Zelle, wenn es Dunkel
wird,
la resposta sense pregunta.Hivern en una muntanya. En la muntanya
hi ha una cabana. En la cabana hi ha una dona. En la dona hi ha un
secret. En el secret hi ha preguntes. Sense resposta. Sols hi ha la
certesa d’un crim que s’ha comés. Un escenari immaterial i
tecnològic, on la foscor porta a la llum en una cel·la de la qual
sols ens poden alliberar les preguntes, encara que siguen sense
resposta, en la foscor. No és en la foscor on més brilla la
llum?
ZELLE
Jamie ManÒpera de cambra
Equip creatiu
Direcció d'escena i composició
Jamie Man
Text
Peter Stamm
Escenografia i il·luminació
Ezra Veldhuis
Vestuari
Fredrik Tjaerandsen
Dramatúrgia
Tomas Serrien
Repartiment
Contratenor
Steve Katona
Nōh
Ryoko Aoki
Throat Singer
Olesya Zdorovetska
Ejecución musical
Asko|Schönberg
Guitarra elèctrica
Wiek Hijmans
Percussió
Joey Marijs
Música electrònica
Tatiana Rosa
En col·laboració amb el Festival ENSEMS
Nova producció del Palau de les Arts Reina Sofía, en coproducció amb LOD muziektheater, Theater und Musikgesellschaft Zug, deSingel, Asko Schönberg, Festival d’Aix-en-Provence, De Munt/ La Monnaie i la Fundació Calouste Gulbenkian; amb el suport d’ENOA
Sinopsi
És hivern. Troben sola una dona en una xicoteta cabana en la part
alta de les muntanyes. És sospitosa d'haver matat els seus fills.
La dona és interrogada, però la persona que pregunta no rep
respostes i aquest fet la porta a reflexionar sobre el seu propi
estat mental. A mesura que passa el temps, la boira es torna més
espessa i la claredat es dissipa i cada vegada es fa més difícil
trobar allò que mai s’ha perdut.
Una ment dins d'un cos dins d'una habitació dins d'una història dins d'una ment dins d'un cos dins del món. Una a una, les capes van caient en un ritual de revelació mentre ens endinsem en la foscor, en la llum, en el cel, al temps que secundem el poder transformador de no aferrar-nos a la necessitat d'obtindre respostes a les nostres preguntes.
Una ment dins d'un cos dins d'una habitació dins d'una història dins d'una ment dins d'un cos dins del món. Una a una, les capes van caient en un ritual de revelació mentre ens endinsem en la foscor, en la llum, en el cel, al temps que secundem el poder transformador de no aferrar-nos a la necessitat d'obtindre respostes a les nostres preguntes.