Aleksander Puixkin escriu el
1833 un conte de caire oníric i profund que captiva Piotr Ilitx
Txaikovski, per la tortuositat dels camins de l’ànima que recorre:
la cobdícia i l’avarícia, l’engany amorós i tot el remordiment que
aquests actes provoquen: la mort de dues dones enganyades i la
bogeria del protagonista en veure’s arruïnat i entendre que el
destí estava escrit des del principi en les cartes. Simbòlica
metàfora de l’atzar enganyós de la vida que deixa creure que
nosaltres, els éssers humans, estem lliures d’un designi escrit amb
el nostre naixement i rubricant amb la nostra mort.
LA DAMA DE PICAS
Piotr Ílitx TxaikovskiÒpera en tres actes
Llibret de Modest Txaikovski,
basat en el conte homònim d’Aleksander Puixkin
L’atzar de jugar-se-la a tres cartes
Programa de mà
Amb
el suport de la Fundación AFS
octubre 2023 |
|||
---|---|---|---|
01 | diumenge | 18:00 | |
04 | dimecres | 19:30 | |
07 | dissabte | 19:00 | |
10 | dimarts | 19:30 | |
14 | dissabte | 19:00 |
Equip creatiu
Direcció musical
James Gaffigan
Direcció d'escena
Richard Jones
Escenografia i vestuari
John Macfarlane
Il·luminació
Jennifer Tipton
Repartiment
Herman
Arsen Soghomonyan
Condesa
Doris Soffel
Lisa/Chloé
Elena Guseva
Polina/Daphnis
Elena Maximova
El Conde Tomski/Plutus
Andrei Kymach
El príncipe Ieletski
Nikolay Zemlianskikh
Chekalinski
Vasily Efimov
Surin
Alejandro Baliñas
Chaplitski
Joel Williams +
Narumov
Irakli Pkhaladze ++
Gobernanta
Luzia Tietze
Masha
Laura Fleur ++
Maestro de ceremonias
Antonio Lozano *
Escolania de la Mare de Déu dels
Desemparats
Director Luis Garrido
Escola Coral Veus Juntes
Directora Roser Gabaldó Lerma
Cor de la Generalitat Valenciana
Director Francesc Perales
Orquestra de la Comunitat Valenciana
+Alumni – Centre de
Perfeccionament
++Centre de
Perfeccionament
*Cor de la Generalitat
Valenciana
Producció de la Welsh National Opera, la Norske Opera d’Oslo, el Teatro Comunale de Bolonya i la Canadian Opera Company
Audio
Sinopsi
Acte I
L'acció transcorre a Sant Petersburg en temps de la tsarina Caterina II, la Gran. Dia agradable en el parc. Entre alegres càntics de mares, xiquets i les seues mainaderes, Txekalinski i Surin, oficials de l'exèrcit, xarren sobre la partida de cartes de la nit anterior i de l'enigmàtic comportament d'un dels seus companys, Herman, un home de caràcter ombrívol que acostuma a romandre en silenci mentre observa amb misteri el joc, però que no arriba a participar-hi. Apareix Herman amb el seu amic el comte Tomski, a qui confessa el seu amor per una jove desconeguda que ha vist diverses vegades pel parc, tot i que la considera inabastable, ja que ell no té fortuna i està per sota de l'estatus noble de la xica. Poc després arriba el príncep Ieletski amb la seua promesa, Lisa, i l'àvia d'aquesta, una rica comtessa. La desolació i l'estupor envaeixen Herman quan descobreix que Lisa és la dona de la qual s'ha enamorat.
Tomski conta als seus companys el rumor de com la comtessa va aconseguir fer una gran fortuna en la seua joventut jugant a les cartes, i que sempre apostava a tres cartes concretes, un secret que li va confiar a París un comte aficionat a l'ocultisme que estava encisat per la seua bellesa. Des d'aleshores, només han conegut el secret el seu marit i un amant de quan era jove. La dama va ser advertida per un espectre que perdria la vida quan un tercer home, apassionadament enamorat, intentara arrancar-li aquesta informació. Herman queda fascinat per aquesta història. Al seu cap comença a rondar la idea d'esbrinar les cobejades cartes i conquerir Lisa.
Lisa ha quedat embadalida per la personalitat apassionada de Herman. A soles a la seua habitació, medita, dubitativa, sobre el seu compromís amb Ieletski. Els seus pensaments s'esvaeixen quan Herman entra pel balcó, qui li manifesta el seu ardorós amor, i arriba fins i tot a amenaçar amb suïcidar-se si no és correspost. La tensió cessa amb l'entrada de la comtessa, que ve a dir-li bona nit a la seua neta, cosa que obliga Herman a amagar-se. Després de la marxa de l'anciana, Lisa intenta despatxar el seu seductor, però no arriba a controlar els seus impulsos i cau als seus braços.
Acte II
Se celebra un ball de màscares a casa d'un alt dignatari. Ieletski assisteix acompanyat per Lisa, a la qual tracta amb extraordinària amabilitat en percebre el seu semblant trist. Herman ronda pel saló, absort amb l'obsessió cada vegada més malaltissa per descobrir el secret de les tres cartes: creu que només així aconseguirà ser ric i estar a l'altura de Lisa. Un interludi líric amenitza la vetllada. Lisa li dona a Herman la clau de la seua habitació en espera de reunir-se amb ell a la nit. L'escena conclou fastuosament amb l'arribada a la festa de Caterina II.
Mitjanit. A la seua habitació, la comtessa recorda amb nostàlgia els seus anys de felicitat a França. No triga a quedar-se adormida. Herman accedeix sigil·losament a la cambra. L'anciana es desperta i ell li implora que li revele quines són les tres cartes. Fora de si, Herman insisteix amb agressivitat i, aquesta vegada, l’amenaça amb la pistola. La comtessa mor de l’ensurt i amb ella el seu cobejat secret. Lisa entra a l'habitació i quan descobreix horroritzada l'escena expulsa Herman.
Acte III
Herman rep una carta de Lisa en la qual el cita a veure's al moll del riu Neva i li demana perdó per culpar-lo de la mort de la seua àvia. El jove, en estat d'al·lucinació, reviu el funeral de la comtessa. La difunta anciana se li apareix a la seua habitació en forma d'espectre i li revela les tres cartes: tres, set i as. Més tard, al moll, Herman, completament fora de si, detalla a Lisa, mentre riu estrepitosament, com va morir la comtessa i que aquesta li ha confiat el secret de les cartes. Ara només pensa a guanyar diners. Lisa intenta salvar-lo de la seua bogeria i li demana que fuja amb ella, però Herman se’n va corrent cap al casino. Lisa, desesperada, es llança al riu.
Al casino Herman comprova al·lucinat el poder de les cartes i guanya les dues primeres apostes al tres i al set. A la tercera mà aposta tots els seus guanys a l'as i tots es retiren, tret de Ieletski. Però no apareix l'esperat as, sinó la dama de piques. L'espectre de la comtessa somriu triomfant davant de la pertorbada ment de Herman, qui, desesperat, s'apunyala. En el seu últim alè demana perdó a Ieletski i pronuncia el nom de Lisa.
L'acció transcorre a Sant Petersburg en temps de la tsarina Caterina II, la Gran. Dia agradable en el parc. Entre alegres càntics de mares, xiquets i les seues mainaderes, Txekalinski i Surin, oficials de l'exèrcit, xarren sobre la partida de cartes de la nit anterior i de l'enigmàtic comportament d'un dels seus companys, Herman, un home de caràcter ombrívol que acostuma a romandre en silenci mentre observa amb misteri el joc, però que no arriba a participar-hi. Apareix Herman amb el seu amic el comte Tomski, a qui confessa el seu amor per una jove desconeguda que ha vist diverses vegades pel parc, tot i que la considera inabastable, ja que ell no té fortuna i està per sota de l'estatus noble de la xica. Poc després arriba el príncep Ieletski amb la seua promesa, Lisa, i l'àvia d'aquesta, una rica comtessa. La desolació i l'estupor envaeixen Herman quan descobreix que Lisa és la dona de la qual s'ha enamorat.
Tomski conta als seus companys el rumor de com la comtessa va aconseguir fer una gran fortuna en la seua joventut jugant a les cartes, i que sempre apostava a tres cartes concretes, un secret que li va confiar a París un comte aficionat a l'ocultisme que estava encisat per la seua bellesa. Des d'aleshores, només han conegut el secret el seu marit i un amant de quan era jove. La dama va ser advertida per un espectre que perdria la vida quan un tercer home, apassionadament enamorat, intentara arrancar-li aquesta informació. Herman queda fascinat per aquesta història. Al seu cap comença a rondar la idea d'esbrinar les cobejades cartes i conquerir Lisa.
Lisa ha quedat embadalida per la personalitat apassionada de Herman. A soles a la seua habitació, medita, dubitativa, sobre el seu compromís amb Ieletski. Els seus pensaments s'esvaeixen quan Herman entra pel balcó, qui li manifesta el seu ardorós amor, i arriba fins i tot a amenaçar amb suïcidar-se si no és correspost. La tensió cessa amb l'entrada de la comtessa, que ve a dir-li bona nit a la seua neta, cosa que obliga Herman a amagar-se. Després de la marxa de l'anciana, Lisa intenta despatxar el seu seductor, però no arriba a controlar els seus impulsos i cau als seus braços.
Acte II
Se celebra un ball de màscares a casa d'un alt dignatari. Ieletski assisteix acompanyat per Lisa, a la qual tracta amb extraordinària amabilitat en percebre el seu semblant trist. Herman ronda pel saló, absort amb l'obsessió cada vegada més malaltissa per descobrir el secret de les tres cartes: creu que només així aconseguirà ser ric i estar a l'altura de Lisa. Un interludi líric amenitza la vetllada. Lisa li dona a Herman la clau de la seua habitació en espera de reunir-se amb ell a la nit. L'escena conclou fastuosament amb l'arribada a la festa de Caterina II.
Mitjanit. A la seua habitació, la comtessa recorda amb nostàlgia els seus anys de felicitat a França. No triga a quedar-se adormida. Herman accedeix sigil·losament a la cambra. L'anciana es desperta i ell li implora que li revele quines són les tres cartes. Fora de si, Herman insisteix amb agressivitat i, aquesta vegada, l’amenaça amb la pistola. La comtessa mor de l’ensurt i amb ella el seu cobejat secret. Lisa entra a l'habitació i quan descobreix horroritzada l'escena expulsa Herman.
Acte III
Herman rep una carta de Lisa en la qual el cita a veure's al moll del riu Neva i li demana perdó per culpar-lo de la mort de la seua àvia. El jove, en estat d'al·lucinació, reviu el funeral de la comtessa. La difunta anciana se li apareix a la seua habitació en forma d'espectre i li revela les tres cartes: tres, set i as. Més tard, al moll, Herman, completament fora de si, detalla a Lisa, mentre riu estrepitosament, com va morir la comtessa i que aquesta li ha confiat el secret de les cartes. Ara només pensa a guanyar diners. Lisa intenta salvar-lo de la seua bogeria i li demana que fuja amb ella, però Herman se’n va corrent cap al casino. Lisa, desesperada, es llança al riu.
Al casino Herman comprova al·lucinat el poder de les cartes i guanya les dues primeres apostes al tres i al set. A la tercera mà aposta tots els seus guanys a l'as i tots es retiren, tret de Ieletski. Però no apareix l'esperat as, sinó la dama de piques. L'espectre de la comtessa somriu triomfant davant de la pertorbada ment de Herman, qui, desesperat, s'apunyala. En el seu últim alè demana perdó a Ieletski i pronuncia el nom de Lisa.