu però fascinant i sincera òpera de Bernstein
no transcorre a Tahití. Tampoc hi ha “problemes” en aquesta
turística illa del Pacífic Sud. On sí que n'hi ha és en la relació
entre Dinah i Sam, un jove matrimoni estatunidenc de classe mitjana
dels anys 50 del segle passat que travessa una crisi sentimental
que, lluny de ser abordada per tots dos, els porta a refugiar-se en
el materialisme consumista i febril propi de l'estil de vida
americà de l'època, el qual ens el reflecteix en to irònic un trio
de jazz que intervé a manera de cor de tragèdia grega entre les
discussions de la parella protagonista. Sam és un home de negocis
amb poc de temps per a la seua dona i el seu fill, i es passa el
dia entre l'oficina i el gimnàs. Mentre que Dinah ofereix la imatge
de mestressa de casa perfecta i tradicional de la família
suburbana, envoltada de totes les comoditats que puga necessitar,
si bé anhela una felicitat que només acaricia quan somia amb un
idíl·lic jardí.
Un dels rutinaris dies del matrimoni arranca amb l'enèsima discussió durant el desdejuni. Dinah sospita que Sam l'enganya amb la seua secretària; ell ho nega. També demana al seu marit que assistisca a la funció del seu fill Junior en el col·legi, però Sam anteposa un torneig que té en el gimnàs. Més tard, mentre ell treballa en l'oficina, Dinah acudeix al seu psicoanalista per explicar-li que ha somiat amb un bell jardí que l'embriagava de felicitat, encara que no arribava a aconseguir-lo. Quan ix de la consulta, es troba casualment a Sam. Tots dos fingeixen tindre un compromís per a dinar i s'acomiaden, per la qual cosa acaben dinant sols, moment en què es pregunten respectivament què està passant amb les seues vides.
A la vesprada, Sam triomfa en el torneig del gimnàs, mentre Dinah, que tampoc ha anat a la funció escolar del seu fill, s'entreté al cinema amb el títol de moda: Trouble in Tahiti. Es burla de la pel·lícula perquè li sembla una cursileria pròpia per a romàntics, encara que la melodia contagiosa de la cançó “Island Magic” s'ha apoderat d'ella, espurneig de l'amor somiat que li brinda la gran pantalla i no la vida real.
En fer-se de nit, durant el sopar, Sam i Dinah decideixen parlar seriosament sobre el deteriorament de la seua relació. Però no saben escoltar-se -o no volen- i tornen a discutir. Llavors Sam li suggereix anar a veure la pel·lícula Trouble in Tahiti, cosa a la qual ella accedeix sense dir que ja l'ha vista. Al cap i a la fi, ambdós anhelen la possibilitat de recuperar l'amor perdut, i les imatges de felicitat que projecta la gran pantalla poden ser un bon començament.
L’any 1983 Leonard Bernstein va estrenar A Quiet Place, una seqüela de Trouble in Tahiti que reuneix Sam amb els seus dos fills, Junior i Dede, anys més tard, en els 80, amb motiu del funeral de Dinah. Posteriorment, per a les representacions del nou títol a La Scala el 1984, el
compositor va refondre tots dos treballs sota el nom A Quiet Place, òpera en tres actes, on Trouble in Tahiti està integrat com a acte II i és una reflexió sobre el passat viscut a manera de flashback. En aquestes funcions, Les Arts planteja el joc invers al que Bernstein va proposar
en A Quite Place, de manera que a l’inici de la funció s’interpreten el Pròleg i el Postludi de l’acte I d’aquesta obra como una premonició del que en un futur els ocorrerà a Sam i a Dinah, 30 anys després, acabada la guerra de Vietnam.
Un dels rutinaris dies del matrimoni arranca amb l'enèsima discussió durant el desdejuni. Dinah sospita que Sam l'enganya amb la seua secretària; ell ho nega. També demana al seu marit que assistisca a la funció del seu fill Junior en el col·legi, però Sam anteposa un torneig que té en el gimnàs. Més tard, mentre ell treballa en l'oficina, Dinah acudeix al seu psicoanalista per explicar-li que ha somiat amb un bell jardí que l'embriagava de felicitat, encara que no arribava a aconseguir-lo. Quan ix de la consulta, es troba casualment a Sam. Tots dos fingeixen tindre un compromís per a dinar i s'acomiaden, per la qual cosa acaben dinant sols, moment en què es pregunten respectivament què està passant amb les seues vides.
A la vesprada, Sam triomfa en el torneig del gimnàs, mentre Dinah, que tampoc ha anat a la funció escolar del seu fill, s'entreté al cinema amb el títol de moda: Trouble in Tahiti. Es burla de la pel·lícula perquè li sembla una cursileria pròpia per a romàntics, encara que la melodia contagiosa de la cançó “Island Magic” s'ha apoderat d'ella, espurneig de l'amor somiat que li brinda la gran pantalla i no la vida real.
En fer-se de nit, durant el sopar, Sam i Dinah decideixen parlar seriosament sobre el deteriorament de la seua relació. Però no saben escoltar-se -o no volen- i tornen a discutir. Llavors Sam li suggereix anar a veure la pel·lícula Trouble in Tahiti, cosa a la qual ella accedeix sense dir que ja l'ha vista. Al cap i a la fi, ambdós anhelen la possibilitat de recuperar l'amor perdut, i les imatges de felicitat que projecta la gran pantalla poden ser un bon començament.
L’any 1983 Leonard Bernstein va estrenar A Quiet Place, una seqüela de Trouble in Tahiti que reuneix Sam amb els seus dos fills, Junior i Dede, anys més tard, en els 80, amb motiu del funeral de Dinah. Posteriorment, per a les representacions del nou títol a La Scala el 1984, el
compositor va refondre tots dos treballs sota el nom A Quiet Place, òpera en tres actes, on Trouble in Tahiti està integrat com a acte II i és una reflexió sobre el passat viscut a manera de flashback. En aquestes funcions, Les Arts planteja el joc invers al que Bernstein va proposar
en A Quite Place, de manera que a l’inici de la funció s’interpreten el Pròleg i el Postludi de l’acte I d’aquesta obra como una premonició del que en un futur els ocorrerà a Sam i a Dinah, 30 anys després, acabada la guerra de Vietnam.
